28
d'octubre
de
2021
L'equip d'Arqueologia Protohistòrica de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha localitzat vuit sitges d'emmagatzematge del segle VIII aC al jaciment Mas Cap del Ferro, a Nulles. Una de les singularitats d'aquesta troballa és la seva localització, enmig d'un camp de vinyes.
Es tracta de la segona intervenció arqueològica a la zona, després que l'any 2019 apareguessin per sorpresa tres sitges, arran de l'obertura d'un camí. Segons els arqueòlegs, aquestes estructures corresponen a finals de l'edat del bronze i principis de la del ferro. La doctora en Prehistòria de la Universitat de Lleida, Georgina Prats, afirma que l'agrupació d'aquestes sitges podria indicar l'existència d'un assentament, encara pendent de descobrir.
La intervenció, iniciada el 18 d'octubre, s'acabarà aquest divendres després de localitzar vuit noves sitges de perfil troncocònic. En total, a la finca se n'han comptabilitzat una dotzena. Es tracta d'unes estructures que servien per emmagatzemar productes agrícoles durant un període de temps. Un cop la sitja perdia aquesta utilitat -ja fos perquè havia quedat petita o bé malmesa-, es procedia a tapar el forat mitjançant les deixalles domèstiques. Així, s'omplia el forat amb material de rebuig, com ara restes de ceràmica o de menjar. Després de deu dies d'excavacions, aquestes són les principals troballes que han documentat els arqueòlegs de l'ICAC.
Un cop obertes dues de les construccions descobertes en aquesta nova intervenció, els arqueòlegs procediran a tapar-les per conservar-les. Segons Prats, la troballa d'enguany és "cabdal", ja que es coneixen pocs assentaments a la zona d'aquesta època històrica. A través d'aquestes sitges i del material que encara s'hi conservava, els experts podran entendre la manera de viure de l'època.
La vinya condiciona l'excavació del jaciment
La principal singularitat que emmarca aquesta excavació arqueològica és la seva ubicació; prop del municipi de Nulles, enmig d'un camp de vinyes. El conreu condiciona tant la manera de treballar dels experts com els terminis per fer-ho. Per aquest motiu, l'excavació s'ha pogut iniciar un cop la verema ha finalitzat. A la vegada, els arqueòlegs han de respectar els ceps i, per això, han d'obrir unes rases més estretes al subsòl del que estan acostumats, que els dificulta la mobilitat, tal com ha detallat Prats.
El 2019 va ser el punt de partida de la troballa feta enguany; en aquell moment, es van localitzar de forma casual tres sitges a la vora d'un camí prop de la finca de vinya. Segons Prats, aquesta descoberta els va fer intuir que "si n'hi havia tres, n'hi podia haver més". Un pressentiment que s'ha acabat complint després dels treballs d'aquest octubre i que han determinat que la zona era "un camp de sitges".
Voluntat de seguir excavant
Un cop acabada la intervenció d'aquest octubre, la voluntat dels experts és seguir excavant la zona per localitzar més sitges o bé un possible espai d'hàbitat a la vora. A la vegada, els arqueòlegs també pretenen obrir la resta de fosses de conservació que han quedat pendents en aquesta fase. Les futures campanyes dependran de nou finançament que permeti seguir estudiant el jaciment.
El projecte s'emmarca en el projecte quadriennal de l'ICAC Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (2018-2021). En aquesta ocasió, s'ha comptat amb el finançament de l'Ajuntament de Nulles i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta de la segona intervenció arqueològica a la zona, després que l'any 2019 apareguessin per sorpresa tres sitges, arran de l'obertura d'un camí. Segons els arqueòlegs, aquestes estructures corresponen a finals de l'edat del bronze i principis de la del ferro. La doctora en Prehistòria de la Universitat de Lleida, Georgina Prats, afirma que l'agrupació d'aquestes sitges podria indicar l'existència d'un assentament, encara pendent de descobrir.
La intervenció, iniciada el 18 d'octubre, s'acabarà aquest divendres després de localitzar vuit noves sitges de perfil troncocònic. En total, a la finca se n'han comptabilitzat una dotzena. Es tracta d'unes estructures que servien per emmagatzemar productes agrícoles durant un període de temps. Un cop la sitja perdia aquesta utilitat -ja fos perquè havia quedat petita o bé malmesa-, es procedia a tapar el forat mitjançant les deixalles domèstiques. Així, s'omplia el forat amb material de rebuig, com ara restes de ceràmica o de menjar. Després de deu dies d'excavacions, aquestes són les principals troballes que han documentat els arqueòlegs de l'ICAC.
Un cop obertes dues de les construccions descobertes en aquesta nova intervenció, els arqueòlegs procediran a tapar-les per conservar-les. Segons Prats, la troballa d'enguany és "cabdal", ja que es coneixen pocs assentaments a la zona d'aquesta època històrica. A través d'aquestes sitges i del material que encara s'hi conservava, els experts podran entendre la manera de viure de l'època.
La vinya condiciona l'excavació del jaciment
La principal singularitat que emmarca aquesta excavació arqueològica és la seva ubicació; prop del municipi de Nulles, enmig d'un camp de vinyes. El conreu condiciona tant la manera de treballar dels experts com els terminis per fer-ho. Per aquest motiu, l'excavació s'ha pogut iniciar un cop la verema ha finalitzat. A la vegada, els arqueòlegs han de respectar els ceps i, per això, han d'obrir unes rases més estretes al subsòl del que estan acostumats, que els dificulta la mobilitat, tal com ha detallat Prats.
El 2019 va ser el punt de partida de la troballa feta enguany; en aquell moment, es van localitzar de forma casual tres sitges a la vora d'un camí prop de la finca de vinya. Segons Prats, aquesta descoberta els va fer intuir que "si n'hi havia tres, n'hi podia haver més". Un pressentiment que s'ha acabat complint després dels treballs d'aquest octubre i que han determinat que la zona era "un camp de sitges".
Voluntat de seguir excavant
Un cop acabada la intervenció d'aquest octubre, la voluntat dels experts és seguir excavant la zona per localitzar més sitges o bé un possible espai d'hàbitat a la vora. A la vegada, els arqueòlegs també pretenen obrir la resta de fosses de conservació que han quedat pendents en aquesta fase. Les futures campanyes dependran de nou finançament que permeti seguir estudiant el jaciment.
El projecte s'emmarca en el projecte quadriennal de l'ICAC Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (2018-2021). En aquesta ocasió, s'ha comptat amb el finançament de l'Ajuntament de Nulles i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.