El GEPEC-EdC informa que el judici contra els dos activistes en defensa del riu Siurana es torna a ajornar, per tercera vegada i fins al 2025. Els encausats són Andreu Escolà, membre de l'entitat ecologista, i Anaïs Estrems, de la Plataforma pel Riu Siurana, que s'enfronten a quatre anys de presó per delictes d'usurpació en la seva modalitat de distracció de les aigües, coaccions subsidiàries i danys agreujats. S'ha posposat, en aquesta ocasió, per un canvi als Jutjats de Reus.
El judici es va ajornar per primera vegada del 30 de juny al 23 de novembre del 2023, per qüestions internes del tribunal; després, del novembre del 2023 al juny del 2024; i ara, passarà a celebrar-se el 3 d'abril de l'any vinent, segons el GEPEC-EdC. A més de la sentència, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes -l'acusació particular- també els reclama multes que s’enfilen als 7.000 euros i, en canvi, la fiscalia sol·licita pel delicte d'usurpació i per un de lleu de danys sancions de 3.240 euros per als dos processats i una indemnització de responsabilitat civil xifrada en 4.498 euros.
Els fets es remunten a l'estiu del 2017, quan diverses persones es van concentrar a l’assut del Molí dels Aubins. En aquest punt del riu, l'aigua del riu Siurana és derivada cap al pantà de Riudecanyes i, amb l'objectiu d'impedir el pas cap al canal de derivació, els activistes van interrompre el curs de l'aigua durant 15 hores, per garantir que aquesta seguís per la llera del seu curs natural. L'acció reivindicativa i "pacífica" va ser denunciada pels Regants, que van acusar Escolà -president del GEPEC-EdC en aquell moment- i Estrems com a responsables.
Reclamen un cabal ecològic mínim
Des del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans refermen a les seves xarxes socials que malgrat que "intentin per tots els mitjans que desisteixin en la seva lluita ecologista a favor del riu, continuaran lluitant en favor del Siurana i el Priorat". Fa anys, de fet, que l'entitat reclama la implantació d'un cabal ecològic mínim, és a dir, que es garanteixin els recursos hídrics per frenar "la greu situació de degradació mediambiental que pateix" per la sequera i l'emergència climàtica.
Andreu Escolà, precisament, exposava el juny del 2023 a l'ACN que la situació de sequera que viu el país demostra la "mala gestió" feta pel Govern en els darrers anys i lamentava que no s'hagi avançat en l'aplicació dels cabals ecològics, sinó que s'hagin prioritzat els interessos dels regants. L'activista va denunciar, alhora, que es modifiquessin els cabals d'acord amb criteris signats per la Generalitat i no per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.