Josep Félix Ballesteros (Tarragona, 1959) és ​llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i professor d’educació integrada de l’ONCE. A més, és l'alcalde de Tarragona des del 2007 i es torna a presentar com a candidat del PSC. El socialista està convençut d'una nova victòria aquest 26-M i apunta que només tanca les portes a un pacte a la CUP i a Vox. Assegura que ha estat un mandat còmode perquè l'oposició només s'ha dedicat a "gratar el maquillatge" i afirma que l'estratègia en patrimoni és la correcta. El candidat apunta que el fa més feliç la inauguració del Mercat que els Jocs Mediterranis. 

- Aquestes eleccions són un tots contra Ballesteros?

- Aquestes, les de fa quatre anys i les de fa vuit anys. Això Passa sempre, quan hi ha un alcalde que repeteix doncs tothom contra l'alcalde, li passa Carmena, a Colau i a tot arreu. Això forma part de la normalitat. També sabem que afrontem aquestes eleccions que és una mena de plebiscit com ja va passar fa quatre anys, quan anunciaven que seria la catàstrofe que governéssim, que no s'acabaria el Mercat i que seria la nostra tomba, que jo estava gastat, cansat i en resum, el mateix que ara.

- Està cansat i considera que serà la seva tomba?

- El Mercat no només ha estat la tomba sinó que s'ha demostrat que ha revitalitzat la zona i i cansat no perquè curiosament, en aquesta campanya que hi ha molts més actes estic menys cansat que en altres. No sé si és l'edat o el temps, que no fa massa calor.

- Deia que hi havia molts actes en aquesta campanya, un dels quals va ser el debat de l'ACN que va generar certa polèmica i que es va acabar resolent per la via de la Junta Electoral de Zona.

- Es va generar polèmica però jo per sobre tot soc alcalde. Aquell dia vaig quedar amb 170 atletes a l'Anella Mediterrània. Ja els havia canviat una vegada la trobada i no podia tornar-ho a fer. Per altra banda, ja els vàrem advertir i en cap moment vàrem assegurar que hi anéssim. Com va passar en el segon debat, el del diari Ara. Sóc candidat però no he deixat en cap moment d'alcalde, perquè això un ho és els 365 dies de l'any. Ho vaig lamentar molt però quan he de fer d'alcalde, el primer és el primer que per això em paguen. La resta de candidats hauria de fer una mica el mateix, fer de regidors, ja que el dia mateix d'aquest debat, a la junta de portaveus no hi van anar, cap. Ells cobren per fer de regidors i portaveus i haurien d'avantposar la ciutat i per allò que els paguen per davant inclús de la campanya. Consta en acta que no hi van anar.

- La reacció de la consellera Begoña Floria respecte a aquests debats, considera que l'ha afavorit?

- A mi l'agenda d'alcalde em permet anar-hi o no i en el cas de l'Ara hi vàrem anar perquè es veiés que no volíem defugir del debat. També vàrem proposar un canvi de dia i no es va fer. TV3 va canviar la data, és cert que per la mort de Rubalcaba, però no hi haguéssim anat. Hi ha coses que estan per damunt. Fer d'alcalde és el més sagrat que hi ha, ara i fa 12 anys també. I no canviaré la meva obligació per un debat.

[blockquote]"Ser d'alcalde és el més sagrat que hi ha (...). I no canviaré la meva obligació per un debat"​[/blockquote]
- Està convençut que tornarà a guanyar?

- I tant, si no no em tornaria a presentar. Si hagués vist que tinc un rebuig enorme i fort, que per part de l'independentisme el tinc, és veritat, no m'hauria presentat. A banda, ja havia dit que no continuava i la gent de dins el partit i de fora em demanava que si us plau que em tornés a presentar.
 
- Està sent investigat per vuit presumptes delictes pel cas Inipro. Considera que això i el rebuig als Jocs Mediterranis li passaran factura?

