El pla de xoc que per quart any consecutiu impulsa l’Ajuntament de Calafell, ha aconseguit treure, durant l’any 2024, 48 famílies del cercle viciós de la pobresa. Són les que han aconseguit que un dels seus membres aconsegueixi una inserció laboral plena i duradora, que els ha permès normalitzar la seva situació i començar a caminar sense el suport dels serveis socials.
L’any passat, el pla va atendre 161 famílies. Les 48 que van aconseguir sortir-se’n representen el 29,80%. Aquesta xifra és 10 punts superiors a la de l’edició de 2023. I manté la tendència des de la primera edició, que va fer-se a cavall dels anys 2020 i 2021.
En la quarta edició del pla, s’han realitzat un total de 2.495 atencions, 342 de l’àrea de treball social i 2.153 d’orientació laboral. La major part d’usuaris, el 57%, prové del nucli de Segur de Calafell; tres quartes parts tenen càrregues familiars; i dues terceres parts, no disposa d’un mitjà de transport propi.
Però a més, la tinent d’alcalde de Drets Socials, Helena Rubio, explica: “Cal posar sobre la taula una problemàtica que ens ha de fer pensar. Tres de cada quatre persones usuàries d’aquest pla de xoc són dones i el grup mes nombrós el de la franja d’edat de 40 a 49 anys”.
Rubio afegeix: “Estem parlant bàsicament de dones a càrrec d’una família monomarental o que venen de situacions de violència de gènere. I han necessitat un acompanyament especial per recuperar la normalitat en les seves vides”.
La regidora diu també: “Com en els anys anteriors, hem prioritzat unitats familiars que, tot i estar en risc o directament en situació d’exclusió social, podien aconseguir un canvi de debò en les seves vides”. I subratlla: “El pla ha prioritzat també qui ha mostrat compromís autèntic i real per a sortir-se’n. I això s’ha notat en els resultats”.
El pla de xoc és una acció combinada dels serveis socials i dels d’ocupació de l’Ajuntament, que treballa diferents aspectes. Una eina clau és la formació de les persones víctimes de la pobresa, ja que augmenta les seves opcions de trobar feina. En aquest sentit, s’ha aconseguit que diversos usuaris del pla hagin continuat estudis que tenien aturats, convalidar estudis antics o hagin iniciat estudis nous.
Un altre instrument ha estat un programa per a millorar les habilitats socials, les competències familiars i la cohesió familiar. Anar fent vida normal, i accedir allò que està a l’abast de les persones que no són vulnerables és un ajut de primera per retrobar el propi camí.
“Cal insistir que aquest pla és una nova forma de treballar. No és un pla assistencialista, sinó reversor de situacions”, destaca Helena Rubio. “Volem anar més enllà de donar ajuts a qui els necessiti, perquè els serveis socials no han de ser una mera gestoria de subvencions, sinó un instrument per revertir la pobresa i l’exclusió social”, diu.
Afegeix: “La pobresa és quelcom més que un problema econòmic. Però la despesa pública reactiva puja, mentre baixa la proactiva i preventiva. Això ha creat cercles viciosos, que estigmatitzen i cronifiquen les situacions d’exclusió social, que, tanmateix, podem revertir avançant-nos-hi”.