[noticiadiari]99/13118[/noticiadiari]
Noves infraestructures
Un dels principals reptes del Camp de Tarragona, de cara al 2024 i els pròxims anys, serà el desenvolupament de diferents projectes de mobilitat sostenible i transport públic, així com els tràmits corresponents que permetran la implementació de noves infraestructures al territori.[noticiadiari]99/8403[/noticiadiari]
L’estació intermodal hauria de començar a construir-se el 2026, amb una inversió que superarà els 30 milions d’euros. El projecte planteja una infraestructura amb quatre vies ferroviàries i dues andanes, que connectaran amb l’Aeroport de Reus i milloraran les connexions amb Rodalies, per la seva ubicació entre Reus i Vila-seca.
El tramvia que recorrerà el Camp de Tarragona, el TramCamp, és un dels grans projectes del territori pel que fa a promoure la mobilitat sostenible. La primera fase del tramvia connectarà Cambrils i Vila-seca, aprofitant l’antiga línia de ferrocarril; encara s’està enllestint el projecte constructiu, que hauria de finalitzar a finals del primer trimestre de 2024.
[noticiadiari]99/13852[/noticiadiari]
La nova estació de Reus-Bellissens, que el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana ja va licitar al mes de novembre per 11,5 milions d’euros, també contribuirà a una millor connexió de la ciutat amb els serveis regionals de Catalunya i connectarà amb la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona.
A la zona nord del Camp de Tarragona, a l’Alt Camp, el transport ferroviari de viatgers també serà un cavall de batalla durant el 2024. En l’acord anunciat sobre el traspàs de rodalies des de l’Estat a la Generalitat, diverses entitats de Valls, entre elles la Cambra de Comerç, han demanat que s’hi inclogui també Valls, l’Alt Camp i la línia R13, entre Lleida i Barcelona Estació de França, operada actualment per Renfe. En aquest sentit, aquesta línia hauria de passar a formar part de rodalies de la Generalitat de Catalunya, en els seus Serveis Regionals.
[noticiadiari]99/13773[/noticiadiari]
Actualment, la connexió ferroviària entre l’Alt Camp i Barcelona és precària i amb falta de freqüència. Per això, es demana una optimització de la freqüència ferroviària a l’estat per tal que la línia R13 entri a formar part de rodalies i unes freqüències de trens més dignes que les actuals.
La sequera i la gestió de l’aigua
No hi ha dubte que la sequera i la gestió de l'aigua marcaran l'any, no només a la demarcació de Tarragona, sinó arreu de Catalunya. Fins ara, la manca d’aigua han afectat greument els camps agrícoles d’arreu del territori, molt especialment al Baix Camp per les escasses reserves als pantans de Riudecanyes i Siurana. Principalment, els més perjudicats han estat els camps d’avellaners, on més pagesos han vist morir els seus arbres; i també ha caigut la producció en els camps d’olivera, ametllers i garrofers.La incertesa de pous i mines, en cas que els pagesos hi puguin accedir, se suma a la manca d’aigua de l’estiu passat per les restriccions en tots els usos a excepció del consum de boca. Probablement, al llarg del 2024 hi haurà noves restriccions i caldrà veure com es gestiona l’ús de l’aigua.
[noticiadiari]99/13869[/noticiadiari]
Per aquest motiu, a més, des d’Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes reclamen al Govern que iniciï els tràmits per construir una canonada d’emergència que permeti utilitzar l’aigua regenerada de l’EDAR de Reus i connectar-la amb la xarxa de distribució del reg.
[noticiadiari]99/13515[/noticiadiari]
A la Conca de Barberà i al Priorat la situació també és agònica, especialment a l’Espluga de Francolí i a pobles prioratins. L'Espluga fa mesos que pateix talls en el subministrament d’aigua i, des de novembre, el servei s’interromp de les vuit del vespre a les deu del matí. L’Ajuntament adverteix que si se supera el màxim de consum d'aigua, no es podrà garantir el subministrament continuat i caldrà augmentar les hores sense servei. Paral·lelament, el consistori afirma que la gestió de l’aigua i els camions cisterna estan generant un sobrecost molt difícil d’assumir per les arques municipals.
[noticiadiari]99/13956[/noticiadiari]
En aquesta problemàtica, la gran esperança per a 2024, a banda de la pluja, és l’inici de les obres del Projecte de Ramal de subministrament. Els treballs tenen un cost d'1.619.343,24 euros + IVA. Amb la construcció d'aquest nou ramal, l'Espluga de Francolí es connectarà a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona des del dipòsit de Montblanc. Els treballs consistiran principalment en la construcció d'un ramal de 4.562 m de longitud amb una canonada de polietilè de 280 mm de diàmetre.
