Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Foto: Josep Martí.

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, és l’únic polític socialista que és manté a dalt de tot, com en altre temps feien els convergents a Sant Cugat del Vallès. Riu quan li suggereixo el paral·lelisme, però té aquell do d’estar per sobre de les complexitats diàries en què estem sempre la majoria de mortals. Em deia, fa unes setmanes, que és socialista perquè és cristià. Quan un ha conegut cristians tan diversos com Josep Maria Huertas Claveria, Jordi Pujol i Jordi Llimona, o tan respectuosos amb la fe com Antoni Gutiérrez Díaz, es pot plantejar la vida d’una altra manera.

—Vistes les novetats de Port Aventura s’haurà de fer seguidor de Fernando Alonso?
—[Riu.] No he estat mai gaire apassionat al món del motor ni «ferrarista», però si cal m’hi convertiré. Bromes a part, la incorporació d’una marca del prestigi de Ferrari amb el seu parc temàtic a Port Aventura, a part de ser una bona notícia, ens permet associar el nostre territori, que comença a tenir ja un prestigi elevat, a una marca d’alt nivell i reconeixement internacional.

—On és el PSC ara que se’n van els Maragall, Tura… 
—Ernest Maragall se’n va perquè li han ofert un lloc de treball. Ha de quedar clar, això. I el PSC està on ha estat sempre, al centreesquerra d’aquest país intentant defensar el catalanisme polític, que és el que ens ha donat més dies de glòria.

—Però ho té difícil.
—Ho tenim difícil, sí. Però també ho tenen difícil Convergència i el PP. Avui els que surten guanyant són els partits radicalitzats. Els del «sí» o el «no». I als qui volem representar un espectre més ampli de la societat se'ns compliquen les coses.

—Aviat hi haurà eleccions municipals. Es tornarà a presentar?
—Ho tornaré a fer. Aquesta setmana vam obrir un procés de primàries, però no hi ha hagut ningú més i per tant em tornaré a presentar.

—I l’alcalde de Tarragona és ara pel PSC el que en el seu moment, quan no governava gairebé enlloc, era l’alcalde de Sant Cugat per CiU?
—[Riu.] Espero no ser una rara avis, però sí que alguna comparança hi ha.

—Vostè creu que Tarragona, com a província de Catalunya, arrossega algun dèficit municipal respecte de les altres?

—En té tres. No tenim estació de l’AVE a la nostra ciutat, error monumental de l'aleshores conseller Felip Puig i del seu interlocutor Francisco Álvarez-Cascos. I això cal reparar-ho amb un tercer rail, de moment, i després amb una gran estació central. Tampoc no tenim una terminal de creuers en condicions com passa a Palamós o Barcelona. I un tercer dèficit de comprensió: ni la Generalitat ni l’Estat han entès res de l’administració municipal com a trinxera més pròxima als ciutadà.

—Per què?
—Perquè no només no estan dotats els recursos que pertoquen, sinó que a més ens els sostreuen amb el fons de cooperació municipal que ens han tret i el deute de la Generalitat. Se’ns deuen més de catorze milions d’euros de serveis que ja estem prestant. I aquesta «broma» significa que entre els 600.000 euros del fons de cooperació municipal i els prop de 400.000 euros que ens costa l’interès dels diners que no ens traspassen, l’Administració, que ja té els números equilibrats, arrenca de sortida amb un forat d’un milió d’euros.

—Malgrat aquests tres aspectes que s’entenen bé, Tarragona ha estat massa menystinguda respecte de Barcelona o l’Empordà?
—Sí. I jo diria que tot ve d’aquesta Catalunya Nova que es crea tant a Tarragona com a Lleida i el seu entorn; un nom que ve a partir de l’expulsió del jueus.

—Sí, sí, però aquí al costat mateix d’on estem vostè i jo hi tenim la Tarraco romana, que no es precisament nova!
—Ben cert, i es curiós que Tarragona és al mateix temps la més antiga i la més nova, cosa que sembla una contradicció. En tot cas, la Catalunya Nova sempre ha quedat en un segon terme respecte de les prioritats de la resta. I també és veritat que Tarragona hauria d’haver jugat la «champions» des de fa molts anys i no ho ha fet.

—Per què ha passat això?
—Perquè no tenim voluntat d’influir en la política catalana, cosa que amb tota la modèstia estic intentant corregir. Per tant, és veritat que Barcelona i Catalunya han ignorat aquesta Catalunya Nova, però també és cert que aquesta hauria d’haver tingut la voluntat de jugar més fort en política, l’empresariat o en cultura. Ara ho estem fent, però això és feina de dècades i no només d’un alcalde.

—Vostè diu que la Llei ARSAL és un engany. Per què?
—Perquè és una llei trampa. Es comença explicant que es farà aquesta llei per rebaixar els sous d’alcaldes i regidors, i finalment ha quedat en evidència que no només no era necessària, sinó que és mentida. El vuitanta per cent de regidors d’aquest país no cobren sou. I si jo ara hagués de complir el que diu la Llei, m’hauria d'apujar el sou 13.000 euros.