- M'havia de passar factura el Mercat i no me'n va passar. El cas Inipro és una chuminada, la meva participació està clara, sóc innocent i demostraré la meva innocència fins al final i les últimes conseqüències. A més, ni en el sumari previ ja aparegut cap informació que digui que jo vaig actuar irregularment. Vaig signar sis decrets, que s'havien de signar, que prèviament signen el secretari i l'interventor, qui em va dir que no podia no signar els documents perquè podia incórrer en enriquiment injust per part de l'Administració. Per tant, blanc i en ampolla.

[blockquote]"El cas Inipro és una chuminada, la meva participació està clara, sóc innocent"​[/blockquote]
- Veig que està molt confiat de la seva innocència encara que el cas hagi avançat.

- Absolutament, no m'ha fet perdre ni 10 segons.

- En cas que no guanyi o que altres partits governin en coalició, per exemple, està disposat a quedar-se a l'oposició?

- És un escenari que no m'he plantejat. No ho contemplo.

- Acabarà el mandat?

- I tant. Si sóc alcalde faré els quatre, per descomptat. Alguns pensaven, i inclús ho havíeu comentat, que jo després dels Jocs Mediterranis marxaria i que no acabaria els quatre anys, doncs no. Si em presento no és per enganyar a la gent, és per acabar el mandat.

- Que es torni a presentar és una estratègia per salvar el PSC a Tarragona?

- Algú m'ha vingut a veure per garantir el bon resultat del PSC, és cert, però no és per presentar-me i a mitjans de mandat plegar. No entra en els meus càlculs, no ho he fet mai i no ho faré. Això seria enganyar la gent.

- Hi ha corrupció a l'Ajuntament de Tarragona?

- No. Alguns viuen de la merda de la corrupció. Nosaltres vivim de gestionar la ciutat. No hi ha corrupció, si n'hi hagués l'hauríem denunciat.

[blockquote]"Alguns viuen de la merda de la corrupció. Nosaltres vivim de gestionar la ciutat"​[/blockquote]
- Hi ha el cas Inipro, per exemple, que s'està investigant.

- El cas Inipro tothom sap què hi ha. Un cas que sí que podria haver-hi corrupció està als jutjats, i és el cas del Jaume I. Vàrem fer una investigació, amb ERC, i vàrem encarregar els estudis i les auditories i ho vàrem enviar a la fiscalia. Aquí sí que hi havia sospites de corrupció entre privats i públics. Per altra banda, em fa gràcia la CUP quan no creu en la justícia espanyola i que fa política a través de la justícia espanyola. Almenys, una mica de coherència.

- No hi ha cap altra via per denunciar-ho, no? Al final tothom ha de recórrer a la justícia espanyola que és l'única que hi ha.

- Hi ha la denúncia política. En política s'ha de fer política. Quan la política la derives a la justícia, mira el que acaba passant. El PP no va dialogar amb Catalunya i va decidir recórrer a justícia espanyola i mira com estem. Per altra banda, ja s'ho faran, si pensen que així guanyaran van molt equivocats.
 
- Ha denunciat que s'està coent un pacte entre la CUP, ERC i els comuns. Altres diuen que Ballesteros ja ho té fet amb Cs. Qui menteix?

- Nosaltres no ho tenim fet amb Cs, ni amb el PP ni amb ERC, com alguns diuen també. Jo sé que hi ha converses serioses entre comuns, ERC i CUP i que no m'ho han negat en privat per tirar endavant un pacte, si sumen, que no és fàcil.

- Cs es ven com l'únic partit que pot evitar que es pengi una estelada al balcó de l'Ajuntament.

- És campanya, pura i dura.

- Fent política ficció, si governés amb ERC, deixaria que es pengés una estelada?

- No, perquè ja no ho vaig permetre en els primers quatre anys. Aquí, en comptes de parlar d'estelades i llaços, que tothom és lliure de fer el que vulgui inclús en alguns espais de posar llacets, jo no em dedicaré a treure ni perseguir llacets. Ara, la façana de l'Ajuntament és de tots i el que hi hagi ens ha de representar a tots.

[blockquote]"Jo no em dedicaré a treure ni perseguir llacets. Ara, la façana de l'Ajuntament és de tots i el que hi hagi ens ha de representar a tots."​[/blockquote]
- Diu que no perseguirà llacets però el PP, el seu soci de govern, s'ha vantat de retirar-los.

