Ana Garrido té 52 anys. És la persona que va destapar la trama Gürtel. L'extreballadora de l'Ajuntament de Boadlilla afirma que ha rebut amenaces de mort i que la seva vida ha canviat radicalment. Els darrers deu anys han estat de lluita ferma, amb constants atacs mediàtics i amb una defensa judicial que li ha costat milers d'euros. Està intentant refer la seva vida. Aquest divendres ha vingut a Tarragona per rebre un premi Ones Mediterrània per la seva lluita contra la corrupció.

- Com valora la sentència del cas Gürtel?

- És una sentència positiva perquè les penes em semblen altes però és veritat que hi ha dos punts que em generen reticències. Per una banda, m'agradaria saber si les penes es compliran en realitat pel tema de les rebaixes de les condemnes. I per l'altra, ja sabem com és la llei a Espanya i la pena més alta, la de Bárcenas que és de 55 anys, per una sèrie de raons es podria quedar en 15. Però bé, són les eines que tenim aquí per desgràcia. Els jutges, en aquest cas, han instrumentalitzat la justícia el millor possible i ens quedarà veure què passa amb els indults. Però bé, en general estic contenta perquè després de 10 anys de sacrifici, suportant tot tipus de situacions, tinc la sensació que ha servit per a alguna cosa i això que només estem parlant d'una peça de la Gürtel.

- Ser valenta i denunciar aquesta trama li ha costat sang, suor i llàgrimes. Com li ha canviat la vida?

- És com si estigués vivint a Matrix. La meva vida ha canviat radicalment. Ha passat de ser la vida d'una persona normal, amb una feina normal, satisfeta, amb una estabilitat social i econòmica a no tenir res. També he de recordar que era molt feliç abans que tot això comencés. Era una treballadora pública, per oposició, amb la meva plaça i estic vivint un malson des de fa 10 anys. Ara mateix sóc autònoma, em dedico a vendre bijuteria a través de la meva botiga online i estic treballant 12 hores diàries per aconseguir el que qualsevol dona de 52 anys fa en plena època de crisis però amb els agreujants que suposa la meva situació -que cada dos per tres he d'anar a judicis i defensant-me de l'assetjament-.La meva qualitat de vida ha canviat al 100%. La meva casa la vaig haver de llogar perquè no la podia pagar, em van trair gairebé tots els meus companys en el meu judici per assetjament i l'estabilitat econòmica brilla per la seva absència. Però he de dir que crec que el pitjor ja ha passat.

- La seva situació ha sigut diferent perquè el seu cas ha estat mediàtic?

- Crec que sí perquè se n'ha fet ressò a molts països a través de la BBC, el New York Times, per exemple, i era molt més conegut per tothom. També cal dir que tinc una sentència favorable per assetjament i tinc el reconeixement de la justícia i de la societat civil. Això si li passa a algú altre, en un municipi o en una altra ciutat, sense ser mediàtic com ha d'estar el denunciant? Tot això comporta un desgast psicològic i emocional enorme però em considero una persona forta, tot i que la situació és dura, sempre intento mirar endavant i crec que ho estic aconseguint, a poc a poc, perquè quan menys m'ho espero, tinc algun atac mediàtic per part de mitjans de comunicació afins al PP que s'inventen autèntiques barbaritats.

[blockquote]"Quan menys m'ho espero, tinc algun atac mediàtic per part de mitjans de comunicació afins al PP que s'inventen autèntiques barbaritats"[/blockquote]
- Va denunciar el cas per raons polítiques?

- A diferència del que pugui pensar la gent, no he estat mai ficada en política. Jo no tinc res contra el PP, hauria fet el mateix contra un altre partit. Ara m'he convertit en una activista contra la corrupció. Tant de bo quan vaig començar amb tot això hagués tingut algú que m'aconsellés perquè he comès errors a l'hora de denunciar.

- Des que ha sortit la sentència, ha rebut amenaces?

- No, al contrari. He de reconèixer que tot el que m'ha arribat han sigut felicitacions per la meva labor, per fer el correcte. Uns dies abans sí que és cert que vaig rebre una nova onada d'assetjament de mitjans afins al PP. Això em suposa perdre molts diners i temps per poder defensar-me d'aquests atacs. També crec que la gent ja sap que depèn qui treu la notícia és més fiable o menys. -Els espanyols estan en deute amb vostè?

- Hi ha gent que m'ho diu i crec que no és així. Jo sempre dic que només vaig fer el correcte, no només per una qüestió de principis, sinó que podria tenir una responsabilitat civil subsidiària en cas de no fer-ho i pel meu lloc de treball com a tècnica i no estava disposada a signar contractes per una qüestió d'ètica però també perquè em podia repercutir a mi. Ara com ara podria estar imputada i no ho estic perquè vaig denunciar-ho.

