Conviure durant setmanes amb el coronavirus
Diversos malalts que no s'acaben de recuperar de la malaltia reclamen tests per a tothom
Ara a portada
-
Política Tarragona adjudica el nou contracte de la brossa a Urbaser: divisió total al plenari Antonio Ramos Llauradó
-
Política La nova ordenança de terrasses de Tarragona entrarà en vigor en les pròximes setmanes TarragonaDigital
-
Societat CCOO afirma que les negociacions per aprovar el conveni de PortAventura World «estan encallades» TarragonaDigital
-
Societat Els nivells de reverberació a l'escola Prat de la Riba de Reus superen els llindars recomanats TarragonaDigital
-
Política Cambrils destinarà un romanent de 7 milions d'euros a sanejar el deute i garantir l'estabilitat TarragonaDigital
Publicat el 25 de maig de 2020 a les 18:00
La Davinia, de Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental) porta des del 30 de març amb símptomes del coronavirus. La Blanca, de Torredembarra, des del 3 d’abril. “És desesperant”, coincideixen en declaracions a NacióDigital. Les dues formen part de l'anomenat Covid Persistent, un grup de centenars de persones que recull casos com els seus i que reclamen més tests i proves i seguiment pel col·lectiu de malalts lleus.
[noticiadiari]2/202384[/noticiadiari]
La Davinia va caure malalta el 30 de març, amb mal de cap, congestió nasal, dolor als ulls i una temperatura de 37,7. A finals de setmana li va començar la tos. Ella treballa en una residència pública i li han fet dos tests. L'últim, però, el 28 d'abril.
La Blanca, per la seva banda, és una farmacèutica de Torredembarra. Ella va agafar la baixa amb punxades a l'estómac, pressió al pit i molt mal de cap. Uns símptomes que van i venen, juntament amb la tos. A ella li van fer un test a l'inici i un altre fa pocs dies, a més d'una radiografia. Està millor d'ànims, però es nota molt cansada.
Tot i que a elles sí que els hi han fet proves, asseguren que són l'excepció en el grup. "Ens sentim desemparats", explica la Davinia. "A la televisió no s'explica que hi ha casos de més de dos mesos amb els símptomes. No som prioritaris. Ara l'important és agafar el cas des del principi, és evident. Però què fem amb gent que ja no presenta símptomes però li han donat l'alta sense fer-li les proves per descartar que no estiguin infectats?", es pregunta en veu alta.
La Blanca i la Davinia també coincideixen en treure responsabilitat als metges. "No saben què fer, perquè és una malaltia nova. I veuen que hi ha gent com nosaltres que porta dies i dies i no acaba d'eliminar el virus. Es regeixen per uns protocols que cada dia canvien", explica la Davinia.
"En un principi el meu metge de capçalera em trucava tres cops al dia, però ara ja no. Després de remetre els símptomes em van dir que podia ser ansietat, però no és el cas. També em van dir que hagués hagut de generar anticossos, cosa que no ha passat, i fins i tot que podia ser un fals negatiu i millor que em quedés a casa", apunta la Blanca. "A l'inici, cada dia et trucava un doctor diferent, per la qual cosa havies d'explicar-ho tot des del principi. Ara, però, sembla que això s'està resolent. A mi em van dir fins i tot que podia ser al·lèrgia i que ens prenguéssim un antihistamínic, però no ho farem", afegeix la Blanca.
Un altre tema que posen sobre la taula és el fet d'haver de conviure amb algú en aquestes condicions. En el cas de la Davinia, ella ho fa amb la parella i el seu fill: "Al nen li van sortir uns granets i la pediatra en va dir que podia ser compatible amb la Covid-19, però que li semblava que això es donava al final de la malaltia i que no faran test. Volem que li facin test serològic al nen per saber si ha passat la malaltia, o no".
No s'acaba mai
"Quan em van fer la segona prova portava uns dies en què em trobava força millor. Sincerament, creia que sortiria negatiu. La sorpresa va ser que vaig tornar a donar positiu i vaig tornar a recaure", explica la Davinia. Precisament aquestes recaigudes són habituals entre el col·lectiu de malalts lleus, una realitat que afecta la moral. "No s'acaba mai", afegeix la Blanca.
"Què hem de fer, estar-nos dos mesos tancats a casa?", es pregunten. "A mi m'han dit que els metges sospiten que els que portem tants temps en el procés ja no som tan contagiosos, però no em deixen anar a veure la meva mare ni anar a treballar", destaca, contrariada, la Davinia.