- Jo he dit que jo no els perseguiré i no els penso perseguir. Ara bé, evidentment que si en posen algun en algun semàfor el traurem o si es pinta un pas de vianants l'esborrarem perquè pot alterar la percepció d'algun vianant. Que facin pintades, mentre que no sigui en llocs patrimonials com la muralla o algun edifici públic.

- Repetiria el pacte amb el PP?

- Jo faré el que vaig fer fa quatre anys i el que vaig dir que faria fa vuit anys que és parlar amb tothom, a excepció de la CUP i de Vox. I parlarem de la ciutat, dels objectius de la ciutat, no d'estelades ni d'aguiluchos. Si arribem a un acord, el tirarem endavant i si no, estic disposat governar amb pactes puntuals.

- Quin ha estat el moment més dolç del mandat?

- El dia que vàrem acabar el Mercat i inaugurar la plaça Corsini.

- I el més dur?

- Les tres morts que hem tingut durant aquests anys que han estat tremendes i curiosament de gent molt diversa políticament i d'edat, la Marbel Negueruela, l'Albert Abelló i l'Ana Santos. Això ha sigut un cop moral dur per tots. Tots els grups estem una mica colpejats per aquesta situació que no s'havia produït mai.

- Aquestes coses li fan replantejar seguir en política?

- No, en absolut. Jo sé que l'estrès forma part de la meva vida i la tensió també. Intento tenir moments de pau i tranquil·litat amb la família o amb la lectura o el Jazz.

- Pel que fa al moment dolç, deia que ha estat el Mercat per davant dels Jocs Mediterranis?

- Si perquè els JocsM editerranis eren una feina que tenia una data, tot i que es va ajornar. Va sortir com esperàvem que sortís, bé, potser amb una menys de públic que ens hagués agradat. Fa un mes i mig, vàrem presentar la memòria al Comitè Internacional i ens la van valorar com a excel·lent. Amb el tema dels Jocs Mediterranis podem dir "missió complerta" i amb el Mercat, és més important perquè és la inversió més gran que ha fet la ciutat, 47 milions d'euros, que és una barbaritat. La segona més gran és el Teatre Tarragona amb 11. Afecta la vida de molta gent, com paradistes, marxants i afecta la dinàmica comercial de tot el centre, que s'estava morint. Va ser difícil d'harmonitzar perquè vàrem tenir la polèmica amb els marxants, va generar tensió quan havien de marxar de la Rambla Nova, ara ningú ho recorda. Els paradistes a dins del Mercat, mentre es feia el trasllat s'havia de combinar amb les obes i que no afectés les vendes. I també, com conviuria la mitjana superfície amb el mercat municipal i que ja s'ha demostrat que és un model d'èxit. Sabem que les vendes van bé, del mercadet dels marxants no tant, però ja no anaven bé a la Rambla. Crec que aquest s'haurà de replantejar alguna cosa aquest col·lectiu perquè alguna cosa hauran de fer. Després per mi, el moment simbòlic més dolç és el rellotge carilló, que era la cirera del pastís. Veure encara ara que hi ha gent per veure el rellotge és un orgull.

- Mentre aquesta zona es revitalitza, el barri del Port s'està degradant i així ho denuncien els veïns que viuen.

- És cert i al barri li cal el que vaig parlar amb la presidenta de l'Associació de Veïns i estem d'acord que és una gran transformació. Ara ja és possible perquè hem sortit de l'endeutament històric que arrossegàvem des de fa 25 anys. Aquest any passat ja vàrem sortir d'aquesta situació que no ens deixava demanar cap crèdit. Ara ja podem i a banda, tenim 54 milions d'euros durant aquests pròxims quatre anys i farem allò que vàrem pactar amb l'Albert Abelló, que és l'Illa Corsini, que englobarà carrer Unió, plaça Prim, Apodaca, plaça dels carros, carrer Reial fins al final, al passeig de la independència. Es faran carrers de caràcter més comercial, per als vianants i pacificats pel trànsit, de tal manera, primer que sigui un espai més digne i que convidi a la gent a passejar pel barri. Aquest és la gran solució del barri del Port. A banda, de vigilar més els solars i les cases ocupades. En aquest barri, el que seria la cirereta del pastís és que el carrer del Mar amb una negociació que estem acabant ja amb Adif, ens cedeixi les dues vies més properes a les cases amb la intenció que allà hi puguem fer una rambla.

