A 10 quilòmetres de Tarragona i de Valls i a 15 de Reus, el municipi dels Garidells es troba en una ubicació idònia per despertar interès entre aquells que busquen una vida tranquil·la i fugir de les aglomeracions. I, tot i així, el despoblament també afecta a zones com aquesta. Els Garidells té al 2021, segons l'Idescat, 190 habitants, 32 menys que el seu pic màxim l'any 2008. Aquesta reducció preocupa sobretot en un entorn atractiu per a primeres i segones residències -a tocar del poble hi ha el Morell, la Pobla de Mafumet, la Secuita, Vilallonga del Camp, Perafort, els Pallaresos... tots ells amb milers d'habitants- i per aquest motiu el govern local s'ha posat a treballar. Amb un pressupost limitat -d'una mica més de 200.000 euros-, el seu alcalde, Marc Bigordà, s'ha vist obligat a demanar auxili a la resta d'administracions.

Els Garidells optava al programa de promoció de l'habitatge del món rural, convocat per la Generalitat. Aquesta prova pilot -que ha de comptar amb noves places- no ha inclòs finalment, però, la proposta d'aquest municipi de l'Alt Camp, que extraoficialment ja han rebut la notícia que no seran un dels tres agraciats. Fa quatre setmanes, l'Ajuntament va comprar un magatzem, el que era un antic celler, a tocar del castell, amb l'objectiu de rehabilitar-lo per a usos municipals i construir-hi a sobre dos habitatges de lloguer social de 100 metres quadrats cadascun. En paral·lel al projecte presentat, l'Ajuntament també ha adquirit un solar de 1.500 metres quadrats a l'altra banda de la carretera N-240 per tal de promoure-hi noves construccions.

I és que si els Garidells no és atractiu per viure-hi no és per cap altre motiu que la manca d'habitatge disponible tant de lloguer com de compra. Això passa des de fa anys i ha provocat fins i tot que alguns veïns n'hagin hagut de marxar per no haver-hi "lloc on viure". "Crec que és una autèntica pena", explica Bigordà, que des de la seva entrada a l'Ajuntament ha impulsat polítiques per incentivar la rehabilitació i la construcció d'habitatge. Entre elles, subvencions de 1.500 euros per arreglar façanes, i la reducció fins al 2,4% en l'impost de construccions. A més, al 2016 van aconseguir que l'escola pública de referència no fos la de Valls sinó la de Perafort, a 2 minuts. Això ha fet incrementar el nombre de famílies que porta la seva canalla a l'escola pública fins a un total de 10 alumnes aquest curs. "Són petits gestos que van sumant un valor afegit", explica l'alcalde.

Tot plegat no ha aturat el ritme descendent de població, que el municipi calcula en un 18,8% menys en una dècada. El poble "està encallat" i per això s'han proposat de ser ells mateixos els promotors municipals. A banda de l'antic celler, per al qual han pagat 27.000 euros, també preveuen urbanitzar una finca que es dividiria en dues de 600 metres quadrats més una plaça pública, que en aquella urbanització -la Font de la Roca- no n'hi ha. Inicialment volien ser ells mateixos a través de la subvenció de la Generalitat els que promoguessin allà els habitatges, però també es plantegen "subhastar-les" després de la inversió inicial, de 45.000 euros.

"Estem molt ben situats, la ubicació és molt bona", reconeix l'alcalde, que recorda com a principis del mil·lenni es preveia construir tres hectàrees més del que llavors era el nucli habitat. Va ser la fallida de la propietat la que va evitar la construcció en uns terrenys en època de bonança. "Podia acabar sent un d'aquests municipis que havia de modificar la població substancialment", recorda Bigordà, en relació a l'impacte de l'estació de trens d'alta velocitat que en aquells anys s'esperava a la zona -finalment es va inaugurar el 2006, al terme municipal de la Secuita.

Tot i la problemàtica actual, el temps que ha passat els ha servit com una "oportunitat" per rectificar el rumb i veure quin creixement volen els veïns. Veient alguns pobles de la vora que s'han convertit en "ciutats dormitori" amb conflictes d'ocupació i blocs de pisos a mig construir, Bigordà considera que és "una sort" que no tiressin endavant els projectes presentats de grans construccions als Garidells.

La Generalitat, l'única via

Des de l'Ajuntament han buscat totes les vies possibles per finançar la construcció d'habitatge nou. Asseguren que al Consell Comarcal de l'Alt Camp no hi ha cap via en aquest sentit, mentre que el programa ofert per la Diputació de Tarragona és insuficient: donen un màxim de 15.000 euros per habitatge i any. "No és viable fer-ho amb recursos propis", afirma Bigordà, en referència a com completarien el cost total de la construcció amb el seu pressupost anual.

En aquest sentit, adverteix a les administracions que "per frenar el despoblament hi ha d'haver suport institucional". Hi ha anunciada una convocatòria d'ajuts al mes de juny per part de la Generalitat i esperen aconseguir-los.

La Catalunya buida no tan sols existeix a les comarques més perifèriques, sinó també en mig d'una àrea metropolitana com és la tarragonina. Els Garidells, com molts altres municipis, esperen la reacció de les institucions per garantir-se un futur.

[noticiadiari]2/215553[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/216757[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/213029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/210515[/noticiadiari]