Els treballs d’excavació i recerca han permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, així com també gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que evidencien l’existència de diverses ocupacions de la cavitat que abarquen des del neolític fins a l’edat del bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys.
Després de diverses campanyes d’excavació dedicades a millorar l’accés a la cavitat i netejar la superfície interior de sediments remenats per l’activitat furtiva, s’ha aconseguit documentar nivells arqueològics intactes i molt rics en restes arqueològiques holocenes tant en el testimoni estratigràfic de la Boca C com a la nova superfície d’excavació, d’uns 20 m2, de la Boca B. Aquestes noves superfícies d’excavació permetran als investigadors conèixer en profunditat l’ús de la cavitat per part de les diferents poblacions humanes que van ocupar aquest territori.
Ús sepulcral durant més de 4.000 anys
La gran quantitat de restes esquelètiques humanes així com les restes d’animals, de fragments de recipients ceràmics i ornamentals evidencien un ús sepulcral de la cavitat durant un llarg període de temps. Segons el Dr. Antonio Rodríguez Hidalgo «sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementiri on anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant mil·lennis, la qual cosa genera un gran dipòsit de cadàvers humans».Aquest ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes. En aquest sentit, el també director de l’excavació, Alfredo Suesta, afirma que «en els contextos funeraris en cova, on els mateixos espais han estat reutilitzats durant mil·lennis, un dels reptes més complicats és intentar documentar els diferents modes d'enterrament duts a terme per les poblacions que, successivament, van ocupar el territori».
La recuperació al llarg de les últimes campanyes, d’algunes restes de bronze com la punta d'un punyal o diferents tipus de botons ornamentals, que es troben directament associades a restes esquelètiques de cavall, «seran de gran ajuda per interpretar les transformacions socioeconòmiques portades a terme durant aquests mil·lennis», conclou l’investigador. Aquests béns, considerats de prestigi, estarien suggerint canvis en les estructures socials, principalment en les cronologies mes recents, des del calcolític fins l'edat del bronze.
Possibles evidències d’ocupació
Durant la campanya de 2022 es va finalitzar l'obertura i condicionament de la Boca A, l'antiga entrada colmatada que donava accés a la Sala Gran, on s’han documentat diferents paquets sedimentaris pleistocens. Gràcies a això, s'ha realitzat un nou sondeig, just al costat del dut a terme durant els anys 2014 i 2015, amb l’objectiu de continuar avaluant el potencial arqueològic d’aquestes cronologies. Com a resultat, s'ha documentat un nou nivell, anterior als 15.000 anys, molt ric en carbons de grans dimensions i microvertebrats, a més d'haver-se recuperat algun fragment de macrofauna.En les capes més antigues d’aquesta sala, també han estat registrades restes esquelètiques de cabra salvatge (Capra pyrenaica/ibex), carbons i ossos cremats anteriors als 40.000 anys. Segons, el Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira i Virgili, aquest conjunt de restes «poden ser una de les primeres evidències de poblament neandertal en cova a les muntanyes de Prades, del mateix període de Cova Foradada i l’Abric de la Griera, a Calafell, o a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades».