- Revitalitzar la zona és necessarri però quan plou s'innunda. 

- Al barri del Port també hi falten els dos projectes de col·lectors, és cert. En aquest moment estem fent el projecte i s'està negociant amb l'ACA i puc dir que van molt bé les negociacions i crec que podem tenir projecte ja constructiu al mes de juny o juliol. Un projecte car, que s'haurà de fer en dos o tres anys, però que permetrà eliminar la gran part de la inundacions. Evidentment que si cauen 200 litres de cop, ni la Part Baixa ni enlloc se salva. Podrem resoldre el 95% de les inundacions.

- La Illa Corsini quan serà una realitat?

- L'Illa Corsini en dos anys ha d'estar acabada. És veritat però que volem que sigui un projecte molt participatiu, amb els veïns, els comerciants, les institucions que hi ha. És a dir, no vull que sigui un projecte fet des del despatx i que es faci amb consens dels veïns i dels comerciants, que són els que poden patir més si no es fa bé. Ens prendrem el temps necessari per parlar amb els veïns però també perquè els comerciants diguin la seva.

[blockquote]"L'Illa Corsini en dos anys ha d'estar acabada"​[/blockquote]
- Una mesura que porten tots els partits polítics als programes és el fet de cosir els barris i la ciutat i el PSC n'és un exemple.

- Em fa gràcia perquè ningú ho concreta, tots fan discurs però només he concretat jo. Amb el pont sobre el riu Francolí, amb el PP-10 que recús i acaba la ciutat d'una manera digna, amb la connexió amb carril bici de Països catalans a les cases barates i amb la connexió de Sant Ramon i Sant Salvador amb el centre, que és una de les grans apostes. Hem de convèncer al ministeri que ens faci una vorera segregada perquè baixi la gent amb seguretat. A la zona de Llevant, el gran projecte és transformar l'antiga carretera de Barcelona, la Via Augusta, amb un carril urbà.
 
- Per què no s'ha fet abans tot això que planteja?

- Abans no es podia fer pel tema de l'endeutament. Quan vaig arribar a l'Ajuntament em vaig trobar set milions d'euros en factures no pagades als calaixos i un endeutament per damunt del límit legal. Ara ja depenem de nosaltres, el superàvit fa quatre anys que tenim superàvit comptable i el podem destinar a inversions i ara ja podem demanar crèdits. El 2019 és el punt d'inflexió important amb la capacitat d'inversió i dinàmica. La inversió és prudent i per això seguirem reduint l'endeutament.

- El PP-10 tirarà endavant. 

- Això és un exemple de com els grans o inversors confien en Tarragona. Una gent que venen a jugar-se uns 28 milions d'euros, entre la urbanització el que ells han de fer. Que diuen que la superfície general no serà unes Gavarres bis, que volen negociar amb els comerciants i el sector local i que es generaan 450 habitatges de protecció oficial, que els necessitem. La gent de Ten Brinke a més, diu que li interessa la inversió hotelera. És positiu perquè finalment relliguem els barris pel lloc on estaven més fotuts. El projecte és crucial perquè ens connecta molt bé amb el discurs que fem per una banda, que és el de l'àrea metropolitana i estem construint i dotant de caràcter urbà una autovia que és una cicatriu per la ciutat.

- Les grans superfícies són compatibles amb un comerç local que està forçat tocat?

- Són compatibles. Ara, em fa gràcia quan ERC i el PDECat es queixen, si l'última paraula la tindran ells. Aquests senyors han comprat sense condicions a tenir la llicència comercial. Per tant, són ells els que hauran de decidir si hi haurà una gran superfície comercial o no, a mi què m'expliquen. Està a les seves mans, si no la volen, que no la donin. A mi el que m'interessa és que vingui algú que ens permeti fer la urbanització, que està assegurada, i que ens doti de 450 habitatges de protecció oficial.

