La sala de plens de l’Ajuntament de Banyeres va acollir divendres passat un homenatge Xavier Ferré Boronat, jutge de Pau del municipi des de fa 21 anys (2003-2024), de reconeixement a la seva trajectòria dedicada al poble de Banyeres. Durant l’acte es va fer entrega a l’homenatjat d’una vara de Jutge de Pau personalitzada amb la data, 2003-2024, perquè en guardi un bon record i com a mostra d’agraïment del poble de Banyeres.
Tot i que, amb els anys, els jutjats de pau han perdut volum de feina vers els jutjats de primera instància i instrucció, continuen donant un servei important a les poblacions. És per això que l’alcalde va reivindicar la importància de mantenir les administracions i els òrgans més propers al ciutadà com són els ajuntaments i jutjats de pau. Va posar èmfasi al gran volum de feina que es realitza al poble i pel poble i la comoditat que representa pel ciutadà les gestions que desenvolupen les administracions locals.
Xavier Ferré Boronat, durant els seus més de 20 anys com a jutge de Pau, de manera totalment altruista, ha contribuït en infinitat d’ocasions en la seva condició de mediador, a solucionar disputes, discrepàncies o malentesos entre veïns, familiars o amics, i sempre des de la més absoluta discreció.
Xavier Ferré Boronat va néixer a Montbrió del Camp l’any 1942. A partir de l’any 1973 comença a treballar a la Cristalería Española de l’Arboç, i fa cinquanta anys que s’instal·la a Banyeres. Ferré ha estat sempre implicat en el foment de les activitats socials i entitats de Banyeres, estimant el poble i la seva gent des del primer dia. Dels seus vint-i-un anys de trajectòria com a Jutge de Pau ha compartit mandat amb diferents alcaldes i alcaldesses del municipi, amb els quals ha trobat en tots suport i treball conjunt. En tots els seus mandats, ha estat escollit per majoria absoluta.
De la tasca de Jutge de Pau destaca que és una tasca que l’ha apassionat, que sempre tenia un sí per a tothom i que un dels seus principals objectius era arribar a solucionar els conflictes parlant i conversant amb les parts. Si hagués de destacar alguna cosa sempre seria els naixements, registre de nounats, i els casaments perquè són moments de molta felicitat. Per contra, les defuncions sempre són el punt més dolorós.
Recorda, que al principi també havia de jutjar i dictar sentència, però que sempre van ser absolutòries, mai cap condemnatòria. I que sempre ha intentat parlar amb les parts per arribar a solucions compartides i no haver d’anar a judicis en temes d’herències, conflictes veïnals… D’algunes de les anècdotes que recorda amb un somriure a la boca són el dia que un gos amb tratge va portar els anells a la cerimònia, o un cop que va casar uns nuvis amb dos cavalls al costat… n’ha viscut moltes, però sempre ho explica amb un somriure a la cara. Els veïns i les veïnes de Banyeres destaquen d’ell la seva generositat, mai ha tingut un no per a ningú. Sempre estava disponible, fos l’hora que fos o fos dia festiu.