Operació Tecla ja està disponible a les llibreries (a un preu de 21 euros), té 128 pàgines i 270 il·lustracions. Tot plegat, a càrrec de Joan Carles Blanch, que tot i que reconeix haver nascut a la Clínica Monegal de Tarragona, és veí de la Riera de Gaià de tota la vida. A banda, però, té un lligam molt estret amb la capital donat que forma part de Dames i Vells. La seva feina a Atles històric i il·lustrat del Port de Tarragona (2019) va inspirar els tècnics de l'Ajuntament per encomanar-li, de la mà de l'editorial Cossetània, una obra enfocada en Santa Tecla. Blanch ha escrit també llibres de recerca històrica per a ajuntaments, editorials i institucions, i ha fet il·lustracions per a revistes, contes, televisió, museus, associacions o empreses de serveis culturals. Ocasionalment ha creat escenografies teatrals.
- D'on sorgeix la inicativa d'aquest llibre?
- D'una trobada casual del seguici a l'Antiga Audiència, amb el Salvador Fa i el Xavi González, que estaven preparant el 700 aniversari de l'arribada del braç. Això va ser al 2020. Volien fer un llibre didàctic i amè sobre les festes a Tarragona i com que havien vist les il·lustracions al llibre del Port, els havia agradat i vam decidir muntar alguna cosa.
- El format va ser també una proposta de l'Ajuntament?
- No, el format el vaig decidir jo amb el dissenyador, el Pele Guiader, i vam voler fer un format tipus còmic americà perquè dona amplitud, és una mica més gran que un A4. Quan estava pensant en el llibre i ja havia fet el text vaig creure que hi havia de ficar escenes, per fer-ho més amè. El format del llibre és en el que es treballa amb els llibres de còmic.
Una de les pàgines del llibre Operació Tecla. Foto: Joan Carles Blanch.
- Quina és l'estructura narrativa?
- Són quatre capítols, del més antic al més modern. La història de Santa Tecla és una història oriental, una dona que va viure a l'Àsia menor i que va deixar la religió pagana per convertir-se en una servidora fervent de Sant Pau. Això és el que escriuen les actes de Pau i Tecla, que descriuen la vida mítica, perquè no sabem com va ser, és la vida d'una santa, llavors ens hem de creure el que la santa va fer, però devia fer més coses o vés a saber si allò és inventat, però bé. És una història que té molts adeptes al cristianisme i quan mor el culte es va estenent per tot Orient. Arriba a Bizanci i a partir d'aquí passa cap a Tàrraco, cap a Occident. No se sap ben bé com passa, però hi ha una arribada de monjos bizantins per fer-se ordenar per l'arquebisbe de Tarragona, que era important a l'època visigòtica, al segle V, i potser així és com arriba el culte de Tecla, però no està clar.
- Arriba a través d'escrits, oi? No de memòria oral.
- La fama de Tecla es transmet a través d'escrits i d'esglésies dedicades a ella. No arriba amb tradició oral. El que passa és que al segle VII arriben els àrabs i s'ho carreguen tot, desapareix el culte de Tecla. No hi ha documentació d'això ni de Tarragona. I l'arquebisbe ha de fugir de la ciutat i se'n va exiliat a la Ligúria italiana. Durant 300-400 anys, la seu de Tarragona passa a dependre de la seu de Narbona, que no estava envaïda pels àrabs. Al segon capítol del llibre, la història de Tecla agafa protagonisme, a la baixa edat mitjana, a a partir del segle X. Al Papat li interessa que la conquesta de Catalunya avanci cap al sud, que es conquereixi Tarragona i es restauri la seu metropolitana. A part, també hi estaven interessats els bisbes que depenien de la diòcesi de Tarragona però que ara eren sufraganis de Narbona, i als comtes catalans els interessa tenir un arquebisbat potent, que sigui una seu mare de totes les altres, com havia estat en temps del segle V i al segle III i IV. Llavors, munten tota una operació de màrqueting medieval que li dic jo i van agafar la Tecla i van dir que tenien una santa que havia vingut a predicar amb Sant Pau a Tàrraco.
.jpg)
Joan Carles Blanch, autor del llibre Operació Tecla. Foto: Josep M. Llauradó.
- Que això no està comprovat.
- No està comprovat ni està gens clar. O sigui, Pau ho deixa anar al Nou Testament, però el Nou Testament qui el fa? Hi ha gent que diu que no hi va anar, és una cosa que s'agafa amb pinces. Diuen que com que va vindre a Tarragona nosaltres som importants, o sigui, reclamen la primacia, l'antiguitat de l'Arquebisbat de Tarragona respecte a Toledo, que era l'altra seu arquebisbal més antiga, que l'any 1086 es conquereix. Passen per davant de Tarragona. Aquí hi ha una pressió dels comtes, dels arquebisbes i del Papat i al 1118 es conquereix Tarragona, es restaura la seu arquebisbal i es reivindica Tecla com a màxim representant entroncant-se amb la tradició apostòlica.
- Aquí arriba el tercer capítol del llibre, l'Operació Tecla.
