Calafell ha posat xifres a l'erosió del litoral dels últims anys. Un informe elaborat per l'expert en conservació de les platges Xisco Roig xifra aquest retrocés en entre 2,5 i tres metres anuals. Una pèrdua significativa de sorra que afecta més alguns sectors que altres, però que és generalitzada al litoral tarragoní.

Per tal de canviar aquesta tendència, l'Ajuntament va aprovar al ple del passat dijous un pla de gestió, planificació i recuperació de les platges. Un full de ruta que indica les diferents línies d'actuació a seguir i que ha rebut el suport unànime de tots els grups municipals.

Renaturalització i zones dunars

El pla es basa en la diagnosi i l'informe elaborats pel mateix Xisco Roig, que el passat desembre va ser a Calafell. Tal com ja va explicar en aquell moment, el futur de les platges passa per una renaturalització del litoral i una aposta pels sistemes dunars. Unes accions que Calafell ja ha començat a impulsar i que ara vol ampliar.

«Renaturalitzar les platges és l'única forma de fer-les més resistents als temporals i aconseguir estabilitzar-les», afirma el regidor d'Ecologia Urbana, Aron Marcos. Per això el pla commina a ampliar aquestes zones dunars i el seu perímetre, per guanyar morfologies i superfícies.

«No una contraposició entre zones dunars i espais de bany, ja que totes dues coses són compatibles», ha puntualitzat Marcos. De fet, el regidor assegura que, gràcies a les dunes, «podrem estirar molts anys la tovallola». En cas contrari, el futur de les platges pinta molt malament.

La desconstrucció de passejos i zones urbanes

Altres accions que contempla el pla és l'eliminació de la vegetació al·lòctona, fer canvis en la neteja mecanitzada i minimitzar el trasllat de sediments. També hi ha propostes de canvis i distribució de serveis, i altres de desconstrucció associada als passejos i zones urbanes.

Aquest últim punt és un dels que genera més controvèrsia i dificultats d'execució. Però des de l'Ajuntament s'han mostrat oberts a estudiar l'eliminació d'algunes construccions com la plaça del Mil·lenari. En aquest punt del passeig de Segur és on la platja presenta una erosió més gran, fins al punt que quan hi ha temporals arriba a desaparèixer completament. 

Aron Marcos ha comparat aquest full de ruta amb el pla general que regula el municipi. «És el marc de referència sobre el que després es distribuiran espais per al bany, per als camps esportius sobre la sorra o per serveis», ha expressat.