"Tornar a sortir a les places a debatre" és la voluntat del nou Ateneu Popular dels barris de Ponent de Tarragona, una iniciativa cultural, social i política que es va presentar ara fa un parell de mesos. Ahir a Torreforta era el torn de parlar sobre el procés sobiranista i, donada la ubicació, per què no ha rebut el suport majoritari dels barris més humils. Ho van fer de la mà de l'investigador social Jesús Gellida, que va presentar el seu darrer llibre: Autodeterminació: del laberint català al problema espanyol.

"Jo vull que m'expliquin la independència per a què la volen". Així s'expressava una veïna durant un debat que va comptar amb una vintena de persones a la plaça Primer de Maig. El llibre, que va servir d'introducció, s'enfoca en tot el recorregut del procés sobiranista des de l'any 2010 -i la manifestació contra la retallada de l'Estatut- fins a l'actualitat. Segons Gellida, Catalunya hauria de prendre bona nota d'Escòcia, on sí que hi ha majories en barris obrers. "Per guanyar la partida no queda altra que ampliar la base", assegurava al començament de l'acte. A més, destacava el paper que poden tenir els indults i la possible represa de la mesa de diàleg en la millora de les relacions per aconseguir, en un futur, la celebració d'un referèndum.

Donant peu ja sí al debat, es van poder sentir intervencions amb els dubtes que sovint genera l'independentisme en algunes zones de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona. "Quan hi havia retallades es va aprofitar aquell moment de protestes per desviar l'atenció cap al procés", deia un dels assistents. "Sembla que hi ha dos mons, el que es preocupa més per la situació econòmica i el que es preocupa per la independència", afegia, explicant així per què molta gent "es desconnecta del procés". "Jo m'ho vaig plantejar, però volia el cognom, no només el nom", començava dient una altra veïna, que destacava que els partits d'esquerres com ERC i la CUP "han fet seguidisme" de CiU.

El rol de Convergència, més tard PDECat i Junts, va monopolitzar en certs moments el debat. Gellida reconeixia que "òbviament alguns tenien els seus interessos de classe" però que també hi ha hagut independentistes "de tota la vida" com Carles Puigdemont al capdavant del moviment polític aquests anys.

Un altre element a tenir en compte són els mitjans de comunicació. Carles-Xavier Gómez, membre del Secretariat de l'ANC, assistent a l'acte, es lamentava que "no és cert que no ens hàgim explicat", però l'absència de les posicions independentistes als mitjans ha fet que no s'hagin donat a conèixer. Gellida recordava instants abans que precisament en determinats barris el consum de determinats mitjans ha incentivat el vot a formacions d'extrema dreta.

Finalment, un altre dels factors posats per Gellida sobre la taula va ser els Comuns i Podem a nivell estatal. Recordava les paraules de Pablo Iglesias atribuint a l'independentisme "haver despertat el feixisme" quan, segons l'autor, haver impedit el dret a vot en el referèndum de l'1-O va provocar la seva consolidació.

Esperant un "canvi" amb el nou govern, i recordant que altres actors de l'independentisme sí que han intentat donar-li contingut social a la proposta política, un altre debat va ser el de la unilateralitat. "Com és possible?", es preguntava una altra de les assistents, que a més lamentava la frase d'"Espanya és irreformable": "És determinisme gairebé xenòfob", deia. Aquesta unilateralitat va ser rebutjada per la major part dels assistents, que apostaven per una mobilització social amb l'objectiu "no de la independència, sinó de les condicions per viure millor".

Tot plegat, tot i algunes posicions enfrontades, es va acabar en un tast de vins "de proximitat", com va dir Antoni Peco, un dels impulsors d'aquest nou ateneu. A Torreforta, com a la resta de la ciutat, la independència continua sent un debat ben viu. El nucli originari del barri en va ser testimoni.