La Blanca i la Davinia també coincideixen en com les ha ajudat formar part d'aquest grup d'afectats. Per donar-se suport, però també per seguir l'actualitat i l'evolució. "Jo he tingut angoixa i malestar. M'ha salvat haver connectat amb els Covid Warriors, que donen sentit a la quarantena i al televoluntariat, i amb el grup de Covid Persistent, amb qui estem connectats i ens ajudem en la incertesa", destaca la Blanca.
[noticiadiari]2/202691[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202721[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202681[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202103[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202521[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202384[/noticiadiari]
La Davinia va caure malalta el 30 de març, amb mal de cap, congestió nasal, dolor als ulls i una temperatura de 37,7. A finals de setmana li va començar la tos. Ella treballa en una residència pública i li han fet dos tests. L'últim, però, el 28 d'abril.
La Blanca, per la seva banda, és una farmacèutica de Torredembarra. Ella va agafar la baixa amb punxades a l'estómac, pressió al pit i molt mal de cap. Uns símptomes que van i venen, juntament amb la tos. A ella li van fer un test a l'inici i un altre fa pocs dies, a més d'una radiografia. Està millor d'ànims, però es nota molt cansada.
Tot i que a elles sí que els hi han fet proves, asseguren que són l'excepció en el grup. "Ens sentim desemparats", explica la Davinia. "A la televisió no s'explica que hi ha casos de més de dos mesos amb els símptomes. No som prioritaris. Ara l'important és agafar el cas des del principi, és evident. Però què fem amb gent que ja no presenta símptomes però li han donat l'alta sense fer-li les proves per descartar que no estiguin infectats?", es pregunta en veu alta.
La Blanca i la Davinia també coincideixen en treure responsabilitat als metges. "No saben què fer, perquè és una malaltia nova. I veuen que hi ha gent com nosaltres que porta dies i dies i no acaba d'eliminar el virus. Es regeixen per uns protocols que cada dia canvien", explica la Davinia.
"En un principi el meu metge de capçalera em trucava tres cops al dia, però ara ja no. Després de remetre els símptomes em van dir que podia ser ansietat, però no és el cas. També em van dir que hagués hagut de generar anticossos, cosa que no ha passat, i fins i tot que podia ser un fals negatiu i millor que em quedés a casa", apunta la Blanca. "A l'inici, cada dia et trucava un doctor diferent, per la qual cosa havies d'explicar-ho tot des del principi. Ara, però, sembla que això s'està resolent. A mi em van dir fins i tot que podia ser al·lèrgia i que ens prenguéssim un antihistamínic, però no ho farem", afegeix la Blanca.
Un altre tema que posen sobre la taula és el fet d'haver de conviure amb algú en aquestes condicions. En el cas de la Davinia, ella ho fa amb la parella i el seu fill: "Al nen li van sortir uns granets i la pediatra en va dir que podia ser compatible amb la Covid-19, però que li semblava que això es donava al final de la malaltia i que no faran test. Volem que li facin test serològic al nen per saber si ha passat la malaltia, o no".
No s'acaba mai
"Quan em van fer la segona prova portava uns dies en què em trobava força millor. Sincerament, creia que sortiria negatiu. La sorpresa va ser que vaig tornar a donar positiu i vaig tornar a recaure", explica la Davinia. Precisament aquestes recaigudes són habituals entre el col·lectiu de malalts lleus, una realitat que afecta la moral. "No s'acaba mai", afegeix la Blanca.
"Què hem de fer, estar-nos dos mesos tancats a casa?", es pregunten. "A mi m'han dit que els metges sospiten que els que portem tants temps en el procés ja no som tan contagiosos, però no em deixen anar a veure la meva mare ni anar a treballar", destaca, contrariada, la Davinia.
La Blanca i la Davinia també coincideixen en com les ha ajudat formar part d'aquest grup d'afectats. Per donar-se suport, però també per seguir l'actualitat i l'evolució. "Jo he tingut angoixa i malestar. M'ha salvat haver connectat amb els Covid Warriors, que donen sentit a la quarantena i al televoluntariat, i amb el grup de Covid Persistent, amb qui estem connectats i ens ajudem en la incertesa", destaca la Blanca.
[noticiadiari]2/202691[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202721[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202681[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202103[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202521[/noticiadiari]
Et pot interessar
-
Societat El GEPEC celebra 40 anys d'una lluita ecologista «incansable» i altruista per defensar el territori
-
Societat Calafell acull una nova edició del Sex Education Film Festival
-
Societat Tarragona celebrarà una missa en record del papa Francesc
-
Societat Localitzen a Valls les restes de la ciutat ibera de Kissa, «la petita Pompeia de Tarragona»