Adjudiquen la reparació de les façanes de la Casa del General

L'obra a l'immoble que avui acull els Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, es preveu fer durant el 2020 i té un cost de 235.390,44 euros

Publicat el 23 de juliol de 2020 a les 09:26
L'edifici que acull els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, entre el carrer Major i el carrer d'en Riudecols, lluirà un aspecte diferent a finals d'any. El Departament de Cultura ha adjudicat a l'empresa Serralleria Manser el contracte dels treballs de substitució de les fusteries exteriors i reparació de façanes de l'immoble. El termini d'execució és de 4 mesos i l'import final de l'adjudicació puja als 235.390,44 euros amb l'IVA inclòs.

La Generalitat considera que cal substituir les fusteries exteriors ja que estan "deteriorades". També apunta a què cal repicar a mà els carreus de la planta baixa ja que estan "en mal estat", i col·locar-ne de nous, a més de repararar canals i humitats.

L'obra és especialment sensible ja que es troba dins del conjunt històric, que és Bé Cultural d'Interès Nacional. A la façana precisament hi ha un cartell que informa que es tracta de la Casa del General, un edifici renaixentista del segle XV que va ser seu de la Generalitat i després del governador. Actualment torna a estar ocupat per dependències de la Generalitat. L'immoble també es coneix com el Palau del Governador.

En total, l'actuació es projecta en cinc àmbits diferents que sumen més de 1.500m2: la façana del carrer Major, la del carrer d'en Riudecols, la del carrer Cavallers, les façanes dels patis interiors i la coberta.
 

La façana posterior de l'edifici dels Serveis Territorials de Cultura, al carrer d'en Riudecols de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó



Fustes deteriorades i pintades

Des de la rehabilitació l'any 1982, l'edifici s'ha anat degradant. La Generalitat apunta que hi ha "filtracions d'aigua" per la part inferior de les balconeres. Els carreus presenten "exfoliacions, forats i morters mal aplicats" que el projecte indica que "donen a la façana mal aspecte", mentre que el marxapeus de l'entrada "està desgastat i trencat".

A la façana del carrer d'en Riudecols, tot i els manteniments durant aquests anys, "la majoria de les finestres tenen filtracions d'aigua". "Trobem també fusteries amb problemes de tèrmits, corcs i podridures", informen. El que destaca en aquest edific, però, és el gran nombre de pintades.
 

Una de les pintades que decoren la façana al carrer d'en Riudecols. Foto: Josep M. Llauradó



Un edifici singular

El número 14 del carrer Major ocupa uns 409 m2 i és un edifici de carreus ben esquadrats en testera amb façanes a tres carrers. La façana, segons indica l'Ajuntament de Tarragona, "presenta la porta principal amb arc rebaixat retallat per insertar una porta adintellada. Els pisos presenten una finestra en posició axial amb l’eix de  simetria de l’edifici i balcons a  costat i costat".

La façana del carrer Cavallers presenta "dos arcs de mig punt a nivell de planta baixa i balcons i finestres en les plantes superiors". I la façana del carrer Riudecols mostra "en la planta baixa dos accessos amb  arc de mig punt i un amb estructura  adintellada".

Per sobre es documenten dos pisos i golfes. En la cantonada entre els carrers Riudecols i Cavallers es conserva "un emblema consistent en dos grius que flanquegen un escut central i per altres punts de la façana s'observa l’escut de l’antiga Generalitat amb la creu de Sant Jordi.Palma cita un document que consta del 1463 on s’esmenta l’edifici com habitatge del General i el 1577 com a casal d’en Galceran de Barceló".

Durant el segle XVII, al regnat de la casa dels Àustries, va ser la residència del Governador de la ciutat, delegat del virrei de Catalunya. A la façana del carrer Major s’obren diverses portes sobre les quals es veuen escuts amb la creu de Sant Jordi, fet que demostra la seva pertinència a la Diputació o a la Generalitat.

En el cadastre del 1736 consta com a Casa de l’antiga Diputació o del real Patrimoni. L'any 1754 va ser destinat a quarter de les tropes de la guarnició suïssa de la Plaça, després va ser destinat a una comunitat religiosa, va ser encautat per l'Estat i l’any 1869 va ser venut passant a mans privades.

L’edifici va ser dividit i aprofitat com a habitatges fins que l’any 1982 fou finalment adquirit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per establir-hi els seus serveis territorials.