09
de maig
de
2023, 12:50
Actualitzat:
12:58h
El Lladrefaves i la Gegantona de Valls estrenaran aparença el 8 de juny, durant la tarda del Dijous de Corpus de 2023. En els darrers mesos, la parella de gegants negres de la ciutat ha estat immersa en un acurat procés de conservació i restauració que retornarà l’esplendor original a les figures. L’última intervenció integral es va dur a terme fa dues dècades, concretament l’any 2001, al taller El Ingenio de Barcelona, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.
Després de més de vint anys, les dues peces d’imatgeria festiva es trobaven en molt mal estat de conservació i perillava la integritat de les peces en les diferents sortides rituals del calendari festiu vallenc. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Valls i la comissió del Seguici Cerimonial han impulsat els treballs de conservació i restauració dels gegantons. La intervenció ha anat a càrrec de Carlos Morillo i Paula Briones, ambdós conservadors i restauradors de béns culturals graduats per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) i amb pràctiques curriculars al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Morillo també és escultor d’imatgeria festiva, graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i soci de l’Associació Professional de Conservadors-Restauradors de Catalunya (CRAC). Actualment, cursa el Màster en Diagnòstic de l’Estat de Conservació del Patrimoni Històric a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.
De la mateixa manera, la retirada i l’estudi de repints ha permès redescobrir la mirada vuitcentista del gegantó. La intervenció ha posat al descobert uns ulls de vidre policromats anteriors a 1910, que han estat consolidats i tractats amb l’ànim de no remoure’ls, ja que són història viva de la peça i ara s’ha cregut oportú mantenir-los per la seva qualitat i interès artístic. De fet, les radiografies dutes a terme a la figura l’octubre de 2013 pel laboratori de raigs X de la Universitat Politècnica de València han resultat de gran ajuda durant tota la intervenció i han permès actuar en els diversos danys que acumulaven les mans del gegantó tot consolidant els canells que havien estat seccionats i que els sostenia una gruixuda capa de fibra de vidre i polièster que arribava fins a la meitat del palmell.
Per aquest motiu, s’ha procedit a eliminar aquest material no originari de l’obra per salvaguardar com pertoca les mans de fusta policromada i de molt bona factura. En aquesta línia, s’ha aprofitat per fer una reproducció fidedigna en mides i posició dels braços en fusta d’alta qualitat i entapissats, tal com eren fins a finals del segle XIX, abans d’una intervenció documentada entre 1910 i 1911. Els treballs també han servit per aproximar la datació de l’obra, que s’atribueix a l’escultor barroc Lluís Bonifàs Massó a l’any 1764, tot complementant amb noves anàlisis de policromia i del suport les ja realitzades pels tècnics dels tallers de conservació-restauració de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona l’any 2014 i que ja dataven la peça amb anterioritat a 1840.
Pel que fa a la Gegantona, manufacturada el 1951, és obra de Lambert Escaler. Els treballs de restauració han servit per eliminar diversos repints, però sobretot el de la intervenció de l’any 2001 que conferia el mateix aspecte a ambdues figures i que no era l’adequat per la seva procedència ètnica. D’altra banda, s’han protegit les capes originals de policromia del bust i s’ha estucat i policromat de nou en consonància al seu company. Ara bé, el gruix important de la intervenció de la Gegantona rau en els braços, ja que l’any 1989 van ser embolcallats amb capes molt gruixudes de fibra de vidre i polièster i s’havia filtrat resina en grans quantitats en un d’ells. En el braç esquerre, amb menys afectació, s’ha procedit a eliminar la fibra de vidre, consolidar el cartró, estucar el necessari i policromar de nou. Pel braç dret, s’ha optat per fer una còpia fidedigna del braç en cartró pedra amb nous ancoratges al bust, ja que s’hi feia impossible l’eliminació de la resina interior i el pes total del braç era excessiu i desequilibrava la figura. La mà original s’ha pogut salvaguardar malgrat l’estat que presentava d’inici.
Després de més de vint anys, les dues peces d’imatgeria festiva es trobaven en molt mal estat de conservació i perillava la integritat de les peces en les diferents sortides rituals del calendari festiu vallenc. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Valls i la comissió del Seguici Cerimonial han impulsat els treballs de conservació i restauració dels gegantons. La intervenció ha anat a càrrec de Carlos Morillo i Paula Briones, ambdós conservadors i restauradors de béns culturals graduats per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) i amb pràctiques curriculars al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Morillo també és escultor d’imatgeria festiva, graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i soci de l’Associació Professional de Conservadors-Restauradors de Catalunya (CRAC). Actualment, cursa el Màster en Diagnòstic de l’Estat de Conservació del Patrimoni Històric a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.
