El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha confirmat el processament de Driss Oukabir, Mohamed Houli i Said Ben Iazza, els tres investigats que actualment es troben en presó provisional pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017. Ho ha fet després de descartar els recursos de les acusacions particulars, en què aquestes al·legaven que hi havia prou indicis per poder-los acusar també d'haver participat en actes decisius per a la comissió dels delictes, i demanaven que Iazza fos considerat, a més, integrant de la cèl·lula terrorista. 

El magistrat de l'Audiència, però, no ho entén així, i només processa Oukabir i Houli pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius, i estralls en grau de temptativa. A Iazza, per altra banda, se li atribueix el delicte de col·laboració en organització terrorista, però no integració. En l'auto, el jutge afirma que els tres formaven part d'un "grup radicalitzat, l'objectiu del qual era portar a terme atemptats contra els seus enemics, el món occidental". 

Segons Andreu, la valoració del processament s'ha de fer a través "d'elements subjectius i conclusions no fonamentades en dades fàctiques objectives". Per això, també rebutja els recursos dels tres processats, al valorar que hi ha prou indicis racionals per atribuir-los delictes que se'ls imputen. 

Direcció espiritual d'Es Satty

El jutge també considera acreditat que els joves -residents a Ripoll- estaven sota la direcció espiritual de l'imam Abdelbaki Es Satty "per realitzar un o diversos atemptats de grans dimensions, mitjançant l'ús d'artefactes explosius", amb la finalitat de complir els objectius de l'organització terrorista DAESH. Tots ells, apunta, es coneixien des de nens i, poc a poc, van anar formant un grup estructurat on l'imam "els adoctrinaria en el gihadisme radical". 

Des del 2015 al 2017, el grup de joves -sota el liderat de l'imam- va conformar una cèl·lula tancada " a la qual pràcticament ningú tenia accés" i que va allunyar-los de totes les persones, fins i tot de la família, que els rodejaven. 

El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena d'entre 6 i 14 anys de presó. Per altra banda, el de fabricació i tinença d'explosius oscil·la entre els 8 i 15 anys de presó, i el d'estralls, en grau de temptativa, entre 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració en organització terrorista -pel qual només està processat Iazza- està sancionat amb penes d'entre 5 i 10 anys de presó. 

Llocs emblemàtics, l'objectiu de la cèl·lula terrorista

Durant el procés de "progressiva radicalització" dels joves, relata el jutge en l'auto de processament, i en un dia indeterminat del Ramadà, dos dels terroristes van comunicar a la resta que tenien la voluntat d'enderrocar amb explosius la Sagrada Família de Barcelona. Segons el magistrat, tots ells van acceptar la proposta "impulsada per l'extremisme religiós implantat per l'imam Abdelbaki Es Satty". 

Per altra banda, precisa el jutge, pel que fa a Houli -l'únic supervivent de l'explosió d'Alcanar- apareix en diversos vídeos on es veuen membres de la cèl·lula terrorista fabricant els explosius i anunciant el que seria un proper atemptat amb tota una sèrie de llocs susceptibles, com ara Port Aventura, Plaça Catalunya de Barcelona, la Torre Eiffel, Tolouse, la Torre Agbar, o estadis de futbol com el Camp Nou, el Santiago Bernabeu o el Museu Thyssen de Madrid. 

Pel que fa a les cerques a través d'Internet, l'auto destaca 125 cerques relacionades amb l'Audiència Nacional, 106 sobre festes com la Tomatina, que se celebra a Buñol, 219 cerques sobre l'embassament de Riudecanyes i 104 més sobre l'Alhambra de Granada. 

Material explosiu de gra potència destructiva

Pel que fa als explosius emmagatzemats a la casa d'Alcanar, el jutge destaca que hi podria haver entre 200 i 500 quilos de productes, a part de 19 artefactes improvisats tipus granada de mà i cinturons bomba. A més, també es van localitzar 104 bombones de butà i propà amb les quals els terroristes pretenien "amplificar l'efecte de l'explosiu" i "incrementar el volum de metralla", tot i que tampoc es descarta la possibilitat que tots ells volguessin "crear boles de foc", destaca Fernando Andreu.

Sobre això, el magistrat es basa en els informes dels especialistes en explosius, que apunten que la potència destructiva de tots ells podia ser molt efectiva per "atemptar en llocs o monuments amb gran afluència de públic" i amb "danys d'enormes dimensions".