- Abans sí que n'havia rebut d'amenaces? Ha patit per la seva integritat física?

- No sóc una persona poruga però és cert durant anys he rebut amenaces de mort. M'han fet fora de la carretera a la cuneta, em van rebentar els panys del meu cotxe dins la meva urbanització, com una mostra per dir-te que "estem aquí i podem fer alguna cosa quan vulguem". Aquests actes són de manual, és com a tots els casos de corrupció. Només he patit per la meva integritat en una època que rebia molts avisos seguits. Em vaig trobar immersa en tota aquesta situació i relativament m'ho podia permetre perquè la responsabilitat només queia sobre mi, és a dir, no tinc fills. Ara bé, també tenia un handicap, i era el fet de com li deia al meu germà, que en aquell moment tenia un fill petit, que anava a casa seva perquè m'estaven amenaçant i em feia por anar casa. Què havia de fer posar-los en perill?
  - Aquesta por li va servir per fer públic el seu cas?

- Precisament aquesta és la raó. Jo volia ser una persona anònima però després d'alguns episodis que vaig patir vaig decidir, i també em van aconsellar, que una de les coses que podia fer era parlar amb la premsa i fer-ho públic, i així, si passava alguna cosa, ja es convertiria en un escàndol. De totes maneres, si això m'arriba a passar a Mèxic o a un altre país m'haguessin disparat un tret a la nuca, aquí el que fan és matar-te en vida. Et treuen tots els pilars de la vida, l'emocional, el social, el personal, el laboral i l'econòmic. Ho perds tot. Jo em vaig veure en un moment de la meva vida, vivint en una casa d'okupa, escalfant el menjar enllaunat en una calefacció central, és molt dur. Ara parlo des d'una altra perspectiva i tot i que encara segueixo tenint una situació una mica precària, estic recuperant la meva vida.

[blockquote]"Si això m'arriba a passar a Mèxic o a un altre país m'haguessin disparat un tret a la nuca, aquí el que fan és matar-te en vida"[/blockquote]
- En el seu cas, el denunciant és el perseguit.

- És cert. Això no pot ser. S'ha d'evitar que passin aquestes coses, no pot ser que el denunciant sigui el perseguit. Hi ha d'haver una llei que ens protegeixi. El corrupte hauria de ser el perseguit.

- La van estar investigant quan va ser vostè qui ho va denunciar tot.

- M'ho vaig passar molt malament perquè de cop i volta em vaig veure imputada per infidelitat en la custòdia de documents i per sort, la fiscalia va demanar l'arxivament de la causa perquè ho va veure clar que es tractava d'un muntatge. És una mostra més del cas típic de corrupció.

- Es penedeix d'haver denunciat la trama? Li ha valgut la pena?

- No me'n penedeixo gens. A ningú li val la pena que li arruïnin la vida, això està clar, però ho tornaria a fer. Ho faria d'una altra manera diferent, he comès molts errors, per inexperiència, per acudir a qui no havia d'acudir. Ho faria però preservant-me més, ja que en aquell moment estava massa exposada i no és necessari. No t'has d'immolar per denunciar, es pot fer d'una manera més meditada. Ara, per sort, existeixen plataformes i iniciatives, amb les quals col·laboro, que permeten denunciar de forma anònima.

[blockquote]"No t'has d'immolar per denunciar, es pot fer d'una manera més meditada"[/blockquote]
- Són tan llargs els tentacles de la gent que té el poder com diuen?

- No t'ho pots ni imaginar. Els llocs de responsabilitat i de poder de les institucions públiques i moltes privades, estan perfectament coordinats perquè tota la maquinària funcioni i que el sistema corrupte que tenim implantat en el país segueixi funcionant. Un exemple, de molts que m'han passat durant aquests anys, és que vaig anar a una entrevista de feina i quan estaven a punt d'agafar-me, l'empresa va rebre una trucada dient-los que si em contractaven, podrien tenir problemes. També vaig demanar un informe mèdic, que se'm va negar i al final vaig haver de recórrer a la justícia per aconseguir-lo perquè tenien ordres de no entregar-me'l. Per engegar la meva botiga online he patit molt, m'han estat atacant constantment el servidor i hackejant la pàgina. Estan tan coordinats i és tot tan increïble que no t'ho creus. Vaig estar un temps amagada, que ni els meus pares sabien on era, i de sobte vaig trobar-me persones a la porta del lloc on era, enviant el missatge de "sabem on vius". 

- Quants diners li ha costat tot el procés judicial relacionat amb la Gürtel?

- Ja he perdut el compte. Entre tots els plets, tant civils com penals, durant aquests anys, crec que amb tota l'honestedat del món, podríem parlar d'entre 50.000 i 60.000 euros. I tot això sense tenir feina. Una despesa brutal. Quan vaig cobrar la indemnització per assetjament, vaig haver de pagar els deutes i tornar els diners.