«Cal trencar amb els falsos mites que els nens amb altes capacitats són perfectes i que no necessiten ajuda»

Mònica Casellas, presidenta d'Athena, assegura que és clau detectar-ho a temps i rebutja les frases "lapidàries" sobre les persones diagnosticades

Publicat el 18 de juny de 2019 a les 11:00
Mònica Casellas és doctora en Educació, pedagoga terapèutica i logopeda. És la presidenta d'Athena Associació per les Altes Capacitats de Tarragona i Terres de l'Ebre. La pedagoga també és mare d'un fill amb altes capacitats i autora del conte Soc un camaleó. Les altes capacitats intel·lectuals. Casellas, que és especialista en atenció a la diversitat i docent des de fa 15 anys a la Universitat Rovira i Virgili, considera que el professorat no té la formació suficient per a detectar i atendre els infants amb altes capacitats. La professional també lamenta els falsos tòpics i les frases "lapidàries" que hi ha sobre les persones que estan diagnosticades, i rebutja que les famílies vulguin presumir de les capacitats dels seus fills, sinò que el que volen és el seu benestar.

- Què són les altes capacitats?

- El terme Altes Capacitats Intel·lectuals es defineix com un conjunt de característiques quantitativament i qualitativament superiors de manera significativa que presenten un grup de persones respecte a la major part de la població en una, diverses o totes les àrees d'aptitud, sigui quina sigui l'edat de la persona. Les característiques que els defineixen és que tenen una memòria prodigiosa, tenen molta facilitat per aprendre molt i molt de pressa i també són molt resolutius.

Els apassionen temes i centres d'interès i es poden tornar experts en aquell tema, fins al punt de l'obsessió. I també tenen un alt sentit de la justícia social, pensament independent, fascinació davant dels reptes, impaciència i avorriment davant la lentitud i la repetició, a més de pensament divergent. 

- Com es detecta que un infant té altes capacitats?

- La família és en la majoria dels casos el millor agent per identificar i detectar que el seu fill té unes excel·lents capacitats. L'altra via és l'escola, que ho detecta sobretot quan comencen a manifestar molt d'interès en algunes o diferents àrees. Pregunten molt i són molt curiosos i reflexius. Uneixen amb molta facilitat i rapidesa conceptes nous amb els que ja saben i fan raonaments poc habituals per la seva edat. A l'escola solen brillar perquè tenen facilitat en les matèries -no sempre totes, és clar- i també tenen una memòria impressionant.

Ara bé, a l'escola també són identificats per presentar conductes que no són les esperades, a vegades per avorriment, apatia, dificultats per relacionar-se amb els companys -per no compartir els mateixos interessos-, dispersió i inatenció. A vegades fins i tot per tenir un comportament poc adequat, bé sigui provocat per aquesta actitud o bé també perquè existeixi algun altre tipus de trastorn associat d'aprenentatge, Llavors parlem de doble excepcionalitat, i a vegades una emmascara l'altre.

- Els infants poden perdre l'interès per estudiar si s'avorreixen a l'escola. És clau detectar les altes capacitats com abans millor?

- I tant que sí, no només és clau sinó que és necessari i imprescindible! El fet que un infant comenci a manifestar d'alguna forma avorriment per l'escola, o bé desgana i desmotivació, ha de ser motiu d'alerta per esbrinar quina és la causa. Si l'infant no és identificat i tractat i intervingut des de l'escola amb les mesures adients, segons les necessitats que presenti, podria desembocar fins i tot en un cas de fracàs escolar. 

[blockquote]"Si l'infant no és identificat i tractat i intervingut des de l'escola amb les mesures adients, podria esdevenir fins i tot un fracàs escolar"[/blockquote]
- Quin percentatge representa aquest fracàs?

- Existeixen estudis que confirmen un alt nivell de fracàs escolar en alumnes superdotats, un 70%, i en alumnes amb altes capacitats, un 50%. Alguns d'ells ni tan sols han estat identificats durant l'escolarització. El fet de poder identificar de forma precoç un alumne amb AC i poder definir el seu perfil, pot afavorir una correcta intervenció educativa que segur podrà cobrir les necessitats escolars que presenten aquests alumnes, tant a nivell escolar i educatiu com a nivell emocional.

