Catalunya fa justícia amb l'oblidada figura de Jaume Carner al cap de 150 anys

La consellera Meritxell Borràs i l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, han descobert una placa en la casa de l'advocat i polític, Jaume Carner, inventor de l'impost de la renda

Descoberta de la placa commemorativa
Descoberta de la placa commemorativa | AV
Llorenç Avinyo
14 de juliol de 2017, 22:34
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presidit aquest matí l’acte d’inauguració de la commemoració dels 150 anys del naixement de Jaume Carner, a l’Ajuntament del Vendrell. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, i del director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines. També hi ha assistit el director territorial de Governació a Tarragona, Baptista Capell, familiars de Carner i alcaldes de la comarca.
 
La titular de Governació ha descrit Jaume Carner com “una persona compromesa i amb una clara vocació política. Sempre disposat a assumir responsabilitats i transformar i modernitzar les institucions”. En aquest sentit, Borràs ha recordat que va ser membre de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
 
Durant l’acte d’homenatge a Carner, la consellera ha afirmat que Catalunya és subjecte polític i no neix amb la Constitució del 78, sinó que “la nació catalana ve de molt lluny. Queda demostrat amb la nostra història, o amb el retorn del president Tarradellas abans de la Constitució”. Borràs també ha assegurat que per canviar les coses, cal participar, “i aquesta és una lliçó especialment important en el moment que avui vivim”. I ha reivindicat la política com activitat noble i positiva per millorar la societat. “En un moment on la política sembla que és menystinguda, cal recordar homes com Jaume Carner, amb una forta voluntat de servei públic”, ha reblat.
 
Per la seva banda, el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, ha destacat el seu pensament nacionalista, democràtic i republicà. I ha afirmat que sense homes com ell, “avui no seríem on som ni Catalunya hauria pogut resistir els embats del món contemporani”.
 
Colomines ha assegurat que “l’actuació de Jaume Carner va ser infinitament eficaç com a activista, pensador i polític de la Catalunya que maldava per aconseguir autogovernar-se”.
L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha repassat la vida de Jaume Carner al municipi, tot recordant diversos episodis, i ha fet valer les reformes fiscals que el polític va emprendre com a ministre de Finances.
 
Després dels parlaments, la consellera s’ha traslladat a la casa de l’advocat i polític, Jaume Carner, on, juntament amb l’alcalde de l’Ajuntament del Vendrell, ha descobert una placa inaugural. Posteriorment, en les instal·lacions del museu, s’ha lliurat un record de la placa als familiars d’en Carner.
 
Dins de la commemoració oficial del 150è aniversari de Jaume Carner que impulsa el Govern, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha planificat una sèrie d’accions que arrenquen amb l’acte d’avui al municipi del Vendrell. Així, s’ha encarregat a la historiadora Gemma Rubí l’elaboració d’una nova biografia que ampliï l’escrita per Josep M. Poblet de 1977. També s’editaran les intervencions parlamentàries dels anys de la Segona República; es reeditarà el llibre de Rovira i Virgili, de l’any 1929, Els polítics catalans. Enric Prat de la Riba, Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Francesc Cambó; i es convocarà una sessió acadèmica amb el concurs de la UB i la URV per abordar la seva tasca com a jurisconsult, polític i ministre de Finances.
 
Jaume Carner i Romeu va néixer al Vendrell (Baix Penedès) el 22 de febrer de 1867. Doctor en Dret, ocupà la vicepresidència del Centre Nacional Català. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1901 i 1904. Carner abandonà la Lliga Regionalista per fundar el Centre Nacionalista Republicà i el diari El Poble Català. Fou elegit diputat pel Vendrell amb Solidaritat Catalana. 
 
Republicà d’esquerra, va formar part de la comissió que redactà el projecte d’Autonomia de Catalunya, presentat a les Corts Constituents pel govern de la Generalitat de Catalunya. Designat ministre de Finances pel govern d’Azaña, proposà el primer pressupost de la República. L’any 1933 va abandonar el Ministeri per motius de salut i va morir a Barcelona el 27 de setembre de 1934.