El Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya ha arribat, aquest dilluns, a Reus. Ho fa per recuperar les restes de Cipriano Martos de la fossa 11-67 nord del Cementiri General de la ciutat. Es tracta d'un militant antifranquista que va ser torturat i assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil l'any 1973.

La feina necessària per recuperar les seves restes durarà, segons la previsió inicial, uns dos mesos i mig. Es tracta d'una intervenció arqueològica que ha començat aquest dilluns al matí. A l'inici de les tasques hi ha assistit Antonio Martos, germà del militant assassinat.

L'han acompanyat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, i la regidora responsable de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Montserrat Flores. La regidora de Serveis Generals ha qualificat la data d'avui de «dia de reparació, de memòria històrica i d'acompanyament a la família». «La nostra voluntat és la d'acompanyament i suport a la família i la col·laboració i posada a disposició de totes les facilitats tècniques», ha afegit.

L'objectiu final és, evidentment, «que les tasques es puguin dur a terme amb èxit». El projecte previst implica l'excavació per part d'antropòlegs forenses i arqueòlegs per localitzar i identificar les restes de Cipriano Martos. Es té constància que se'l va enterrar en una fossa comuna «de beneficència», és a dir, acompanyat d'altres cossos.

És per això que «la tasca és complexa i s'ha de dur a terme amb delicadesa» segons subratllen des de l'Ajuntament de Reus. Quan l'excavació hagi arribat fins al que podria ser el cos del militant antifeixista, «se n'agafaran les restes òssies per fer una primera anàlisi». Per fer-ho es traslladaran a un laboratori, on se n'extraurà una mostra d'ADN i s'hi faran «més proves antropològiques».

Si la localització i identificació de les restes de Cipriano Martos tenen èxit el convertiran en la dinovena persona exhumada identificada a Catalunya des de l'any 2016. Va ser llavors quan es va crear el Programa d'Identificació Genètica de cara a actuar a les 887 fosses de la Guerra Civil que hi ha documentades. Les estimacions que s'han fet calculen que poden tenir enterrades unes 20.000 persones en total.