El diumenge 10 de maig de 1931 Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859 – Barcelona, 1933) va iniciar el seu primer viatge oficial per les terres lleidatanes, tarragonines i barcelonines. 

Després de dos dies de descans a les seves propietats de Vallmanyà (Segrià), a dos quarts de vuit del matí Macià va iniciar una ruta que el va portar a Les Borges Blanques, Vinaixa, Vimbodí, Espluga de Francolí, Montblanc, Valls, Alcover, la Selva del Camp, Reus i Tarragona. A les nou del vespre, emprengué el camí de retorn a Barcelona. A Altafulla i Torredembarra no hi va poder parar, perquè era tard, però sí que ho va fer al Vendrell. Les mostres de suport es van succeir a mesura que va passar per Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vallcarca, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Cornellà de Llobregat. Finalment, va arribar a Barcelona a la mitjanit. En definitiva, va ser una jornada triomfal, en la qual la gent el va rebre amb banderes i flors i ovacions com a mostra d’adhesió i agraïment.

Pel que fa a l’estada al Vendrell, tothom esperava rebre’l a la plaça Vella, on s’aplegà una gran gentada, procedent fins i tot de poblacions veïnes. Macià i la seva comitiva arribaren a dos quarts de deu del vespre i fou rebut per la corporació. Va adreçar unes paraules al públic des del balcó de l’Ajuntament. En acabar, un grup de noies l’obsequiaren amb rams de flors.

Quan sortia de la vila, va passar per davant la seu social de l’Agrupació Catalanista Republicana, adherida a l’Estat Català, els socis de la qual van fer aturar la comitiva al carrer del Dr. Robert. Aleshores, obsequiaren de nou Macià amb un ram de flors que portava una banda amb les quatre barres. Les encarregades de lliurar-li’l foren lesjoves Rosa Salvó, Teresa Castellví, Rosa Domingo i Maria Nin. Tot i que el convidaren a entrar al seu local, Macià es va excusar explicant-los que havia tingut una jornada molt intensa i estava molt cansat. En passar per Calafell, el veïnat també el va saludar efusivament. 

Al cap de dos dies, el 12 de maig, Macià dirigí una carta aFrancesc Arbós Jané, alcalde del Vendrell, en la qual expressava el seu agraïment per la rebuda. Coneixem el contingut de l’escrit perquè fou publicat al setmanari El Baix Penedès atenent la petició del mateix president:

“Distingit senyor i estimat amic:

La jornada de diumenge va ésser realment triomfal. No l’oblidaré mai i és ella,  per a mi, en aquests moments, un gran estímul que m’obliga a perseverar en els meus esforços per la consecució dels ideals que han estat els de tots ma vida i son l’aspiració de la nostra terra.

Em pla per mitjà d’aquesta lletra, adreçar-vos el testimoniatge del meu profund agraïment per la rebuda que va tributar-me el poble que presidiu, i us prego que, pel procediment que us sembli més adequat, li feu arribar el meu sentiment de gratitud”

Jaume Jané Papiol, alcalde de Calafell, també va rebre una carta d'agraïment de Macià, la qual fou presentada en la sessió del ple del 14 de maig i que segurament s'expressava en els mateixos termes.

Abans d’aquesta visita apressada, Macià ja havia estat al Vendrell en diverses ocasions com a diputat a Corts per les Borges Blanques, pel partit Esquerra Catalana. El 3 de setembre de 1910 va donar suport a Jaume Carner en un míting a la plaça Nova. El 4 de setembre, Carner guanyà les eleccions. Aleshores, ambdós visitaren el Centre Industrial al carrer Montserrat i el Centre Republicà Autonomista al carrer de Jaume Ramon, actual carrer dels Cafès. Dies després, el 13 de setembre, el Centre Catalanista nomenà Macià soci d’honor per la seva col·laboració desinteressada en la campanya electoral.

En dues ocasions més va visitar la vila amb l’objectiu decelebrar la victòria de les forces aliades, actes que va organitzar el Centre Republicà Autonomista. Així, el 29 de desembre de 1918, va assistir a un banquet al saló del Tívoli en el qual també hi foren presents nombroses autoritats, com ara els diputats a Corts Marcel·lí Domingoi Lluís Figueroa i el president de la Diputació de Tarragona, Pere Lloret. D’altra banda, el 25 de febrer de 1923, al saló del Centre Industrial participà en el míting“pro Estat Català” organitzat per l’Agrupació Nacionalista Democràtica del Vendrell. De tota manera, la nit del 13d’agost de 1931, quan Macià va fer una parada al seu pas per l’estació de Sant Vicenç de Calders de camí a Madrid per lliurar l’Estatut de Catalunya al govern espanyol, unes cinc-centes persones novament el van aclamar; hi havia autoritats locals i membres de l’Agrupació Catalanista Republicana, el Centre Republicà Catalanista, l’Estat Català i dues noies de la colònia ferroviària que li oferiren un ram de flors.

Val a dir que, al novembre de 1931, quan era alcalde Francesc Arbós Jané, l’Ajuntament del Vendrell va contribuir amb 100 pessetes per al monument que Les Borges Blanques estava preparant en homenatge a Macià.

El 1932, Macià vingué en tres ocasions. El 29 de juny va passar pel Vendrell en un viatge a Reus; el van ovacionar, però no va poder aturar-se. L’1 de novembre, després de visitar Llorenç del Penedès, fou convidat al Centre Republicà i, des del balcó, dirigí unes paraules al públic, tot anunciant que tenia la intenció de tornar al Vendrell el10 de novembre per participar en un míting d’Esquerra Republicana de Catalunya al saló del Tívoli. 

Per celebrar el segon any de la proclamació de la República, el consistori vendrellenc aprovà posar el nom de 14 d’abril al carrer de sant Magí i col·laborar amb 10 pessetes per al monument que es volia fer al Tibidabo de Barcelona.

La mort de Macià el 25 de desembre de 1933 fou molt sentida arreu del país. El 3 de gener de 1934, l’Ajuntament del Vendrell va acordar dedicar a Francesc Macià la plaça aleshores recentment oberta entre els carrers del Carreró –actual carrer del Dr. García- i el dels Trulls per tal de perpetuar la seva memòria.