Majó considera que la creixent activitat de la ultradreta, "no només a Catalunya i a l'Estat, sinó a l'Europa i al món, el que fa és envalentir aquests grups que se sentin més legitimats i que se senten que és el seu moment". Per això, afirma que aquesta activitat que desenvolupen partits com Vox, tenen "una influència negativa per la societat però positiva per ells".
El director de l'oficina ha fet una crida, "sense alarmisme", a denunciar totes les agressions i amenaces perquè "la violència d'ultradreta, feixista, no és un tema menor i algun dia tindrem un disgust". A més, ha demanat als ajuntaments i a altres institucions que tinguin un paper actiu en aquesta problemàtica per evitar mals majors.
Per altra banda, Majó ha criticat l'actitud de la justícia, que "és inactiva" en aquest tipus d'accions i agressions de grups d'ultradreta. "És més tova amb el sector espanyolista", ha lamentat. El mateix defensor dels drets civils i polítics ha assegurat que "hi ha prou dades per preocupar-nos tots de la poca reacció de la justícia en aquests casos". Ha recordat que no hi ha ningú a la presó i pràcticament cap denúncia ha prosperat fins ara per aquest tipus d'agressions. En canvi, pel que fa a temes de llibertat d'expressió, "totes les denúncies que han acabat amb sentència inculpatòria és per a gent d'esquerres".
Majó creu que hi ha sensació de desconfiança vers la justícia però considera que perquè reaccioni, cal que tothom presenti denúncies i sent insistents.

El director de l'Oficina dels Drets Civils i Polítics, Adam Majó, en roda de premsa a Tarragona Foto: Jonathan Oca
L'Oficina dels Drets Civils i Polítics ha atès una trenta de casos des que es va posar en funcionament. La majoria dels fets que coneix l'oficina han estat registrats, de moment, al Maresme i al Bages.
Abans de presentar l'oficina a la delegació del Govern a Tarragona, Majó s'ha reunit amb un grup de veïns de Valls, de la zona de l'Albada, que van patir agressions d'un grup d'ultradreta la nit del 5 al 6 de novembre. Quatre vallencs, que ja han presentat denúncia als Mossos d'Esquadra, van ser víctimes de l'agressivitat d'una de les autodenominades "brigades de neteja". Van rebre cops al cap i a les costelles i fins i tot, hi va haver un intent d'atropellament, quan van recriminar a una desena de persones que s'aturessin, ja que estaven arrencant llaços d'edificis privats.
El màxim representant del nou organisme ha volgut remarcar que l'oficina està al servei de tothom i per defensar els seus drets civils i polítics. Majó ha expressat que si el sector unionista es pensa que només està enfocada a defensar els independentistes "s'equivocarien, perquè estem oberts absolutament a tothom" i ha defensat que si un grup unionista vol fer una xerrada pública per explicar el seu ideari i li impedeixen "físicament" poder realitzar-la, "ens posarem al seu costat" perquè "la llibertat d'expressió, el dret d'associació i de reunió el defensem per tothom, a excepció d'aquells que fan una promoció explícita de la violència o que amenacen directament a algú".
El director no s'ha amagat i ha dit que "és evident que si no visquéssim la situació política que estem vivint, no s'hagués creat aquesta oficina".
Des de l'Oficina dels Drets Civils i Polítics no tenen previst personar-se com a acusació en cap cas, ja que els recursos no ho permetrien però no descarten fer-ho si passa algun fet molt greu.
Majó, acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, anirà aquesta tarda a presentar l'oficina i la feina que es farà des d'aquesta a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que es troba a la presó de Mas d'Enric des de fa gairebé 120 dies.
Què és l'Oficina dels Drets Civils i Polítics?
És un organisme de nova creació que neix amb la voluntat de vehicular les queixes i denúncies i posar a disposició de la ciutadania instruments d'assessorament. Aquesta oficina definirà i coordinarà les polítiques relacionades amb els drets civils i polítics per establir els plans d'actuació, posarà a disposició de la ciutadania instruments d'assessorament i planificarà i farà el seguiment de l'execució de les mesures endegades.
La seva tasca es concretarà en quatre funcions: acompanyament de la ciutadania en la possible vulneració dels drets civils i polítics; establiment de relacions amb entitats públiques o privades que treballen en el sector, i l'assessorament al mateix Govern de la Generalitat; divulgació i promoció de campanyes i debats; i seguiment de la situació dels drets polítics a Catalunya amb l'emissió d'informes, sempre en el marc de les competències de la Generalitat