-L'empresa que s'havia interessat abans per aquests terrenys era Ikea, no han acabat bé les negociacions i hi ha partits a l'oposició que diuen que vostè ho sabia des de feia molt de temps i que ha mentit.

- No és veritat. Ens van enviar un burofax, al febrer i a l'abril. Deia que de manera formal acabava el període que s'havia posat en el contracte oficial però també deia que malgrat això, continuem negociant. I vàrem fer 12 reunions. Hi ha molta mentida en tot això, hi ha molta fake news. Des d'aquest burofax ens vàrem reunir amb els caps d'expansió de Madrid i Barcelona fins a 12 vegades, en tenim actes, i ens deien que el document era un pur tràmit. Quan ja teníem tots els contenciosos resolts, no ens contesten. Passen els mesos i només hi ha silenci i és quan m'emprenyo. Sabem que quan va morir el patriarca d'Ikea, va decidir només créixer en aquest model d'inversió a l'Índia i Girona, Tarragona i Almeria decauen. Ens ho podien haver dit.

- Ha sigut una bona notícia doncs que finalment no hagi vingut Ikea i que hagi sigut Ten Brinke qui ho hagi comprat, sense estar condicionat per la llicència comercial?

- Vist com ha anat tot sí que és una bona notícia. Per sort ens ha anat bé perquè també està interessat en hotels. És una carambola però molt positiva.
 
- Què és el que no repetiria d'aquest mandat?

- Doncs per dir alguna cosa, les converses amb Ikea. Em van decebre tant que he decidit comprar mobles d'Ikea de per vida perquè són uns impresentables.

[blockquote]"Em van decebre tant que he decidit comprar mobles d'Ikea de per vida perquè són uns impresentables"​[/blockquote]
- Un dels punts que ha generat més polèmica durant aquests anys és el contracte de la neteja. Té por a fiscalitzar-lo, com denuncia l'oposició?

- Si tingués por no tindríem un inspector, no faríem una auditoria cada any i que està a disposició de tothom. Por no en tinc. De fet, alguns dels que es queixen ja van portar-ho a la fiscalia i el fiscal gairebé els esbronca. Algun altre, com el PDECat, en el famós debat de l'ACN va dir, es va equivocar perquè no sap ni llegir els pressupostos, que el pressupost de 25 milions quan és de 20 i ho comparava amb el de Girona, quan resulta que és més car per habitant que el que tenim aquí. S'ha dit molta ximpleria. És cert que Tarragona necessita millorar en la neteja i que l'Ajuntament ho ha de fer millor, segur. La gent però també hi ha d'ajudar. Allà on no hem encertat és en conscienciar la societat. L'Ajuntament en té molta responsabilitat de l'estat de la neteja, no en defujo, però tots hi hem d'ajudar. En aquest mandat s'acaba el contracte de la brossa, n'hi haurà un de nou perquè no el prorrogarem.

- Li fa por l'entrada de l'extrema dreta a l'Ajuntament de Tarragona?

- Por no, però no m'agradaria. Si els ciutadans el voten, encara que no m'agradi i per molt que emprenyi, és la llibertat democràtica i si es presenten, els poden votar. De la mateixa manera que va passar amb la CUP, que és un partit antisistema. No és que sigui crític sinó que vol carregar el sistema. Hi ha gent que ho vota, i ho hem de respectar

- Quin ha sigut el partit més dur en aquest mandat?

- La veritat és que m'ho he passat bé perquè tothom gratava però no arribava al moll de l'os. Ens hem perdut en guanyar titulars i fer gracietes però ningú gratava temes medul·lars. En el plenari municipal no s'ha parlat massa de la química, del Port, del turisme. Ara bé, això sí, de l'anècdota o de l'error, que n'hem fet, d'això sí que n'hem parlat. Per altra banda, el mandat ha sigut còmode, no només per la majoria, perquè només s'han dedicat a gratar el maquillatge.