Competitivitat i descarbonització de la indústria tarragonina
La indústria tarragonina i el Port de Tarragona ja han anunciat que aniran de la mà posant el focus en la descarbonització, l'única fórmula per continuar sent competitius i adaptar-se a la demanda climàtica de l'actualitat. De moment, l'AEQT ha creat un full de ruta per aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050 i el Port de Tarragona compta amb una estratègia amb la Vall de l'Hidrogen i les noves terminals ferroviàries com a grans propostes per arribar als objectius marcats.[noticiadiari]99/13477[/noticiadiari]
La indústria química també reclama més ajuts per no perdre competitivitat en el mercat actual, a la vegada que ha començat a explorar la possibilitat d'emmagatzemar CO2 davant de la costa tarragonina.
Hard Rock i creuers, sí o no
El projecte del Hard Rock continua estant sobre la taula del territori. Tot i les veus en contra i els entrebancs que han anat retardant la seva posada en marxa, de nou torna a sortir en escena després que el PSC de Salvador Illa l'hagi convertit en moneda de canvi per aprovar els futurs pressupostos de la Generalitat. Paral·lelament, l'alcalde de Salou també pressiona perquè es tiri endavant. Així doncs, l'aprovació o desaparició del PDU podria tenir els dies comptats i a principi d'any hi podria haver noves notícies.[noticiadiari]99/12788[/noticiadiari]
Sense perdre de vista que el Hard Rock és un projecte enfocat a la captació de turisme, un altre dels reptes que té sobre la taula Tarragona, i concretament el seu port, és la gestió dels creuers en un moment en què la majoria de ciutats volen regular-lo. L'aposta pel turisme de creuers segueix a l'alça al Port de Tarragona, que de cara a la temporada 2024 preveu l'arribada de 122.000 passatgers i 58 escales.
Una de les grans novetats en aquest àmbit serà la posada en marxa de la nova terminal de creuers del Moll de Balears, operada per Global Ports Holding. La infraestructura, que es vol inaugurar durant el pròxim mes de juny, té una superfície de 2.000 m2 i suposa una inversió de 5,5 milions d'euros.
Gestió dels residus
El Camp de Tarragona té una tasca pendent amb la recollida selectiva, ja que segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el 2022 es situava en un 42,4%, tres punts per sota de la mitjana catalana; unes xifres que acusarien un estancament generalitzat. Malgrat tot, la Conca de Barberà ha tornat a destacar amb un 77%, mentre comarques com l’Alt Camp (43,58%), el Baix Camp (43,3%) i el Tarragonès (39,01%) suspenien en l’intent.[noticiadiari]99/12996[/noticiadiari]
Tot i que al Baix Camp, una vintena de municipis han adoptat el sistema de recollida Porta a Porta (PAP) a través de SECOMSA i han millorat els seus percentatges de reciclatge, en línia amb la intenció del Consell Comarcal d’arribar al 60% com a comarca el 2030.
Per la seva banda, Reus compta amb l’empresa municipal Reusnet, i Tarragona va presentar un concurs públic pel nou contracte de neteja i recollida de residus; pel qual s’allunyen d’aquest sistema. Així, caldria que els diferents municipis milloressin aquestes xifres per tal de complir amb els objectius de desenvolupament sostenible.
La problemàtica de les residències de gent gran
Malgrat l’acord d’última hora entre l’Ajuntament de Reus i el Departament de Drets Socials per rehabilitar l’edifici de la residència de gent gran, els rumors i inicial confirmació de tancament van posar sobre la taula la problemàtica del territori per la manca de places públiques.[noticiadiari]99/13930[/noticiadiari]
Les limitacions municipals en termes de competències i les peticions al Govern de la Generalitat van marcar especialment la capital del Baix Camp en l’últim trimestre de l’any 2023. Conjuntament amb el tancament del centre a les Borges del Camp, la reubicació de tots els usuaris i treballadors continuarà dins el focus d’actualitat enguany.
Desenvolupament del projecte FuneCamp
El projecte d’uns serveis funeraris supramunicipals mancomunats a través de l’activitat de FuneCamp S.A, continua endavant amb la voluntat d’oferir un servei de qualitat i proximitat, de gestió pública, en un sector d’especial sensibilitat.[noticiadiari]99/12508[/noticiadiari]
Reus, Salou, Vila-seca i Constantí formaran part d’aquesta nova societat, la posada en marxa de la qual estava prevista per a principis del 2024, per generar sinergies i traslladar la tasca de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp als altres municipis. És una fórmula conjunta en què treballen des del 2022.
Arribada de grans empreses al Baix Camp i a la Conca de Barberà
Les previsions dels pròxims anys pel Baix Camp inclouen la instal·lació de dues grans empreses: P3 Logistic Parks al sector industrial H12 -Mas Sunyer- de Reus i Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp.[noticiadiari]99/12272[/noticiadiari]
A la capital del Baix Camp, s’instal·larà el projecte logístic més gran de Catalunya, en una superfície de 175.000 metres quadrats, i està previst que la construcció comenci durant la segona meitat del 2024. En el cas de Mont-roig, en el ple del mes de desembre, l’Ajuntament va aprovar el conveni urbanístic amb l’empresa coreana, que pretén iniciar la producció a finals del 2025.