- A quina edat es pot detectar?

- L'edat per identificar o diagnosticar les AC és molt relativa, dependrà sempre de les inquietuds que en primer lloc manifesta el nen o nena i també tenint molt en compte les dades que aporta la família, que com hem comentat, solen ser els qui millor identifiquen. És difícil poder definir l'edat per fer la correcta detecció de les AC. La normativa vigent actual parla que si es fa una detecció molt precoç, podria haver-hi el perill de la precocitat, no obstant això, és ben cert que si tant en el si de la família com també des de l'escola s'observen indicadors de la possible alta capacitat dels nens, una bona edat seria entre els 7-8 anys, entre segon i tercer de primària, tot i que moltes vegades poden apareixes actuacions o bé conductes que requereixen una valoració i identificació molt abans d'aquesta edat.

[blockquote]"Existeixen estudis que confirmen un alt nivell de fracàs escolar en alumnes superdotats, un 70%"[/blockquote]
- Sempre n'hi ha hagut d'infants amb aquestes característiques. Ara és més senzill detectar-ho perquè hi ha més mecanismes?

- I tant que n'hi ha hagut. De fet ,ara molts adults, arran dels diagnòstics dels seus fills, es passen les proves i descobreixen que també són AC, i això els ajuda i els dona moltes respostes de quan eren petits, i es veuen identificats amb els seus fills i filles. Ara l'escola està més conscienciada de la diversitat en general, tant pels alumnes que presenten dificultats com pels alumnes amb més capacitats.

Per sort, també hi ha més ganes per part d'aquest col·lectiu de formar-se i conèixer una mica més el fet de com treballar i ajudar a aquestes alumnes. La detecció és més senzilla que no pas ho era fa uns anys. Tanmateix, moltes famílies coincideixen a afirmar que a vegades depèn de la bona voluntat i implicació de molts mestres. A la nostra societat estem molt acostumats a afavorir les persones amb necessitats, moltes vegades mancances, i poc acostumades a afavorir fins i tot aquelles que tot i tenir unes capacitats cognitives molt elevades, per sobre de la mitjana de la població, presenten també altres necessitats que necessiten ser ateses.
 

Xerrada d'Athena a la FCEP de la URV, al Campus Sescelades. Foto: Athena


- Quin percentatge de la població representen les persones amb altes capacitats?

- El percentatge de població detectada varia molt segons cada comunitat autònoma. En part perquè els barems són diferents. A Catalunya per exemple, es parla que un nen o nena o jove és AC si el seu Quocient Intel·lectual (QI) supera els 130. En altres comunitats està uns punts per sota.

Quan parlem de percentatges, també ens posem en un terreny molt complicat, perquè estadísticament només es contemplen aquells que són accelerats de curs (això passa a Catalunya, però tenim constància que no a tot arreu de l'estat espanyol és així) i per tant hi ha una gran quantitat d'alumnes amb altes capacitats, que no estan accelerats per diferents motius i que no estan comptabilitzats en les estadístiques. Si només tenim en compte les estadístiques i tenim en compte com hem dit els alumnes accelerats de curs, parlem d'un insignificant 2%, però com he dit, no són dades reals, i es parla d'una estadística aproximada de nens identificats com a AC d'entre el 14% i el 17%.

 

- Vostè és la presidenta d'Athena. Què és aquesta associació, quan va néixer i quina missió té?