—I és recentralitzadora?
—Sí, i entre altres coses, perquè ens posen en mans dels interventors per a fiscalitzar tota l’economia del municipi. Personalment en això no hi tinc cap inconvenient, però donar comptes a Madrid i que sigui qui autoritzi o no determinades inversions ja és una altra història. A part que no té cap sentit quan l’Estatut de Catalunya consagra la competència de la Generalitat en matèria d’administracions locals. A més, ens treu competències per donar-les a les autonomies, cosa que ens podria deixar més tranquils, però, tal com està l’economia, algú es creu que l’autonomia ho podrà fer?

—Qui paga a l’interventor?
—El paguem nosaltres, però dependrà exclusivament del Ministeri d'Economia i Hisenda. I podrà negar-se que determinats temes és posin a l’ordre del dia d’un plenari si no estan prou fonamentats econòmicament.

—I és tant important la competència com la gestió?
—Les dues coses. I sobretot si qui hem de gestionar els serveis som els municipis, la lògica ens diu que també els municipis han de tenir la competència.

—Bé, però el 2015, que és quan entra de ple en funcionament, no la tindran.
—Aleshores haurem de veure què passa amb els serveis que donem en matèria social, educativa o promoció de l’ocupació. I com s’implementarà tot això…, que és tan fàcil de dir.

-Aquesta pregunta li feia al president de la Diputació de Barcelona i em deia que no passarà res, que el que han de fer els ajuntaments es seguir donant els serveis com sempre.
—Sí, l’afabilitat d’en Salvador Esteve està molt bé, però l’Estat ens farà justificar fins a l’últim cèntim, cosa lògica i que ja fem. Però amb la resta de diners l’Estat decidirà si en sobren o no i què n’ha de fer. I si no en tenim, i la competència és de l’autonomia, ho hauran de negociar entre vostès i aleshores entrem en un terreny tan perillós que ens pot portar cap a la inactivitat davant de problemes clau i pròxims per a la gent com l’educació, els serveis socials o la promoció econòmica. Si Catalunya té una bona base de cultura artística és pel sobreesforç que hem fet els ajuntaments i les diputacions durant molts anys.

—Hi ha alguna solució?
—Sí, una llei en què es concreti que els ajuntaments estan gestionant un 30% de competències impròpies i Estat i autonomies acordin com dotar-les econòmicament.

—Això és el que es demanarà al TC?
—De moment es demanarà la derogació completa de la Llei. I es fa per part d’un conjunt d’institucions i partits multidisciplinaris. I jo demano al PSOE que quan governin la deroguin instantàniament.

—Potser delegant la gestió.
—I perquè no l’hem de tenir, els municipis, si el camí més curt entre dos punts és la línia recta? I la línia recta és la competència, que l’ha de tenir qui ho exerceix. I qui ho exerceix és l’ajuntament, que està més pròxim al ciutadà. Punt final. És simple. Una altra cosa és que l’Estat i la Generalitat vulguin harmonitzar determinades accions. Però la competència ha de ser dels ajuntaments, que són els qui ho fan. Nosaltres hem aprovat amb l’empresa municipal de l’aigua uns ajuts per a aquelles famílies que estan patint per pagar el rebut. Això com es farà des de Barcelona?

—Els municipis de menys de 20.000, que no és el cas del seu, són els que patiran més.
—Efectivament, rebran la patacada, les diputacions no estaran preparades per a un allau de demanda tan gran i hi haurà un col·lapse. O pitjor, ens situarem en els llimbs. O sigui, no s’aplicarà res. I jo he de tancar l’empresa municipal de transports perquè té dèficit i seguirà tenint dèficit? És que els ajuntaments volem seguir subvencionant el bitllet per fomentar el transport públic!

—No la tancarà?
—No.

—La llei diu que sí, perquè no estarà en equilibri econòmic.
—No tancarem, per motius economicistes, una empresa que dóna onze milions de viatges. Ni la privatitzarem, que crec que és el que pretén el PP.

—Una reforma fiscal és indiscutiblement necessària. Ho diuen tots els municipis. En el seu moment Felipe González parlava d’un cinquanta per cent l'Estat, i un 25 per a autonomies i un altre 25 per als municipis.
—Jo crec que és una bona proporció però amb una modificació. El cinquanta per cent ha de ser de les autonomies i els altres dos vint-i-cincsper cent per a l’Estat i els municipis. Fins que no arribem a una fórmula així aquest país, no només els municipis que som els que provoquem menys deute, no funcionarà.

—Però, si aquest Estat ja posa en dubte una realitat tant evident i natural com una consulta, imagini's quan els plantegi un tema de diners.
—Hem d’arribar-hi com sigui.

—I també a la consulta?
—També, sempre que es convoqui de manera legal i acordada.

—El 61% dels tarragonins de la demarcació estan a favor de l’estat propi i vuit de cada nou catalans —és a dir, tots— estaran d’acord amb resultat que surti del referèndum. I estem parlant d’una pregunta al poble. No és aquesta un lliçó d’actitud democràtica?
—Si el referèndum es fa de manera acordada acataré també el que digui.

—Però és que potser no es podrà fer.
—Escòcia ho ha fet. Ha tardat dotze anys, però ho ha fet. I el Quebec també. El que no pot ser és dir: «Vull un referèndum i demà mateix.» Perquè hi ha unes normes. I és un planteig molt infantil. Quan el PP perdi la majoria absoluta, les coses canviaran.

—I aleshores el PSOE permetrà fer-lo?
—Si és legal i acordat, sí.

L'alcalde de Tarragona, entrevistat per Bernat Capell. Foto: Josep Martí.