Carla Aguilar (1986) és la cap de llista d'En Comú Podem Tarragona. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra, amb un màster en Migracions i Mediació Social a la Universitat Rovira i Virgili i actualment finalitzant un doctorat en sociologia al departament d’economia i empresa de la Universitat Rovira i Virgili. És una de les impulsores del col·lectiu feminista Fridas. Considera que la ciutat necessita aire fresc i li motiva el fet de poder ser la primera alcaldessa de Tarragona. Està convençuda que faran un bon paper en els comicis del 26-M i defensa que la gratuïtat del bus no és una prioritat, com tampoc ho és el nou barri projectat per a la Budellera.

- A la segona va la vençuda, ja és l'alcaldable d'En Comú Podem Tarragona.

- L'any 2015 no vàrem poder presentar-nos però teníem un projecte per oferir a la ciutat i ara al 2019 l'hem pogut tirar endavant.

- Ocupen l'espai que deixa ICV a l'Ajuntament de Tarragona. Esperen esgarrapar més d'un regidor?

- Esperem bons resultats perquè és una proposta nova, innovadora i capaç de representar l'esquerra de Tarragona. A més, donem continuïtat a l'espai d'Iniciativa perquè seguim representant les mateixes coses però hem ampliat molt més l'espai.

- Quin és el projecte estrella d'En Comú Podem Tarragona?

- Doncs el consell de districtes, que és una forma que la participació de la ciutadania sigui efectiva. No només seran uns espais on debatre, sinó que també seran decisius i efectius. Per altra banda, apostem per una nova forma de gestió que per nosaltres és millor. Creiem que la gestió ha de ser més propera a la gent, més transparent i que això implica fer les coses de manera diferent, amb un nou mecanisme, i també afectarà la presa de decisions.

- Aquest mecanisme en què es basa?

- A través dels consells de districte que comentava i tenint en compte tota la seva amplitud, és a dir, Tarragona és molt més que el centre. Hem de tenir en compte que hi ha moltes realitats, no només en l'àmbit geogràfic que Tarragona és mot dispersa, si no pel que fa a la realitat econòmica i social. No es poden prioritzar unes coses més que unes altres. Per exemple, ara estem al Serrallo, a la Part Baixa, que és un dels barris que està suportant més la pressió del que va ser, i encara és, la crisi econòmica i veu com hi ha habitatges buits. El Serrallo està tenint una càrrega social que l'ha de suportar sol perquè des de l'Ajuntament no es fa res per a solucionar-ho. També cal fer un pla de xoc d'habitatge perquè també és un dels principals problemes per a molta gent.

- Si arribessin a l'alcaldia, mantindrien l'estratègia per aconseguir l'autobús gratuït?

- Aquesta proposta ens sembla que ha sortit ara, en moments electorals i per tant, té flaire electoralista. A més, hem fet un estudi sobre els preus del bus i sense la rebaixa del 25%, se situaven a la part més alta, de fet, era el més car de totes les ciutats catalanes d'aquesta mida, com Sabadell o Lleida. Amb la rebaixa, ens situem en la forquilla d'aquestes ciutats, que ja està bé, però la política del transport en cap moment ha sigut social perquè no s'ha preocupat que els preus estiguessin baixos i el que es vol fer actualment és una mesura que reverteixi tot això de cop. És una mostra de la seva gestió. No confiem en el fet que si governa Ballesteros arribi a ser una realitat perquè com molts altres macroprojectes, han quedat en això, en projectes.
 
- Per tant, no és una prioritat per a vostès?

- Per nosaltres ho és que la gent tingui feina, un habitatge i capacitat de pagar el bus. Si es fes això del bus, ens hauria d'explicar molt bé d'on sortirien els diners per pagar-ho tot si ja no es tindrien aquests ingressos. I a més, com ho faria perquè els autobusos siguin cada vegada més sostenibles, ja que en això també estem a la cua. La gratuïtat de l'autobús com a política social deixa molt a desitjar.

[blockquote]"La gratuïtat de l'autobús com a política social deixa molt a desitjar"[/blockquote]
- El barri de la Móra vol decidir el seu futur i que els veïns diguin si volen ser una EMD o seguir a Tarragona. Estan a favor que ho votin?

- Això no ho hem de dir nosaltres. Els processos participatius s'han de portar a terme sobretot si hi ha una part de la ciutadania que realment vol votar i per tant, s'ha de tirar endavant. Ara bé, a nosaltres ens agradaria una Tarragona on els barris no volguessin marxar. Les polítiques públiques que s'estan portant a terme de l'Ajuntament no ho faciliten i hem d'aconseguir apropar la Móra i Ferran amb noves polítiques públiques i que tinguin la sensació que estan a prop del consistori. Ara mateix, també pots estar molt a prop i sentir-te lluny.

- Què vol dir amb noves polítiques públiques?

- Doncs que satisfacin les seves necessitats, és a dir, per exemple Ferran no té un clavegueram que continuï de la resta de Tarragona, encara funcionen amb foses sèptiques que s'han de buidar. Aquesta connexió no crec que sigui tan cara per a no poder-nos permetre que aquest barri tingui les mateixes condicions que la resta de Tarragona. En certa manera, això discrimina certs barris i fa que hi visquin diferent. La clau està en el fet de preguntar per saber les prioritats de la gent. Segur que hi ha barris que tenen molts problemes o que tenen moltes necessitats i cal saber les més importants. Segurament els Jocs mediterranis no eren la prioritat de molts d'aquests barris. Abans de fer segons quines polítiques i de prendre segons quines decisions, hem de veure quines són les prioritats.

- Fa uns dies vàrem veure com tancaven el Teatre Tarragona. El Metropol ha hagut de ser reformat. Pel que fa a la cultura i als equipaments culturals, tenen alguna proposta?

