En el cas de Calafell, s'ha subcontractat un dron que sobrevola les platges durant diverses vegades al llarg de l'any, amb l'objectiu de fer un mapa dels volums de sorra acumulats, analitzar els efectes dels temporals i comprovar l'efectivitat de les mesures aplicades. És un estudi que tot just acaba de començar i que s'allargarà fins al 2025.
Tot i això, el regidor d'Ecologia Urbana, Aron Marcos, ha avançat que ja s'estan observant algunes millores remarcables a les zones que estaven més afectades. "Suporten millor els temporals", assevera el regidor, que recorda que la recuperació dels ecosistemes ajuda a mantenir les platges, "és una evidència científica".
La renaturalització de les platges
Els últims sis anys, Calafell ha impulsat diverses mesures de renaturalització per evitar la pèrdua de sorra a les seves platges, que tenen una extensió de més de quatre quilòmetres. La maquinària per llaurar la sorra només es fa servir durant la temporada de bany i a la zona més pròxima al mar. S'han recuperat sistemes dunars en diferents punts i s'han posat captadors de sorra, que a l'estiu es treuen.També hi ha hagut canvis en les aportacions de sorra, ja que ara només es fan el mes de juny. I en l'horitzó hi ha mesures més rellevants, com l'eliminació de la plaça del Mil·lenari, que entra cap a la platja, en un dels trams més afectats. Davant les crítiques pel fet que aquestes actuacions han tret espai als banyistes, Marcos afirma que s'ha comprovat que "hi ha espai suficient" per encabir tothom.
