El fundador de la històrica cadena «Anna Pons» i fins fa poc president de la Cambra de Comerç va protagonitzar un dels serials polítics més llargs darrerament a la nostra ciutat. Albert Abelló encapçala, malgrat tot, la candidatura de Convergència i Unió a les municipals de Tarragona i assegura que la seva prioritat és «canviar i despertar la ciutat entre tots». A banda del culebrot per acabar sent escollit com a cap de llista, també ha protagonitzat un episodi com el dels àlbums de cromos, uns àlbums que, afirma, van costar 25.000 euros «o una cosa d'aquestes».

En una entrevista a TarragonaDiari.cat, el candidat assegura que si ha de triar entre el partit i Tarragona triarà Tarragona, «per descomptat», i sobre el govern, Ballesteros creu que ha estat «ineficient» i que «no ha sabut acabar res del que ha començat». Un dels exemples que posa és el Mercat Central: «Ara farà vuit anys de l'inici de les obres. Jo fa vuit anys no tenia ni Facebook», diu. Per últim posa en dubte la viabilitat dels Jocs del Mediterrani tot afirmant que si no es compleixen uns requisits «els retornarem».

— Què ha canviat a Convergència a banda de la llista?
— Convergència ha fet un exercici de valentia i generositat, d'entendre que a la ciutat de Tarragona hi ha un projecte a construir i ha ficat el partit al servei de la ciutat. Amb una llista de persones independents, de persones que no han estat mai en política, persones amb carnet tant de Convergència com d'Unió, però amb una figura que és el candidat, Albert Abelló, que és independent, que no ha estat mai al món de la política. Jo crec que ha canviat i ha fet una aposta molt valenta i decidida per a la ciutat.

— Però el projecte es manté?
— Sí, és clar, Convergència té un ideari que evidentment es manté, jo hi crec, però el projecte és un altre. Tenim un envàs però el contingut és diferent.

— Tothom que es presenta diu voler canviar aquesta ciutat. Què creieu que es pot fer des d'un ajuntament com el de Tarragona, amb el sostre de despesa actual? Fins a on pot arribar l'acció de l'Ajuntament, què vol fer Convergència?
— Per canviar la ciutat el primer que hem de fer és reformar la nostra administració local amb actitud, amb lideratge, amb decisió, amb projectes... Si nosaltres podem tindre una idea de ciutat i volem transformar aquesta ciutat, però l'eina principal que és el nostre ajuntament no funciona, evidentment no ho aconseguirem, ni nosaltres ni ningú. Segon, un ajuntament pot decidir molt pel futur d'una ciutat o d'un poble, moltíssim. Hi ha moltes coses que depenen de la decisió política municipal. El que passa és que el més fàcil és fotre-li les excuses a un altre, sempre podem trobar excuses. Però hi ha moltes decisions de caràcter de decisió econòmica, de política cultural... Per exemple, el tema de l'ocupació: generar economia, generar oportunitats en una ciutat, que en bona mesura també passa perquè els ajuntaments generin oportunitats perquè es generin esdeveniments econòmics, culturals o esportius.

— Quina és la quantitat de diners que ha dedicat la seva candidatura a la precampanya i campanya de les eleccions municipals?
— Nosaltres ens gastarem el que marca la llei. La campanya, que comença el 8 de maig fins al 23, hi ha la llei electoral que diu quin és el pressupost que s'ha de dedicar, que ara mateix no me'n recordo, i nosaltres ens cenyirem a la llei que és a la campanya electoral, com han de fer tots els partits polítics.

