La creixent tendència de l'autoconsum fotovoltaic a les comarques de Tarragona, en el seu vessant de comunitat energètica, no respon únicament a la conscienciació ciutadana vers les fonts renovables, també ve influenciat per les directrius de descarbonització que es marquen des de la Unió Europea. No obstant això, arribar a constituir-se i posar en marxa una instal·lació d'autoconsum compartit presenta molts més obstacles dels merament econòmics que es podrien pensar inicialment.
El principal objectiu de les comunitats energètiques locals és produir energia de proximitat amb què autoabastir-se. El problema és que busquen respostes per generar electricitat de Km 0 en el marc d'una normativa que, encara avui, és inexistent. Un cop definida, seria un primer pas -a petita escala- per lluitar contra les grans empreses que capitalitzen les necessitats energètiques de la població, per reduir el consum de combustibles fòssils i la dependència de les nuclears.
Per donar suport a aquestes iniciatives, des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat s'han impulsat els ajuts SolarCoop. Al Camp de Tarragona, segons ha pogut saber TarragonaDigital, en la darrera convocatòria es van concedir a l'associació La Vall Sostenible (L'Aleixar, Maspujols, Vilaplana), l'associació cultural L'Aleta (Valls) i La Canonja 3 (La Canonja), entre les 59 comunitats beneficiàries dels 4,5 MEUR destinats pel Govern.
Motivacions d'una comunitat energètica local (CEL)
A la conscienciació mediambiental de la població, se sumen com a factors clau l'increment del preu de l'electricitat i les bonificacions fiscals, sobretot de l'IBI, que apliquen cada vegada més ajuntaments com a "compensació" per invertir en plaques solars i contribuir a la producció d'energia neta. En el cas de la Vall Sostenible, l'associació que comprèn tres municipis del Baix Camp, aspiren a ser una comunitat que faci a tots tres autosuficients energèticament.
La creació d'una CEL possibilitaria a moltes llars, que no poden permetre's, econòmicament o per qüestions d'espai, col·locar plaques fotovoltaiques a la seva teulada, pagar una quota per beneficiar-se de la instal·lació col·lectiva i contribuir a l'energia de Km 0.
Els inicis d'aquest "moviment" es remunten, de fet, a la lluita contra les línies MAT. Diferents grups ecologistes es van concentrar al voltant del 2010 per frenar la construcció d'una línia MAT al Baix camp, quan Red Eléctrica Española va engegar la de Girona i volien implantar un circuit tancat al Mediterrani, amb torres i cablejat que portés l'energia solar de l'Àfrica cap a Europa.
Neix La Vall Sostenible
Deu anys més tard, els qui ja formaven la Plataforma per l'Aleixar es van trobar amb Fridays for Future, que des de Vilaplana impulsaven iniciatives mediambientals com neteja del riu, activitats pedagògiques, xerrades sobre gestió de l'aigua, etc. I a Maspujols també hi havia un petit grup.
Llavors, "vam creure que seria interessant unir els tres pobles per intentar fer coses conjuntes i més grans en defensa de tota la vall", recorda Carlos Avilés, president de la Vall Sostenible. Es van posar en marxa i "van donar la veu d'alarma a tots els municipis i Ajuntaments afectats per la MAT", per anar tots en la mateixa direcció.
La iniciativa d'una comunitat energètica va començar perquè "la millor manera de lluitar contra els macroprojectes és acabar amb la producció centralitzada, perquè cada municipi generi la seva pròpia energia; els petits nuclis no necessiten una MAT", apunta Avilés. El primer que van fer va ser informar-se per explicar, després, a la població tots els aspectes i conceptes bàsics sobre l'electricitat, les comercialitzadores, el funcionament del mercat i de la producció local.
El "joc" del bloqueig de connexions
A l'hora d'engegar una comunitat energètica, a la pràctica, els obstacles són diversos. Membres de l'associació resumeixen que només s'hi poden sumar veïns amb l'habitatge a menys de 2 km de la instal·lació de plaques, que en zones rurals no es pot construir i que han d'elaborar un Projecte d’Actuació Específica (PAE) per plantejar canvis d'usos urbanístics del sòl o fer estudis arquitectònics del terreny. Tot plegat, a més, perquè les comercialitzadores els impedeixin, un cop feta la instal·lació, connectar-se a la xarxa elèctrica.
Aquest últim factor es donaria perquè els punts de connexió queden bloquejats o reservats per als projectes de les grans empreses privades, encara que aquests només estiguin projectats, pel fet de tenir solvència econòmica i un PAE definit. Eduard Parella, tresorer de l'associació, apunta que "si vols fer una xarxa centralitzada per a 20 o 25 llars, has d'utilitzar la xarxa de distribució elèctrica" i són llavors les comercialitzadores que posen traves per defensar el seu negoci; ho impedeixen encara que els socis tindrien dret al consum de l'energia.
Així mateix, segons la Vall Sostenible, els deneguen la possibilitat d'instal·lar plaques, fins i tot, en un aparcament en superfície ja construït perquè haurien de modificar de nou els usos per col·locar-hi marquesines. "Per tant, només podem posar plaques a les teulades, pel qual el preu s’incrementa molt més i es poden instal·lar menys quantitat", lamenten.