- Athena és una associació per les Altes Capacitats de Tarragona i Terres de l'Ebre. Fa dos anys, el gener del 2016, un grup de cinc famílies vam unir-nos per buscar respostes i ajuda per atendre els nostres fills, davant sobretot la necessitat que aquests tinguessin unes millors atencions dins l'escola i sobretot poguessin sentir-se més feliços amb el seu entorn. La preocupació que compartíem ens va encoratjar a fer més visible al nostre col·lectiu a nivell social i educatiu i sobretot a trencar els falsos mites que existeixen encara avui dia entorn les Altes Capacitats Intel·lectuals. La nostra motivació era també poder sensibilitzar i conscienciar a la població que el fet de tenir bones capacitats cognitives no els assegurava l'èxit ni social ni escolar, tot el contrari

[blockquote]"La preocupació que compartíem ens va encoratjar a fer més visible al nostre col·lectiu a nivell social i educatiu i sobretot a trencar els falsos mites"[/blockquote]

- Han signat convenis inclús amb la URV. En què es basen? 

- Sí, de fet just al març d'enguany, vam rebre la signatura per part de la rectora de la URV, pel nostre conveni de col·laboració amb la universitat. Aquest conveni precisament és molt important per nosaltres, perquè per una banda assegura que puguem treballar en la formació i donar visibilitat al nostre col·lectiu en els alumnes que estan formant-se com a futurs docents en primària i infantil i també en el grau de Pedagogia. I per altra banda, garanteix que es puguin fer jornades de formació obertes a tot el col·lectiu docent exercint i també dur a terme activitats i/o tallers per als fills i filles dels nostres socis. Alguns dels punts a destacar d'aquest conveni l'impuls en la recerca en l'àmbit de les Altes Capacitats, col·laboració en la detecció, intervenció i seguiment dels alumnes amb AC de les comarques tarragonines i de Terres de l'Ebre, impuls en la formació del professorat i alumnat de la URV, promoció en la formació específica en AC en els treballs fi de grau i fi de màster o doctorats, inclusió de les adaptacions o mesures pels alumnes AC que cursin estudis universitaris, entre altres.
 

- El professorat està format per detectar i atendre infants amb altes capacitats?

- No cal caure en generalitzacions, però creiem que el professorat no està format en AC. De fet pensem que la formació que ara mateix disposa el col·lectiu docent en AC és molt pobre i en la majoria dels casos es troben amb una manca no només de coneixement sinó també d'estratègies per poder intervenir des de l'escola. Les famílies de fills i filles amb AC, coincidim en el fet que moltes vegades els bastons a les rodes provenen dels centres educatius i de l'equip docent, que són els que en alguns casos fins i tot qüestionen els diagnòstics que aquestes famílies aporten de professionals externs. Sovint a l'escola es cau en el tòpic que no es veuen o bé que els seus resultats no són els que ells esperen, això denota molta manca de formació i coneixement al voltant de què són i com són les persones amb altes capacitats.

[blockquote]"Pensem que la formació que ara mateix disposa el col·lectiu docent en AC és molt pobre"[/blockquote]
- De quins tòpics parla?

- De frases tan lapidàries com que "no treu excel·lents i fins i tot a vegades suspèn", "ho podria fer molt millor", o "a mi no m'ho sembla", [que tingui altes capacitats]. Com si fos tan fàcil poder dir o parlar en coneixement de causa d'aquest tema. Quan les famílies realment anem a l'escola i plantegem que el nostre fill té AC, és perquè abans hem estat ben informats i assessorats de les nostres sospites, i fins i tot som conscients que no pretenem demostrar a ningú que els nostres fills són superherois, sinó que, com tots els pares i mares busquem, que tinguin les mateixes oportunitats que la resta. I que els valorin pel talent i potencial que tenen i els ajudin a desenvolupar o potenciar altres aspectes que necessiten millorar. El que pensem que es necessita avui dia a l'escola, i també a la societat, és trencar amb els falsos mites i creences que són nens perfectes i que no necessiten gens d'ajuda.
 

Mònica Casellas, presidenta d'Athena. Foto: Cedida


- A què es refereix?

- La majoria es troben sols, incompresos principalment entre iguals, i en segon lloc entre els adults que hi ha al seu voltant. La majoria d'aquests nens, alguns més joves i adolescents, prefereixen passar inadvertits o fins i tot ser com camaleons per no ser assenyalats com a empollons o bitxos raros, pel simple fet de ser com són. A primària, molts d'ells a vegades són falsament identificats com "inatents" i amb manca de motivació vers l'estudi i l'escola en general, fet que encobreix unes altes capacitats diferenciades però poc visibles als ulls dels mestres.