Criteri de màxim rigor a l'original
En el cas del Lladrefaves, la intervenció duta a terme ha estat de caràcter conservatiu i amb el màxim rigor per l’original segons l’establert pel codi ètic i deontològic dels conservadors i restauradors en equilibri, en tot moment, amb el tipus de patrimoni que és i la seva activa funcionalitat. En aquest sentit, el gruix de l’actuació s’ha centrat a redimir els danys provocats a l’obra durant una intervenció força agressiva feta l’any 1989 en elements estructurals cabdals com els braços o la remoció d’un conjunt de capes d’estucs i policromies que s’havien deteriorat amb el pas dels anys i conferien al gegantó un aspecte no gaire bo. L’eliminació d’aquests repints ha permès descobrir una policromia a l’oli d’un color marró força més escaient i de molta més qualitat que la darrera tonalitat grisosa que el caracteritzava actualment i que mai havia lluït. També s’ha procedit a la consolidació dels diversos estrats dels quals es compon el bust.De la mateixa manera, la retirada i l’estudi de repints ha permès redescobrir la mirada vuitcentista del gegantó. La intervenció ha posat al descobert uns ulls de vidre policromats anteriors a 1910, que han estat consolidats i tractats amb l’ànim de no remoure’ls, ja que són història viva de la peça i ara s’ha cregut oportú mantenir-los per la seva qualitat i interès artístic. De fet, les radiografies dutes a terme a la figura l’octubre de 2013 pel laboratori de raigs X de la Universitat Politècnica de València han resultat de gran ajuda durant tota la intervenció i han permès actuar en els diversos danys que acumulaven les mans del gegantó tot consolidant els canells que havien estat seccionats i que els sostenia una gruixuda capa de fibra de vidre i polièster que arribava fins a la meitat del palmell.
Per aquest motiu, s’ha procedit a eliminar aquest material no originari de l’obra per salvaguardar com pertoca les mans de fusta policromada i de molt bona factura. En aquesta línia, s’ha aprofitat per fer una reproducció fidedigna en mides i posició dels braços en fusta d’alta qualitat i entapissats, tal com eren fins a finals del segle XIX, abans d’una intervenció documentada entre 1910 i 1911. Els treballs també han servit per aproximar la datació de l’obra, que s’atribueix a l’escultor barroc Lluís Bonifàs Massó a l’any 1764, tot complementant amb noves anàlisis de policromia i del suport les ja realitzades pels tècnics dels tallers de conservació-restauració de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona l’any 2014 i que ja dataven la peça amb anterioritat a 1840.
Imatge antiga del gegant negre Foto: Cedida
Pel que fa a la Gegantona, manufacturada el 1951, és obra de Lambert Escaler. Els treballs de restauració han servit per eliminar diversos repints, però sobretot el de la intervenció de l’any 2001 que conferia el mateix aspecte a ambdues figures i que no era l’adequat per la seva procedència ètnica. D’altra banda, s’han protegit les capes originals de policromia del bust i s’ha estucat i policromat de nou en consonància al seu company. Ara bé, el gruix important de la intervenció de la Gegantona rau en els braços, ja que l’any 1989 van ser embolcallats amb capes molt gruixudes de fibra de vidre i polièster i s’havia filtrat resina en grans quantitats en un d’ells. En el braç esquerre, amb menys afectació, s’ha procedit a eliminar la fibra de vidre, consolidar el cartró, estucar el necessari i policromar de nou. Pel braç dret, s’ha optat per fer una còpia fidedigna del braç en cartró pedra amb nous ancoratges al bust, ja que s’hi feia impossible l’eliminació de la resina interior i el pes total del braç era excessiu i desequilibrava la figura. La mà original s’ha pogut salvaguardar malgrat l’estat que presentava d’inici.
Reproducció de la indumentària de finals del segle XIX
Per a l’ocasió, la parella de gegants negres també estrenarà indumentària, més fidedigna i d’acord amb l’època que representen els personatges. En aquest sentit, el Lladrefaves recupera l’estètica, el patronatge i la gamma cromàtica del vestit de fa cent trenta-cinc anys gràcies a la localització de dues referència documentals concretes: una crònica de premsa de 1887 i la primera fotografia localitzada fins a dia d’avui dels Gegants de la Ciutat, que data de principis de la dècada de 1890. El vestit de la Gegantona, per la seva banda, ha estat ideat en consonància amb el de la seva parella i segueix la línia estètica del període històric que representa, amb un disseny inèdit i nou pel que fa a la indumentària que ha lluït fins a l’actualitat. Els treballs de disseny, assessorament i confecció dels vestits han anat a càrrec del taller El Barato de Reus, establiment centenari fundat l’any 1881 i reconegut arreu del país per l’àmplia experiència que té en la confecció d’indumentària d’imatgeria festiva i de danses tradicionals.Imatge actual del gegantó Lladrefaves Foto: Albert Oliva