Jaume Vidal i Vidal (El Vendrell, 1918-1996), músic, mestre graller i compositor de músiques per a gralla, de renom “Carboner,” va centrar els seus esforços a dignificar la gralla i a equiparar-la amb altres instruments de vent. En un principi, va començar a tocar el fiscorn, però finalment es va decidir pel trombó de vares. Vers el 1942 va fundar l’orquestra Rialto amb altres músics vendrellencs i el 1952 es va integrar a l’orquestra Bristol’s.
El 1944 es va iniciar en el món de la gralla gràcies al mestratge de Joan Mallofré Cañís , de renom «el Ros Camat», i va començar a actuar a les festes majors amb Anton Mañé Mercader, conegut com «Ton de la Gralla», més endavant, el grup graller es va ampliar amb la incorporació de Jaume Esteve, altrament dit «Casalta», i Josep Sonet Ivern, de renom «el Peces».
El 1957 va deixar l’activitat de les orquestres per a dedicar-se plenament a la música popular i la gralla, una tasca que va culminar el 1975 amb la creació del grup Gralles del Baix Penedès, integrat pels grallers Anton Mañé Mercader, Joan Jané Escofet Eduard Vericat Jané i el timbaler Joan Vidal Martí, de renom «Baltasar de cal Tof». En les actuacions d’aquest grup de grallers, els membres del qual s’han anat renovant al llarg dels anys fins a l’actualitat, es van començar a tocar les composicions i els arranjaments per a gralla de Jaume Vidal.
D’altra banda, va tocar acompanyant el Ball de Bastons de l’Arboç i en fou el seu assessor musical entre 1976 i 1991. Al Ball de Bastons de l’Arboç va dedicar un peça seva antiga, El Rotllet (1946), de la mateixa manera que en honor seu va composar peces de ball com ara El Rossend(1980), El Rib-Rob (1982), La Rotllana (1984) i La Clota (1986). El 1980 va ensenyar a tocar la gralla a un grup de grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tot dedicant-li un himne. Posteriorment, a partir de 1982 també va tocar acompanyant el Ball de Bastons del Vendrell per al qual va composar diverses obres: La Romengos (1980), dedicada a la seva filla Montserrat, La Rossana (1981) i L’Alboi (1983). Cal destacar que el 1984 va fundar la Cobla Primitiva del Vendrell, un sextet que interpretava música antiga de cobla.
Durant la seva vida va rebre nombrosos homenatges: el 1976, de part de totes les colles castelleres reunides a Altafulla amb motiu de l’estrena de l’Himne del Casteller que Jaume Vidal els va dedicar; el 1982, a l’Arboç, de part del Ball de Bastons i l’Ajuntament, i a Valls, de part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; el 1983, de part de la Colla de Falcons de Vilafranca del Penedès, a la qual va oferir una marxa i l’himne del grup; el 1988, de part del Ball de Bastons de l’Arboç i l’Ajuntament de l’Arboç amb motiu del 70è aniversari del mestre Vidal, al qual li van atorgar el títol de Graller d’honor de la vila de l’Arboç; el 1989, de part dels grallers de Valls; el 1991, a Reus, de part de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, acte en el qual li van lliurar l’emblema d’argent de la Generalitat de Catalunya; el 1992, la vila del Vendrell va organitzar un acte de reconeixement amb motiu de la publicació del seu repertori musical i en darrer terme, el 1993, de part de la coordinadora del Ball de Bastons de Catalunya, la qual el va nomenar bastoner d’honor.
El 1991 va impartir dues conferències sobre temàtica grallera: una, a Barcelona, al Centre Cívic l’Artesà de Gràcia, organitzada pel Festival Tradicionàrius, i una altra, a Reus, organitzada per la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia.
Jaume Vidal «Carboner» va contribuir a la localització d’instruments i particel·les antigues, a la investigació de la tècnica de la gralla seca, tot mantenint la tradició de la confecció de les inxes de pala per a gralla que havia après del graller arbosenc Josep Amorós Marrugat. A més a més, són remarcables tant la seva tasca de formador de grallers com les composicions musicals per a ball de bastons, marxes, cercaviles, sardanes, ballets, himnes, i els arranjaments per a gralla de nombroses cançons populars i tradicionals que no falten en cap festa popular.