[blockquote]"Prefereixen passar inadvertits o fins i tot ser com camaleons per no ser assenyalats d'empollons o bé de bitxos raros, pel simple fet de ser com són."[/blockquote]
- Quin missatge enviaria als pares que sospitin que el seu fill té o pot tenir altes capacitats?

- En primer lloc, buscar un bon assessorament ja sigui a través dels equips psicopedagògics del centre educatiu o a nivell privat. És molt important, però, que qualsevol professional que valori un nen, nena o jove amb sospita d'AC sigui coneixedor i expert en aquest tema, per procedir a passar les proves adients per determinar un bon diagnòstic i ser molt acurat en el perfil d'AC Jo sempre poso l'exemple que si anem al metge per molèsties a l'estómac, volem saber exactament el diagnòstic perquè no tot val per tot, les molèsties poden venir per una gastroenteritis o per una úlcera estomacal i evidentment el tractament no serà el mateix.

Una altra qüestió és rebre acompanyament i assessorament un cop fet el diagnòstic. Per últim, recomanaria sempre buscar una associació d'Altes Capacitats per tal de poder trobar aquest espai acollidor i reconfortant per les famílies per poder compartir experiències i inquietuds que a tots ajuden i en segon lloc poder oferir als nostres fills i filles un espai on sentir-se "com a casa" i no sentir-se diferent sinó simplement comprès.

- Què és el més necessari que caldria canviar per millorar el dia a dia de les persones diagnosticades d'AC?

- El que necessitem les famílies amb fills i filles amb AC i també els adults amb AC, és trencar amb els falsos mites a la societat i a l'escola. Són els que fan més mal i els causants dels fracassos escolars i fins i tot els responsables que moltes famílies arribin fins a punts insostenibles de desesperació, amb canvis d'escola constants, falsos diagnòstics i una llarga llista d'incomoditats.

Demanem a Educació i a Ensenyament que es reconeguin les necessitats d'aquests alumnes,  i que es proporcioni al personal educatiu la formació específica necessària per atendre'ls. Tenir alumnes talentosos o bé amb bones capacitats cognitives a les nostres aules i escoles, podria significar un bé comú i un benefici per la nostra societat, perquè són i seran persones que poden ser les que en un futur descobreixin millores per la humanitat en qualsevol dels àmbits i que poden aportar molts beneficis perquè la nostra societat sigui un món millor en tots els àmbits, per tant pensem que cal cuidar-los i no malgastar aquest talent i aquestes capacitats.

[blockquote]"Les famílies no tenim cap intenció de presumir de les capacitats dels nostres fills, filles i joves, encara que a vegades es pugui pensar així"[/blockquote]
- Creu que hi ha gent que pensa que vostès volen cridar l'atenció per tenir fills més intel·ligents que la resta?

-Les famílies no tenim cap intenció de presumir de les capacitats dels nostres fills, filles i joves, encara que a vegades es pugui pensar així. Només pretenem que siguin feliços i que puguin desenvolupar-se de forma integral a la societat, amb les mateixes oportunitats que la resta, i moltes vegades això no és així i fins i tot trobem moltes pedres pel camí.

A diferència del que la societat pot pensar, tant les famílies com els mateixos joves i nens i nenes amb AC són persones amb necessitats també de sentir-se reconeguts i inclosos a la societat i a l'escola, encara que amb característiques diferenciades. Per això la necessitat d'associar-nos per poder-nos donar suport i comprensió els uns als altres i donar visibilitat i conscienciar la societat que només demanem tenir les mateixes oportunitats i drets que poden tenir altres persones amb altres necessitats. I junts poder millorar en una societat més inclusiva i tolerant, en què la diferència sigui un enriquiment per a tothom i no motiu d'exclusió.