El municipi de Calafell continua sent un dels que més creixen en habitants de tot Catalunya. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les xifres definitives de població a 1 de gener de 2024, en una informació pública referida a les localitats de més de 10.000 habitants. Calafell hi apareix en el segon lloc de les que més creixen, proporcionalment. Durant el 2023, el municipi va augmentar la seva poblacio en 1.085 habitants, tot arribant als 31.567 empadronats.

Fa uns anys que Calafell està en el pòdium dels tres municipis que més creixen a Catalunya. Ha arribat a ser el primer. No és un fet aïllat al Baix Penedès. Cunit ocupa el tercer lloc en aquest rànquing, amb un saldo positiu de 504 nous empadronats. En el conjunt de la comarca, la població ha arrribat als 118.000 habitants i és la segona que més creix de Catalunya.

La pandèmia de la covid és responsable d’aquesta evolució demogràfica, però cal dir que només en part. Certament, moltes persones van voler passar els confinaments a les seves segones residències, on l’aïllament podia ser més passador que a les grans ciutats. És més, els indicadors sanitaris, amb denominacions que avui pràcticament ningú no recorda, eren més positius a municipis petits i mitjans.

“Però en els dos o tres anys anteriors a la covid, ja vam detectar que la població estava creixent significativament”, diu l’alcalde, Ramon Ferré. Afegeix: “Eren creixements que s’acostaven a 1.000 nous habitants anuals. 1.000 nets, perquè hi havia uns moviments importants: en un any arribaven 3.000 persones i en marxaven 2.000”.

No ha estat tan sols la covid. La covid va consolidar aquesta tendència prèvia i la va incrementar. Quan vam començar a sortir d’allò, l’augment poblacional va ralentitzar-se una mica, però lleugerament. Quan ho vam superar del tot, el creixement va recuperar els increments anteriors, en proporcions superiors fins I tot.

Tanmateix, hi ha un nombre de nous habitants que no s’empadrona, pels més diversos motius. A data d’avui, a Calafell hi ha uns 50.000 habitants reals, davant d’uns 32.000 empadronats. La dada està estimada a partir del consum d’aigua o dels residus que es generen. I és una mitjana anual. Els caps de setmana, la població s’enfila als 70.000 habitants.

“Aquesta evolució complica la planificació dels serveis públics, sobretot en àmbits com l’ensenyament i la sanitat. Fet que s’agreuja perquè la Generalitat o l’Estat calculen els seus equipaments, o les aportacions econòmiques als ajuntaments, per la poblacio empadronada, no per la real”, destaca Ferré.

L’alcalde diu també: “Per això fa temps que impulsem una campanya d’empadronament, sota el lema ‘Aquí s’hi Viu Bé’. No és una crida a què vingui més gent. És demanar que s’empadroni qui ja hi viu”. I subratlla: “Aquí hi arriba tanta gent perqué s’hi viu bé. El que hem de fer és que s’hi visqui millor”.