- El primer capítol és "Tu ets Tecla", amb tota la seva vida, el segon és "D'Orient a Occident", com passa d'allí cap aquí i com desapareix amb l'exili de l'arquebisbe. El tercer capítol és "L'Operació Tecla" pròpiament dita, com es fan valdre els poderosos per reivindicar un arquebisbat en hores baixes, i més endavant assistim a les lluites pel control de Tarragona. L'arquebisbe de Barcelona serà uns anys també l'arquebisbe de Tarragona i demana als normands, que van ajudar a reconquerir Tarragona, que Robert d'Aguiló sigui el Príncep de Tarragona. Tenim dos galls dins d'un mateix galliner. El Príncep, que descendeix dels víquings, està a matar amb l'Arquebisbat de Tarragona perquè l'arquebisbe era el que havia de ser el senyor, però no ho podia ser perquè n'hi havia un que li feia la punyeta. Robert d'Aguiló pretén fer el seu càrrec hereditari, cosa que l'arquebisbe no veu gens bé. Llavors, l'arquebisbe Cervelló mana assassinar el fill a Tortosa, i després el germà del fill assassinat es vol venjar i agafa l'arquebisbe i l'empala.
- Una mena de Joc de Trons tarragoní.
- Sí, aquesta comparació l'he fet diverses vegades. Llavors el Rei es fot pel mig i desterra els normands a Mallorca i deixa com a amo i senyor l'arquebisbe. És a partir d'aquí quan els arquebisbes es converteixen en els senyors feudals. Els cinc arquebisbes que encomanen la construcció de la Catedral la dediquen a Santa Tecla. S'entén que tota la construcció des del segle XII al segle XIV és l'Operació Tecla feta amb pedra.
- Buscaven l'aval del poble?
- Penso que és una Operació Tecla en aquest cas feta per les altes esferes i en el moment en el que necessiten la població és amb l'arribada del Braç. Necessiten una relíquia perquè la gent vingui en massa. La van a buscar, s'intercanvia per uns presents, i és potser un dels moments més importants de la història de Catalunya en el tema festiu. La festa medieval més important que hi ha referenciada en aquesta època.
[noticia]41562[/noticia]
- El lema d'enguany de les festes de Santa Tecla és precisament aquest: la festa major de Catalunya.
- Penso que és una mica sobrat, però tenen part de raó, perquè no hi ha cap festa documentada en aquella època en tot el territori català. Llavors, al llibre documento amb les cròniques, unes cròniques inflades: 7.000 capellans quan la població de Tarragona era de 4.000 persones. Això també ho dic, però va ser un moment important, a més que es va concentrar tota la noblesa catalana, el Rei, tota l'Església... Per entregar el Braç. Aquest capítol acaba amb Joan d'Aragó, el fill del Rei, consagrant la Catedral. La relació entre el Rei i l'Arquebisbat és estreta, encara que després es matin perquè hi ha lluites entre ells. I, ja per acabar, l'últim capítol és el "Semper Tecla", com la tradició religiosa i popular i el seguici arriba fins a l'actualitat. Si la Catedral era la manifestació pètrea de Santa Tecla, l'element viu que parla també d'aquesta Operació Tecla i de la santa és el seguici. És el que fan les classes populars, la gent del carrer.
- Quin és l'objectiu del llibre? Desmitificar Santa Tecla?
- Hi ha una construcció oficial, que és la vida d'aquesta senyora, però darrere hi ha molt de suc que no s'explica. Això és Operació Tecla. Sabem que és una verge, santa, enamora de Sant Pau, no sabem com va anar tot plegat. Fins i tot la mateixa Església la va vilipendiar, primer perquè era dona, el component misògin és a la revisió de textos que parlen de Tecla. Tot això del seguici té una raó de ser, bé, doncs aquest llibre ho explica. Qui és Santa Tecla, per què és tan important, la maquinació que hi va haver darrere, i com es va fer servir per construir una Catedral i tot un discurs i un seguici. Cada any amb el seguici el que es fa és rememorar l'arribada del Braç de 1321.
- La conclusió és que la festa major de Santa Tecla és un invent, com passa amb qualsevol fet cultural, en aquest cas però sortit de les autoritats del moment.
- Sí, va sortir de l'estament privilegiat, però després també l'estament popular s'hi va afegir. Totes les festes tenen un origen, si no és un que diu que s'ha trobat una verge i li posen una ermita i a partir d'aquella ermita la gent ho celebra cada any... Qui ho mou, les elits? En algun cas sí i en altres casos no. L'objectiu del llibre no és fotre a parir la festa, sinó que expliques una mica els orígens i hi podrà haver gent que no hi estarà gaire d'acord, en el que explico. Tampoc m'invento gaire cosa, sí que em permeto la llicència d'inventar-me algun personatge per donar joc també a les classes baixes per sortir al llibre.
- A quin públic va dirigit, el llibre?
- És un públic familiar. No està pensat per la canalla, però sí que poden mirar les il·lustracions. Està pensat per un públic juvenil, a partir de 13-15 anys, i a partir d'aquí un públic bastant ampli. Quan vaig començar a plantejar-me el còmic, no sabia quina cara posar als arquebisbes, nobles... Vaig haver de documentar-me pels vestits, però amb les cares vaig agafar gent d'aquí, d'ara, amics meus, família... A la meva filla li vaig reservar el paper estrella de Santa Tecla. Jo no dominava el tema del còmic i vaig anar els dissabtes a l'escola Fem Art per dibuixar còmic històric, realista. El llibre és el que és perquè he tingut els consells a l'hora de dibuixar còmic de Jaime Calderón, un artistàs.
