També destaquen les fotografies dedicades a l'art, amb apartats sobre Antoni Gaudí, els monestirs cistercencs o els retaules barrocs destruïts durant la Guerra Civil Espanyola, així com algunes de la seva vida familiar i de viatges. La majoria d'elles, fotografien poblacions de Catalunya, però també n'hi ha d'Espanya i d'Europa. El seu net, Cèsar Ramírez, ha celebrat aquest dijous que les imatges seran accessibles per a tothom a finals d'any: "l'avi estaria molt content, és un pas endavant.
L'any passat, l'Arxiu Municipal i el Museu de Valls van signar un conveni per digitalitzar el fons fotogràfic de Martinell. Aquesta és una de les accions fetes en el marc de commemoració dels 50 anys de la seva mort. L'arquitecte va morir el 19 de novembre de 1973. De fet, l'Arxiu Martinell és el fons fotogràfic més "abundant" i "important" de l'equipament vallenc. Ara, un cop acabada la digitalització, els originals s'han retornat al museu, excepte els negatius que es guardaran a l'arxiu per assegurar-ne una millor conservació.
El responsable de l'Arxiu Municipal, Salvador Cabré, ha explicat que de les 5.670 fotografies digitalitzades, el 88% són positius i un 12% negatius, entre els quals destaquen 391 plaques de vidre. Amb el procés de digitalització, també es podran consultar els negatius. En el fons s'hi troben imatges de 271 municipis, la gran majoria de poblacions de Catalunya. En el cas d'Espanya, es xifren en unes 315 i 63 de ciutats europees, entre les quals destaquen una a Jerusalem i Ciutat de Mèxic, així com un conjunt d'imatges fetes a Andorra, on Martinell va restaurar esglésies romàniques.
Alhora, Cabré ha remarcat que Barcelona és l'indret més representat, seguit de Lleida per la Seu Vella, del celler de Pinell de Brai i dels monestirs de Poblet, Santes Creus. "Les fotografies són un testimoni dels seus interessos i de les seves inquietuds, les d'Europa són viatges a Itàlia; i en el cas d'Andorra ens ensenya com estaven les esglésies abans de restaurar-les i com van quedar després", ha detallat Cabré.
Fitxes descrites per Martinell
Una "petita" part del fons fotogràfic té anotacions fetes pel mateix Martinell, les quals duien el seu nom i descrivien aspectes de les fotografies. En aquests moments, encara queden 203 imatges per incloure la descripció perquè són de "difícil identificació". Amb tot, la resta de fotografies s'han classificat en tres grups; el primer engloba l'obra arquitectònica i el seu vessant d'escultor. En aquest cas, s'han estructurat en les construccions civils, religioses i agràries – sobretot els cellers, coneguts com a Catedrals de Vi.Pel que fa al segon grup, inclou les fotografies que va fer per documentar els seus "treballs, pioners, sobre història de l'art, els quals s'agrupen en les etapes d'art antic i medieval, art del renaixement i barroc i les del segle XIX i XX. "Aquestes tenen molt de valor pels municipis que van perdre els retaules barrocs, destruïts durant la Guerra Civil, és una manera de tenir-ne un testimoni, però alhora és una manera de fer valer com treballava Martinell, de com es construïen els cellers", ha valorat Cabré. Així mateix, també s'han digitalitzat imatges de la vida familiar, que permeten conèixer la faceta més privada i desconeguda de l'arquitecte, que va ser deixeble d'Antoni Gaudí.
Preservar el seu llegat
En l'acte de presentació celebrat aquest dijous, la regidora responsable dels serveis municipals d'arxiu, Rosa Rovira, ha reivindicat el llegat de Martinell i el seu vincle amb el municipi on va néixer. "És un vallenc il·lustre que va voler mantenir la seva vinculació amb Valls, malgrat viure a Barcelona; Martinell és patrimoni de la nostra ciutat i, per tant, la conservació i la difusió de la seva obra i la seva figura és important", ha expressat l'edil. En el marc de la commemoració del 50è aniversari de la seva mort, Rovira ha apuntat que organitzaran més actes per "mantenir viva" la seva figura.En la presentació, el seu net ha recordat que li va ensenyar moltes coses perquè es va morir quan ell tenia 16 anys. "Hi vaig tenir molta relació, des de la granja a fer aquarel·les; li agradava molt que l'escoltessin, però no tolerava les ximpleries, era un avi sensacional", ha asseverat Ramírez. Es preveu que el fons es pugui consultar a finals d'aquest desembre a través del portal Arxius en línia del departament de Cultura.
