El Defensor del Poble ha emès una resolució en resposta a les queixes presentades per membres de l'Assemblea Veïnal de Cunit, en la qual sol·licita a l'Ajuntament modificarl'ordenança fiscal que regula la taxa d'estacionament en les zones de la denominada Zona Taronja, on hi ha una limitació horària. La recomanació es fonamenta en la necessitat de suprimir l'empadronament com a criteri per establir diferències en les tarifes aplicades als usuaris.
Actualment, l'ordenança vigent fixa tarifes més econòmiques per als residents empadronats al municipi en comparació amb els no empadronats, fet que ha generat nombroses queixes per part de veïns i veïnes, que consideren aquesta mesura injusta i discriminatòria. Després d'analitzar la situació, el Defensor del Poble ha argumentat la seva recomanació amb diverses sentències judicials, inclosa una del Tribunal Constitucional, que ressalten la necessitat de garantir la igualtat en la prestació de serveis públics, com és el cas de l'estacionament regulat.
La resolució apunta que l'actual sistema genera una situació de discriminació entre ciutadans empadronats i no empadronats, i vulnera el principi d'igualtat que ha de prevaler en la gestió dels serveis públics. Per aquest motiu, es demana a l'Ajuntament de Cunit que revisi l'ordenança i adopti un modeltarifari més equitatiu, on l'empadronament no sigui el factor determinant en les tarifes aplicades.
En el text de la resolució, el Defensor del Poble afirma de manera explícita: "Recomana modificar l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l'estacionament regulat de vehicles amb limitació horària en la via pública, de manera que l'empadronament no sigui el criteri per a establir diferències de tarifes entre els usuaris."
L'Ajuntament de Cunit ha rebut la resolució i es preveu que en els pròxims dies s'analitzin les recomanacions del Defensor del Poble amb vista a una possible modificació de l'ordenança fiscal. Aquesta situació ha provocat crítiques cap a la gestió del consistori, especialment pel fet que el Defensor del Poble ja s'havia pronunciat en diverses ocasions sobre aquest tipus de pràctiques, recolzant-se en precedents judicials que estableixen la necessitat de tractar tots els usuaris de manera igualitària, independentment del seu lloc de residència.