L'Observatori de Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona va néixer per donar resposta a la preocupació detectada al territori sobre la qualitat de l'aire per part dels agents socials i institucionals. Impulsat per Repsol i l'Institut Cerdà, el primer informe es va fer públic el 2018 i, actualment, després d'haver recopilat fins a 70.000 dades, es treballa en els resultats de la 7a edició, que es presentaran l'any vinent.
La Cambra de Comerç de Tarragona ha acollit, aquest dijous 28 de novembre, una jornada de debat al voltant de les oportunitats i limitacions d'aquest estudi, que també compta amb el suport de l'AEQT i la Universitat Rovira i Virgili. Les conclusions sobre aquesta eina per divulgar i explicar informació tan complexa -com la que és fruit de l'anàlisi, mesurament i seguiment de les emissions- és que cal més comunicació i fer molta pedagogia per poder transmetre-la a la ciutadania i copsar veritablement les necessitats o preocupacions a peu de carrer.
Alhora, per part de les empreses del sector petroquímic, es tracta d'un exercici de transparència i responsabilitat, que "afegeix rigor i pretén generar confiança vinculat, a més, a la primera prioritat de la indústria, la seguretat i el medi ambient", com ha assenyalat el president de l'AEQT, Ignasi Cañagueral. És, així mateix, una iniciativa única a Catalunya, Espanya i en comparació amb altres grans polígons d'Europa.
Molta informació, complexa i a l'abast de la gent
El director científic de l'Observatori, el Dr. Francesc Borrull, ha exposat la rellevància de la fita que suposa haver "desenvolupat un mètode per monitorar una sèrie de compostos orgànics volàtils -principalment, perquè són els més habituals al territori-, perfectament contrastat, avaluat per diferents revisors estrangers i que permet tenir informació valuosa a un cost assequible". Avui, es monitoren entre 150 i 200 compostos i l'històric de l'Observatori permet veure quines són les poblacions més afectades i quins els principals causants.
En general, els compostos provenen de la combustió dels combustibles fòssils, que estan legislats i compten amb unes normes de compliment quant a la concentració en l'aire i toxicologia, però la particularitat de Tarragona, per l'activitat industrial que té, és la majoria dels compostos orgànics volàtils que estan en moviment i no estan dins de la normativa. Per aquest motiu, les empreses i administracions del territori van decidir fer-ne un control i seguiment.
El quid de la qüestió, però, continua sent la complexitat de fer entendre tota aquesta informació que, encara que estigui a disposició de la gent, és sovint difícil d'interpretar. És per això que la percepció social ha anat millorant, però "encara hi ha una distància entre el que es fa i indiquen les dades i el que es percep", ha valorat Lluís Inglada, responsable de l'Observatori. És a dir, malgrat les estratègies i metodologies emprades, pot continuar la percepció que la qualitat de l'aire no és bona.
Més pedagogia: adaptar-se a les necessitats veïnals
En aquesta línia, Borrull considera que "les eines hi són, el coneixement hi és i tot és qüestió d'anar-ho adaptant a les necessitats veïnals", anar ajustant-se a la realitat pel que fa als punts de mesura dins el territori (actualment, 22 poblacions). Un dels exemples, amb què s'aspira a avançar en un futur pròxim, és la prova pilot que s'està duent a terme al Morell, amb una petita instal·lació que permet fer seguiment de la concentració d'alguns compostos amb toxicitat més elevada, amb una actualització gairebé immediata i unes dades que reben els equips corresponents de la URV.
"Més que preocupació, la societat té inquietud i la indústria està fent molts esforços per intentar ser pedagògics, ja que saber escoltar i saber explicar forma part de la nostra activitat i ens ajuda a millorar", ha apuntat la gerent de compliment normatiu i verificació del Complex Repsol Tarragona, Enedina Espallargas. Assegura que la pedagogia és clau perquè és "el que ens apropa al nostre entorn", alhora que reivindica que "allò que no es mesura no es pot millorar", posant en valor la setantena de compostos que es mesuren "voluntàriament", per ampliar el control més enllà de la legislació.
Des d'una de les administracions estratègiques al Camp de Tarragona, el Port, la coordinadora de Medi Ambient, Cristina Miret, ha exemplificat que davant la varietat en el moviment de mercaderies que es dona al moll tarragoní, es va apostar per instal·lar mesuradors en continu tant per als compostos majoritaris, com els orgànics volàtils legislats i els passius (sense legislació, però amb recomanacions internacionals). És una forma d'automarcar-se els límits i transmetre tranquil·litat, en cas d'incidents puntuals, que no han de determinar un informe anual d'alarmisme. De fet, la tendència, indica, "és a la baixa".
Ser més exigents amb la informació
En una segona taula més institucional, amb representants del territori i de municipis propers als polígons Nord i Sud, s'ha plantejat què caldria millorar i si realment la percepció de la població és de preocupació envers les emissions de la indústria. Els alcaldes de la Canonja, Vila-seca, Perafort i la Pobla de Mafumet han debatut sobre la informació de què disposen i com poden comunicar-la als veïns i veïnes.
"No crec que la gent, en el dia a dia, estigui patint o tingui un neguit constant per la indústria, si no es treu el problema de forma explícita, pràcticament no se'n parla, tot i que la torxa és el que més preocupa", ha considerat Roc Muñoz. En canvi, Joan Martí Pla ha exposat que, quan hi ha incidències per olors o sorolls, "la gent el para pel carrer per preguntar" i ha reclamat que "els ajuntaments han de tenir informació per poder-ho explicar".
Joan Maria Sardà ha afegit que "s'ha de millorar la comunicació perquè a vegades la informació pot ser esbiaixada", però ha reconegut que "la gent té altres inquietuds o problemes socials que els són prioritaris". Per la seva banda, Pere Segura ha reflexionat que "potser ara la principal preocupació és l'habitatge, però la gent dona la responsabilitat als polítics i demana que s'encarreguin". "Algo s’ha fet bé i ha deixat d’estar en el panell de temes de discussió, però això no vol dir que els estàndards d’exigència no hagin evolucionat, ara som molt més exigents”, ha continuat.
Entre d'altres, els batlles dels municipis del Tarragonès han recalcat que s'està fent bona feina, però cal que estigui més coordinada i exigeixen la implicació de la Generalitat, com a òrgan de govern superior; han coincidit que s'hauria de ser més restrictius amb els episodis per desmentir que la complicitat entre empreses químiques i ajuntaments "amagui coses"; i sobretot han apostat per la transparència i la unanimitat a l'hora de tractar problemàtiques que afecten directament la demarcació. Finalment, el director del Complex Industrial de Repsol Tarragona, Javier Sancho, ha refermat que "som el territori més monitorat i controlat d'Europa", però que la demanda del territori és clara: "cal continuar ocupant-nos de la qualitat de l'aire".