— I quant s'ha gastat Convergència i Unió en la campanya des que Albert Abelló n'és el candidat?
— Nosaltres l'únic que hem fet en aquesta campanya preelectoral és la difusió dels àlbums de cromos, suposo que la pregunta va per aquí, però en lloc de gastar-nos aquests diners en fulletons, en cartes al diari o en tanques publicitàries, nosaltres hem fet aquesta iniciativa promocional de la impressió d'aquests cromos i d'aquests àlbums, que val uns 25.000 euros, o una cosa d'aquestes. Però vaja, més enllà d'això, estem treballant amb gent del partit, de suport i ajuda a la gent de la llista i amb una campanya continguda en l'àmbit de despesa.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— Jo crec que el target, el públic objectiu, és totes aquelles persones que realment estimen la ciutat de Tarragona i volen transformar-la i que consideren que és el moment oportú perquè hi hagi algun canvi. Les eleccions municipals es basen molt en clau personal, les persones voten algú que els mereix la suficient confiança, no necessàriament hi tenen a veure les sigles. Ens dirigim a les persones que estiguin insatisfetes amb la situació de la ciutat, i això pot ser des de Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Part Baixa, Ferran... d'arreu de la ciutat. Si vols governar una ciutat tan polièdrica com és la ciutat de Tarragona, no gaire gran però molt complexa, has d'escoltar tothom, el teu públic ha de ser tothom i has de treballar per tothom.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Jo crec que el senyor Ballesteros és una persona entranyable, una gran persona, una persona molt pròxima, almenys aparentment, però com a alcalde jo crec que ha estat un mal alcalde. Els primers quatre anys tothom li va donar un cert marge, però els darrers quatre anys ha estat un govern totalment ineficient i que no ha sigut capaç d'acabar absolutament res del que ha començat. Per tant, la meva valoració és una valoració negativa, no tant per les persones que, insisteixo, són totes grans persones, però en l'àmbit d'execució de projectes, de capacitats i de saber tindre una ciutat amb un projecte després de vuit anys... no entenc res. I aquesta és una de les raons que avui estiguem aquí, és perquè creiem que aquesta ciutat entre tots l'hem de canviar i l'hem de fer despertar.

— No ha fet res de bo?
— Jo no dic que no hagi fet res de bo, perquè en vuit anys sempre es fan coses bones, però a nivell global, de projectes, d'iniciatives... El Mercat Central ara farà vuit anys que està en obres. Fa vuit anys jo no tenia ni Facebook. Hi ha un seguit d'exemples molt grans que no s'han sabut desencallar: Jaume I, Savinosa, Banc d'Espanya, Tabacalera... Hi ha tota una quantitat de temes que estan inacabats, que fa que s'hagi acumulat molta desil·lusió durant aquests vuit anys sobretot amb la governança.

— Convergència és una formació recentment declarada independentista. En cas d'independència, i amb un govern d'Albert Abelló, què farà l'Ajuntament de Tarragona? Se sumarà a un procés de declaració unilateral d'independència?
— Nosaltres, com diem al nostre programa, estarem sempre al costat del país, sempre. Crec que Tarragona, com a ciutat i com a capital, això ho ha de portar incorporat i no s'han de qüestionar en cap moment les decisions del nostre país.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Jo crec que el problema que té Tarragona no és tant parlar de si es pot viure amb 648 euros sinó que tenim una taxa d'atur per sobre de la mitjana, que tenim un quaranta i escaig per cent a l'atur, i que el primer objectiu que hem de tindre és generar ocupació. La millor política social que es pot fer és generar ocupació. A partir d'aquí, tan de bo en un futur amb les persones que tinguem ocupades puguem estar parlant de buscar mesures com les que està plantejant Barcelona, però a dia d'avui no és tant incrementar aquest sou interprofessional sinó donar feina a una quantitat, jo crec que són més de dotze mil persones d'aquesta ciutat que no tenen feina avui dia.