[blockquote]"La veritat és que m'ho he passat bé perquè tothom gratava però no arribava al moll de l'os"​[/blockquote]
- L'estratègia en tema de patrimoni ha funcionat?

Ha funcionat de conya. Quan vaig arribar em vaig trobar el Pont de Diable amb una malaltia estructural a la roca, la Muralla que acabava de caure a l'hort de l'Arquebisbe, el carrer del Comte que s'havia esfondrat, el Teatre romà era un femer, la Tabacalera que no era nostre, l'Amfiteatre que no s'havia acabat l'accessibilitat. Les grades del circ no s'havien recuperat, entre altres. Ara mateix, tot això ho tenim arreglat. Avui la Muralla està més sòlida que mai, que això no vol dir que no caiguin pedres perquè recordem que tenen 2.000 anys. A l'Amfiteatre és cert que ens ha aparegut l'esquerda però els tècnics ja hi estan a sobre. El teatre romà, la Generalitat no se n'havia preocupat des dels anys 70 i ara té un projecte. Agradarà o no, però el projecte l'està executant.

- A la majoria de candidats els hem formulat la mateixa pregunta, que caiguin pedres de la Muralla o del Pretori és culpa de Begoña Floria i alhora, de l'equip de govern? Tots han dit que sí.

- No és veritat. En aquests deu anys s'han invertit més que en els darrers vint. De pedres en cauran sempre perquè som una ciutat que en tenim moltes de pedres. El despreniment de pedres a la via de l'Imperi romà eren d'una construcció que es va fer malament als anys 70, no és de la Muralla. El despreniment de la façana de l'Antiga Audiència, jo podria dir que era un projecte de l'exalcalde Nadal però no, s'arregla i ja està.

- Li agrada com ha quedat el Teatre romà?

- A mi no m'agrada però ho respecto i a més, la Generalitat n'és la propietària i és qui té la competència.

- No tenien veu ni vot vostès en aquest procés de museïtzació?

- Teníem veu, no vot. Vàrem dir, tant els tècnics com nosaltres però van fer el que va creure necessari i millor. Ha guanyat un premi i tot.

- Un premi d'arquitectura, no d'arqueologia. Els experts diuen que pot malmetre les restes romanes.

- És cert que és d'arquitectura. No em crec que la Generalitat, i ara pensarà que perquè la defenso, que hagi permès una intervenció que faci malbé el patrimoni. Ara bé, reitero que a mi no m'agrada, jo no hagués fet aquesta intervenció al teatre romà.

[blockquote]"Reitero que a mi no m'agrada, jo no ho hagués fet aquesta intervenció al teatre romà"​[/blockquote]

-Parlant d'agradar, què li sembla el projecte del Banc d'Espanya?

- M'agrada per moltes coses perquè és una aliança entre la univesitat i els centres de recerca. Si diem que hem d'apostar per la recerca, la innovació, el talent, el coneixement, la tecnologia i la investigació hem de donar exemple. Hem de permetre que els centres expliquin a la ciutadania el que estan fent i això és un bon model. Aquest Banc d'Espanya contempla allò que els veïns ens van demanar, un centre cívic. Té un espai per fer conferències que estarà obert a la ciutadania, un espai per fer exposicions, una terrassa a dalt per fer esdeveniments i espais per fer reunions. Això respon a les demandes dels veïns. Això que diu ERC que hi farà un centre cívic, és una autèntica tonteria. Perquè primer Tarragona l'hem de situar capdavantera en la divulgació científica en aquesta regió del coneixement i segon, si el projecte respon al que diuen als veïns, doncs bingo.

- Un centre cívic, però, és molt més que unes sales d'exposicions.

- Són uns espais on es poden fer activitats de caràcter ciutadà. Què té el centre cívic de Sant Salvador? Un auditori, aquí també el tindrà, unes sales de reunions i d'exposicions, aquí també, i un espai lúdic, també hi serà. Tot això estarà en el mateix espai que un centre de recerca i divulgació científica.