Un altre condicionant important -que estan lluitant per canviar- és el fet que, com a comunitat d'autoconsum, tampoc podrien vendre els excedents generats per tenir un mínim benefici com a particulars i els haurien d'incorporar a la xarxa de distribució gratuïtament, en favor de la comercialitzadora.
Limitacions territorials
Encara que aquests 2 quilòmetres suposen una gran limitació i, més aviat, impossibiliten el desenvolupament de la CEL en el cas de la Vall Sostenible (poc més de 2 km en línia recta separen Maspujols i l'Aleixar i aquest es troba a 3,4 km de Vilaplana), la normativa inicial limitava la distància entre la connexió a la xarxa elèctrica i el punt de consum a 500 metres.
Després, es va modificar a un quilòmetre gràcies al Pla de Contingència Energètica estatal del 2023 i es va duplicar a petició de diferents Ajuntaments, com el de Reus, que també ho demanava per engegar la CE d'Agro-Reus a través de Reus Energia. La lluita per incrementar l'abast geogràfic encara continua perquè suposaria una major eficiència energètica dels projectes i permetria reduir costos, ja que menys instal·lacions podrien abastir i "nodrir-se" de més consumidors.
Com assenyala Carlos Avilés, "amb dos quilòmetres de limitació territorial no es poden posar plaques a l'Aleixar i que arribi l'electricitat a Vilaplana, però, en canvi, les grans empreses poden portar les línies MAT amb energia produïda a molta distància". Més enllà de les restriccions "comunitàries", també han demanat que "aquelles persones que viuen en zona rural i paguen IBI urbà tinguin dret a instal·lar plaques a casa seva, al terra a menys de 50 metres, en cas que a les teulades no es pugui o no s’aguantin", reivindica el president de la Vall Sostenible.
En general, des de l'associació critiquen que les empreses tenen via lliure, fins i tot, a través de finançament extern, per fer les seves instal·lacions. "Des d'Europa asseguren que la descarbonització implica posar l'energia a l'abast de la ciutadania", però les subvencions dels Fons Next Generation "només arriben a empreses privades, que poden construir la infraestructura i vendre energia sense gaire restriccions", garanteixen des de la Vall Sostenible. "Les empreses juguen en una altra divisió i, tanmateix, no faran producció de Km 0", critica Parella.
Pros i contres de les subvencions
En el cas de la línia d'ajuts SolarCoop, la Generalitat de Catalunya atorga fins a 80.000 euros per a sufragar les tasques relacionades tant amb la definició del model de gestió i funcionament de la comunitat energètica com amb el disseny i creació dels espais assemblearis, dels processos, de les línies estratègiques i de l’entorn jurídic adequat per a cada projecte.
Avilés reconeix que "van optar pel SolarCoop perquè empreses especialitzades intentin resoldre els obstacles", ja que l'ajut comporta assessorament i seguiment de personal tècnic que estudiï les localitzacions més adequades, els límits normatius i a quines legislacions pot o ha d'acollir-se cada municipi segons característiques particulars. El tresorer de la Vall Sostenible afegeix que "no es podien arriscar a fer la compra de plaques solars i que després no poguessin connectar els veïns que havien invertit".
Amb tot, els membres de la Vall Sostenible no confien que els diners arribin encara que ja estigui concedida la subvenció. El problema amb què s'han trobat les diferents entitats i agrupacions és la sol·licitud d'una bestreta per poder engegar el projecte i la majoria d'elles han presentat al·legacions a l'ICAEN davant l'exigència per part del Departament d'un aval, amb béns individuals com un immoble o altres propietats.
"Totes les comunitats hem fet la mateixa al·legació perquè no volem avalar la subvenció amb les nostres cases, no tenim ànim de lucre i no tenim diners", argumenta Eduard Parella. Com a resposta a les peticions, finalment, s'ha modificat la convocatòria de les subvencions per "exonerar en la presentació de garanties (...) aquelles entitats/associacions equiparables a exemptes i de nova creació".
El Baix Camp, en contra de les MAT
Qualsevol entitat beneficiària dels SolarCoop ha de ser una cooperativa de consum per tal de desenvolupar l'activitat econòmica i, precisament, la seixantena de socis actuals distribuïts entre Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana, estan valorant constituir una cooperativa supramunicipal, que no sigui d'autoconsum, sinó de producció i venda, com a sortida a totes les dificultats.
En el cas de la Vall Sostenible, "seria dins d'un marge demínims i màxims perquè la inversió fos rendible, però sense tenir ànim de lucre", recalquen els seus portaveus. El seu principal objectiu és "defensar la recuperació del patrimoni natural" i tenen tots un punt comú que és que "les grans multinacionals o centres de poder no puguin aprofitar el territori com una oportunitat per canalitzar els seus negocis", sentencia Parella.
"En lloc de protegir el Baix Camp, l'estan col·lapsant", denuncien, ja que aquestes grans companyies han convertit el territori en un "nínxol buit" a explotar i amb traçats que travessen tota la geografia amb grans torres elèctriques, que causen un fort impacte en les zones més rurals. És el cas de les línies MAT previstes que transportaran el gran volum d'energia produïda en parcs solars a l'Aragó fins a Barcelona i la resta d'Europa. La transició energètica requereix una major implantació de fonts renovables, però el poder de les distribuïdores "lliga de mans i peus" les alternatives locals.