22
de novembre
de
2020
Els temes que es varen tractar van ser molt interessants i toquen el moll de l'os del que pot decantar el model territorial penedesenc cap a convertir-se en una sucursal perifèrica de la metròpoli de Barcelona o constituir-nos en un territori que treballa la seva pròpia personalitat, lluita i construeix la seva singular riquesa cultural, social i econòmica, dins de l'àmbit metropolità de Barcelona i que doni resposta a les dinàmiques de la societat del coneixement de la Megaregió europea Barcelona-Lió, on estem situats:
1. Un tema súper interessant, l'autopista mediterrània ferroviària de mercaderies : No va quedar clar ni per on passaria, ni tant sols si es faria, l'eix mediterrani de mercaderies, de la que SOS Penedès proposa una variant macro metropolitana.
I va donar moltes raons que ningú va saber contestar. El transport marítim euroasiàtic s'incrementa, i els ports dels Països Catalans hi estan molt implicats però, aquí només amplien els ports, no el sistema ferroviari paral·lel i, davant d'aquesta situació, el perill és que el trànsit de mercaderies es segueixi fent per autopista. Això representaria més contaminació i la invasió del Penedès per ports secs ja que cap d'aquests ports, per la situació de col·lapse que tenen, a l'estar prop de les ciutats, estan expandint-se on poden. Després s'omplen la boca de lluitar contra la crisi climàtica o, encara més hipòcrita, que els ports són sostenibles perquè aposten pel tren. La sostenibilitat és reduir, tan com es pugui, la logística, sobretot de llarg recorregut.
Aquest és un dels problemes més greus a resoldre i que no depèn directament del Penedès però que, si hi ha un bon posicionament de les forces socials i econòmiques, es podria aconseguir. No podem acceptar que els ports de València, Tarragona i Barcelona segueixen ampliant la seva activitat i que els canals de distribució d'aquest creixement, com és el transport per tren estigui congelat o amb presa de decisions mesquines i faltes d'un projecte a l'alçada de l'ampliació portuària.
2. Alternatives al transport públic de proximitat amb ofertes flexibles. Tema interessant que cal aprofundir i que les noves tecnologies i els vehicles elèctrics, també sense conductor, ens pot ajudar moltíssim, sobretot en indrets de baixa demanda o poc poblats i distants.
3. És del tot imprescindible, per una mobilitat sostenible i sana, la introducció de les autovies verdes per a bicicletes i altres aparelles lleugers, individuals i no contaminants: bicicleta elèctrica i derivats.
4. Va sortir el debat sobre si el quart cinturó ha de passar o no pel Penedès. Des del territori es segueix apostant pel 'no'. No hi ha cap estudi socioeconòmic que tingui en consideració la crisi climàtica, que justifiqui el quart cinturó pel Penedès i més quan no hi ha, per part de les Administracions Públiques, estudis renovats del sistema de les infraestructures viàries i ferroviàries.
5. L'estació de l'AVE. A dins o a fora del centre urbà de Vilafranca? Posar l'estació al costat de l'estació de rodalies actual de Vilafranca, revitalitzaria els barris de l'entorn, aproparia la Vila a 25 minuts del centre de Barcelona i, el que és més interessant, Vilafranca podria tenir un centre direccional entorn dels edificis històrics del vi, entorn de l'estació i un nou barri modern de 20ha, entre el carrer Comerç i la Na340, que podria competir amb molts sectors quaternaris del centre de Barcelona. La solució actual reflectida en el Pla del carrer Comerç és una resposta convencional que no resol el problema i impedeix l'elaboració d'un pla més ambiciós i cosmopolita.
S'ha començat a estudiar la possibilitat d'una estació de l'AVE soterrada, al costat de l'estació de rodalies, i l'ample de la secció ho permet.
El fet de tractar-se d'unes vies existents construïdes amb la tècnica adequada de pendents per trens d'alta velocitat té una certa credibilitat el fet de poder-se portar a terme. Cal aprofundir en els estudis però no és impossible. Si s'aconseguís, Vilafranca i la Vegueria donarien un gran pas en la posició d'equilibri territorial respecte l'Àrea Metropolitana.
Les dues parts de la ponència acaben amb frases representatives de les reivindicacions de SosPenedès : Infrastructures de pas, no gràcies! Plans, si. Gestió directa, millor! Els debats sobre el Penedès han posat al descobert la necessitat de no esperar a la finalització del Pla, d’aquí dos serà massa tard per tot.
Cal posar-nos a treballar des d’ara, i per tant, requerim al Departament de Territori finançament i assessorament per la creació d’un equip interdisciplinari, per iniciar d’immediat la gestió de tots els temes que requereixen solucions.
Un territori en crisi no espera ni s’acontenta amb solucions a mitges, i no valen les urgències de treure’s de la màniga parcel·les industrials o polígons logístics, sabem que és ‘pa per avui i fam per demà’, com ha succeït. massa sovint. en aquestes comarques.
L’únic camí és fer-ho bé i des d’ara mateix. Així ho esperem dels nostres administradors. Sabem que estem en un període d'inserteses amb un govern provisional. Demanem a la Comissió d'urbanisme que aturi els plans engegats, durant i just abans de la pandèmia. Apliqui la moratòria urbanística. Moltes vegades el que és legal pot ser il·legítim. I aquest és un d'ells. Qui, en el futur, pretenen governar-nos, no ho poden fer amb les eines d' interessos alients a la societat civil. Caldrà el proper dijous 26 de novembre tenir les coses clares, us hi esperem.