- Creiem que en primer lloc cal un manteniment dels equipaments públics, no es tracta d'inaugurar-los i deixar-los morir. Els equipaments s'han de cuidar perquè no ens serveix de res tenir-los i tenir-los tancats. Hem de posar en valor la cultura i el patrimoni i això passa, també, per un bon manteniment. Per altra banda, defensem que la cultura va més enllà de la cultura que es pugui fer als teatres o als equipaments públics i per això cal dinamitzar els carrers i que per exemple els parcs siguin un lloc on també s'hi puguin fer activitats. Cal potenciar i treure la cultura als carrers, que ens consta que a la ciutat n'hi ha molta. Des de l'Ajuntament s'ha d'acompanyar per fer-ho. Un cop més, això no requereix una gran inversió i depèn de voluntat política.

[blockquote]"Cal potenciar i treure la cultura als carrers, que ens consta que a la ciutat n'hi ha molta"[/blockquote]
- Un altre dels temes candents a la ciutat és la seguretat i la lluita contra les ocupacions. Com ho afrontaran?

- Doncs abordaria la qüestió de les ocupacions des de la part de la qüestió social i des de la seguretat, ho enfocaria entenent que les necessitats que hi ha cada barri són ben diferents, per exemple a Llevant viuen en xalets i a Ponent, hi ha altres tipus de problemes en matèria de seguretat. Com ho abordarem? Doncs en cada lloc ho farem segons les seves necessitats. La gent ha d'estar segura però ha d'entendre que a vegades són més efectives les polítiques socials que les polítiques d'intervenció policial. Hem posat moltes càmeres de seguretat al barri del Port i amb això no hem solucionat el tema dels robatoris. El motiu és perquè no hem solucionat el problema de social i que no s'aborda.

- Passejant pel centre de la ciutat hi ha moltes persianes abaixades. Com pensen revitalitzar el centre?

- Des d'En Comú Podem Tarragona tenim clar que des de l'Ajuntament de Tarragona s'aposta per donar suport a les grans superfícies i encara es potencia que n'arribin més. El centre de la ciutat s'està buidant de vida si deixem que els locals tanquin. Els locals buits són d'algú que possiblement vol llogar-los, doncs anem a veure què passa, què hi podem fer perquè hi ha emprenedors que no poden aconseguir un local. Cal actuar-hi. Hem de reactivar-ho. Hem de fer que el carrer Unió fins a la Rambla Nova no es perdi. Ens hem de creure que el petit comerç ha de sobreviure a les grans superfícies i que és on es crea llocs de treball i que poden ser de qualitat. Cal una política activa, hem d'escoltar els comerciants i hem d'ajudar a fer-ho molt millor.
 
- Parlant de grans superfícies, Ten Brinke ha aconseguit els terrenys del PP-10, on a priori hi crearà una altra gran superfície davant de les Gavarres i on s'hi farà un nou barri. Aquest, se suma al de la Budellera. Si governessin, aturarien el de la Budellera?

- El nostre model urbanístic és més d'augmentar la densitat i cohesionar el que hi ha abans que créixer. Creiem que un model que aposti per créixer i dispersant la ciutat és un model equivocat. Un exemple és que en el barri del Port, que està a cinc minuts del centre, ja veiem que hi ha mancances, habitatges buits, amb necessitats de rehabilitació urgents i solars buits. Cal una intervenció pública per a les polítiques necessàries que milloren la qualitat de vida de la gent. Fer un nou barri en un espai al pulmó verd de Tarragona no és una prioritat.

[blockquote]" El nostre model urbanístic és més d'augmentar la densitat i cohesionar el que hi ha abans que créixer"[/blockquote]
- Carla Aguilar podria ser la primera alcaldessa de Tarragona. És el moment de les dones?

- Fa uns dies, repassant la història, vaig veure que tots han estat alcaldes i seria molt positiu que una dona ho fos. La participació de les dones en la política és un tema pendent, per això he decidit entrar en aquest projecte. Estem en un moment on el feminisme està vivint un auge important i que està aconseguint moltes coses i visibilització. Ara hi ha polítiques molt estètiques en matèria de feminisme però han d'agafar profunditat i ara és el moment de fer-ho. Seguim amb la necessitat que hi hagi més dones a les candidatures i en els llocs de més responsabilitat. M'encantaria que Tarragona fos la ciutat del canvi i que apliques unes polítiques feministes i que fossin transversals.

- A què es refereix quan diu polítiques feministes i ajuntament feminista?

- Doncs a aquestes polítiques públiques transversals, que vol dir que no només hi hagi una regidoria d'igualtat de gènere sinó que també la resta de polítiques públiques tinguin en compte el gènere i que han de veure que l'impacte en la societat tingui el mateix en les dones i homes. A la demarcació la violència de gènere preocupa molt, tenim una agressió sexual cada 3 dies, no sé si és perquè es posen més denúncies o que hi ha més casos que en altres demarcacions, el que sabem és que la violència domèstica està exercida per homes. Tenim unes taxes alarmants, que no sabem d'on venen perquè no tenim un bon diagnòstic, per això cal un observatori per les qüestions de gènere. Amb un bon diagnòstic es pot fer un bon abordatge, com la prevenció. Això ho hem de potenciar i s'ha d'entendre que la violència de gènere en el seu sentit més ampli és masclista. També cal una visió feminista en l'urbanisme.

- Què vol dir?

- Doncs que l'espai públic sempre s'ha fet basant-se en les necessitats masculines i s'han prioritzat, per exemple, els recorreguts per anar a treballar i no els de les escoles, hospitals, residències de gent gran. Tampoc s'han prioritzat els llocs de lleure o altres equipaments i per això cal una nova visió.