— Repeteixo la pregunta. A Tarragona es pot viure amb 648 euros?
— Evidentment que no. Però a la Part Alta hi ha una quantitat de gent gran important que passa amb tres-cents euros al mes, hi ha gent que ho està passant molt malament en aquesta ciutat.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Jo crec que les persones que estiguem a l'Ajuntament hem de ser absolutament transparents en tot el que fem en el dia a dia: pressupostos, licitacions, sous dels nostres càrrecs públics, agendes, on estem a cada moment. Jo crec que justament hi ha elements tecnològics avui dia com és el web. Ara mateix si entres al web de l'Ajuntament i vols saber el que cobra l'alcalde o els regidors jo no ho he sabut trobar. Reconec que no sóc una persona digitalment superavançada, però vaja. Es parla molt de transparència i el senyor Ballesteros fa una declaració en què diu que té cinc-cents euros al banc, però siguem rigorosos. Les persones que estem al servei de la ciutat, sí o sí, hem  de ser transparents a tots els nivells. I s'ha de fer participar en totes les decisions ciutadanes, però no en unes perquè interessa i en les altres no, perquè hi ha moltes decisions importants de la ciutat que en cap cas es fa participar la ciutadania.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— L'eix principal, com no podia ser d'una altra manera, és la gestió d'ocupació en aquesta ciutat. Això passa per què l'Ajuntament faci polítiques econòmiques amb decisions a tots nivells que faci que en aquesta ciutat passin coses i que això es transformi en oportunitats. I, en segon lloc, fer que la ciutat sigui capaç de gestionar-se adequadament perquè tot això que estem dient pugui acabar passant. A l'Ajuntament hi ha molts càrrecs de confiança, això s'ha de mirar que funcioni millor. Hem de buscar una administració eficient, molt més pròxima als ciutadans, l'Ajuntament ha d'anar a la velocitat de la ciutadania, no al revés. I, després, si això ho aconseguim, ha de repercutir en qualitat de vida per als nostres ciutadans. Hem de fer una ciutat molt més neta, molt més segura, amb una qualitat de vida més alta, i que tot plegat ens faci sentir molt orgullosos.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— Nosaltres no en tenim cap, si hi ha altres partits que sí que en tenen, naturalment els hauríem de saber. Aquí poden passar moltes coses i ens sembla que el més important és assegurar la governabilitat d'aquesta ciutat i que qui la governi ho faci amb un criteri realment positiu i per aconseguir les millores. Nosaltres no hi pensem en això, ara.

— No hi ha cap partit amb qui vegin inviable cap mena de pacte?
— Nosaltres el que volem és fer una bona campanya, si pot ser que els pactes electorals no tinguin necessitat de ser, i si hi són intentar pactar amb aquells partits que aportin coses positives a la ciutat. Però l'aritmètica política és molt complexa, no és fàcil.

— Què va abans, el partit o Tarragona?
— Tarragona, per suposat.

— També en el cas d'un pacte entre el PP i Convergència?
— Jo entro aquí per Tarragona. El que passa és que ho faig perquè hi ha un partit que és CiU que diposita la confiança en aquelles persones que m'acompanyen i en mi mateix. Però no estem aquí per fer carrera política.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— Nosaltres estem a favor dels Jocs del Mediterrani, no hem dit mai que hi estiguem en contra. Però perquè hi donguem suport volem que ens contestin tres coses. La primera: on són els diners? Si això és un esdeveniment nacional, a nivell de govern espanyol, doncs una de les administracions que estan compromeses a aportar diners és el govern d'Espanya. Hi són? M'agradaria saber on són. En segon lloc: com està el programa de les obres? Perquè els Jocs del Mediterrani són al maig-juny de 2017, no es poden endarrerir. No serà com al Mercat, que poden passar un, dos anys, fins quan faci falta, sinó que sí o sí s'han de fer al maig-juny del 2017. Realment hi ha els projectes en marxa? Estan en fase de licitació? Hi ha temps per arribar al maig de 2017? I, en tercer lloc, que també ens expliquin el benefici que s'aportarà a la ciutat. Aquí hi ha una quantitat de beneficis, tangibles i intangibles, que algú també ens ho quantifiqui. Jo crec que són preguntes que són lícites i són bones de saber. Si això és correcte, evidentment, donem suport als Jocs del Mediterrani. Si això no és així, nosaltres retornarem els Jocs del Mediterrani. Contemplarem la possibilitat de retornar els Jocs del Mediterrani. Perquè si nosaltres arribem al mes de juny-juliol i ens trobem amb la governança d'aquesta ciutat i veiem que no hi ha els diners, que no hi ha els projectes, i ningú no ens explica el benefici, si més no, ja farem una consulta popular aviam la gent què ens diu. En tot cas, que sigui la ciutat la que assumeixi la responsabilitat de dir que no. Què hem de fer? Hem de fer un ridícul internacional? Si hi ha gent que durant anys no han fet la seva feina... Estic parlant hipotèticament, estic segur que no serà així. Si això serveix perquè s'esperoni i es fiqui la directa i finalment això es porti a terme, estem encantats.