[noticiadiari]99/12879[/noticiadiari]
A Montblanc, el projecte estrella que s’implementarà durant el 2024 és el parc logístic Cimalsa. Les obres, que es preveu que acabin a meitats de 2025, permetran que Bon Preu, entre altres empreses, iniciï la seva activitat a Montblanc tant bon punt l'empresa pública Cimalsa, que s'encarrega de les obres d'urbanització de la plataforma logística, li doni el permís. En aquest sentit, la previsió és que el nou Logis Montblanc estigui enllestit abans del febrer del 2025.
[noticiadiari]99/13292[/noticiadiari]
La inversió total de Bon Preu serà de 204 MEUR. L'empresa espera donar feina a 300 persones i invertir 97,8 milions d'euros inicialment, mentre que en els pròxims deu anys la companyia calcula crear 900 llocs de treball. En una primera fase, el magatzem de secs ocuparà 26.500 metres quadrats, mentre que el de frescos serà de 12.600 metres quadrats. La previsió però, és ampliar la superfície en 55.900 metres quadrats i 38.800 metres quadrats respectivament.
En alerta pel parc fotovoltaic més gran de Catalunya
La Conca de Barberà s’oposa taxativament a la creació de la central fotovoltaica més gran projectada a Catalunya, que s’ubicaria, en part, a Passanant i Belltall. Fa pocs dies, el projecte ha rebut la declaració d'impacte ambiental. Concretament, es tracta del projecte BCN Solar 1, de 262,44 hectàrees de superfície, que podria tirar endavant la tramitació si la promotora compleix les 71 mesures preventives, correctores i compensatòries.[noticiadiari]99/13617[/noticiadiari]
Tot i que la instal·lació fotovoltaica es divideix en dos projectes, la declaració d'impacte ambiental es refereix a BCN Solar 1. L'empresa Shell Desarrollo 3 és la impulsora de la iniciativa, de 115,12 MWn, 242.528 panells fotovoltaics i una infraestructura d'evacuació que s'ubicarà entre la demarcació de Tarragona i la de Lleida. Principalment, en els termes municipals dels pobles de Passanant i Belltall, Forès i Vallbona de les Monges.
Per la seva banda, el govern espanyol ha fet un pas més en la tramitació d’un altre dels projectes de gran impacte mediambiental que té l’oposició ferma del territori. Es tracta de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Grañén (Osca) i els Hostalets de Pierola (Anoia) i que travessarà la Conca de Barberà. El projecte ja té l’autorització administrativa prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica al parc eòlic Lupus i les seves infraestructures d'evacuació a les províncies d'Osca, Saragossa, Lleida, Tarragona i Barcelona.
[noticiadiari]99/13685[/noticiadiari]
Ara, hi ha un termini de tres mesos al promotor de la línia MAT entre Grañén i Pierola perquè faci diverses modificacions al projecte abans de concedir-li l'autorització administrativa de construcció.
La primera pedra del Fòrum Judicial de Tarragona
Un dels equipaments més esperats al territori és el Fòrum Judicial de Tarragona, un equipament que ha de servir per unificar les set seus judicials que hi ha a la capital tarragonina. La previsió és que la primera pedra es posi en el segon semestre de l'any 2024, per tal que les obres estiguin enllestides abans d'acabar el 2026.El pressupost del projecte serà d'uns 72 milions d'euros, que es dividiran en tres anualitats. Cal recordar que el llargament equipament judicials s'ubicarà a la zona de Joan XXIII, concretament en un solar del carrer Arquebisbe Pont i Gol, a tocar de la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil.
El nou POUM de la ciutat de Tarragona
Un dels grans reptes que té sobre la taula el govern municipal de Tarragona és l'aprovació del nou POUM, després que l'any 2020 una sentència judicial tombés el document aprovat l'any 2013. En aquest sentit, ara mateix estan vigents les normes subsidiàries de la Generalitat, amb data límit 30 de novembre de 2024, tot i que amb la possibilitat d'una pròrroga. Tot i això, el govern Viñuales treballa per tenir enllestit al més aviat possible el nou document i durant el 2024 es preveu donar una empenta a la redacció.La ciutat de Tarragona també desenvoluparà durant el 2024 la Zona de Baixes Emissions (ZBE). El govern municipal té previst aprovar l'ordenança que regularà la ZBE aquest mes de gener, mentre que ja està en marxa la licitació dels treballs per instal·lar els dispositius tecnològics que controlaran l'accés dels vehicles a la zona regulada.
