Des d’aprendre a reconèixer els personatges relacionats amb els discursos d’odi a les xarxes socials com trolls i haters, fins a ensenyar a utilitzar l’humor davant dels missatges antigitanos i a construir relats contra les narratives relacionades amb l’antigitanisme. Són alguns dels objectius de les sis sessions que es detallen en la “Guia didàctica per combatre l’antigitanisme a les xarxes socials” que es fa pública avui, Dia Internacional del Poble Gitano.

La guia és guia és fruit del projecte Narratives per a combatre l’antigitanisme: la veu de les dones gitanes des d’una perspectiva interseccional liderat per la investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV Cilia Willem. En aquesta recerca s’ha fet una anàlisi de l’estat de la qüestió a l’Estat espanyol de l’antigitanisme present en les representacions mediàtiques, incloses les xarxes socials, particularment en relació amb les dones. La investigadora explica que, tot i que des dels mitjans de comunicació fa anys que parlen i visibilitzen del Poble Gitano “poca cosa canvia i encara existeixen molts discursos d’odi”.

Aquest projecte s’inscriu, doncs,  en un context de representació negativa continuada del poble gitano en els mitjans de comunicació, els productes culturals i les xarxes socials. Lluny de millorar els experts apunten que la mala imatge social i mediàtica del poble gitano s’ha fet més profunda. Aquesta situació és especialment greu en el cas de les dones gitanes, que reben major atenció mediàtica negativa i major estereotipació que els gitanos en general. El feminisme gitano, molt actiu i motor de canvi per al moviment feminista a l’Estat espanyol, està invisibilitzat. I és per això que el projecte s’ha centrat especialment en el col·lectiu de les dones gitanes.

El treball  pretén fomentar la participació social i visibilitzar les lluites de joves gitanes en el combat contra l’antigitanisme mitjançant la construcció de narratives alternatives a les representacions negatives en els mitjans i altres productes culturals. Per fer-ho han treballat amb un grup de 15 joves i adolescents gitanes de l’Estat espanyol en sis tallers pràctics, el resultat dels quals és la guia que està publicada i que es pot descarregar per tal que les diferents entitats interessades puguin organitzar els seus tallers. Durant l’acció formativa les participants han utilitzat  eines d’autorepresentació a través de la metodologia de storytelling, construint imatges positives, combatent els discursos d’odi en les xarxes, i desmuntant els estereotips. Per fer-ho han col·laborat amb entitats gitanes i han comptat amb un comitè d’assessors experts de l’àmbit.

El projecte l’han dut a terme les investigadores Cilia Willem –que l’ha coordinat- i Iolanda Tortajada, del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, José Luís Lalueza del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva de l’Educació de la UAB i Gabriela Marquès, col·laboradora de l’Institut de Comunicació de la UAB. Ha estat finançat per la Càtedra de Cultura Gitana de la Universitat d’Alacant.  Les investigadores Willem i Marquès han publicat recentment una recerca sobre recerca els diferents perfils del feminisme gitano a les xarxes socials i l’odi que reben.

La bandera, a la façana de l'Ajuntament
 
Amb motiu de la celebració avui, 8 d'abril, del Dia Internacional del Poble Gitano, el balcó de l'Ajuntament de Tarragona lluirà tot el dia la bandera del Poble Gitano. Al vespre, la façana del Palau Municipal s'il·luminarà de verd i blau en homenatge a la nombrosa comunitat gitana de Tarragona.  

La situació sanitària provocada per la Covid-19 no ha permès enguany celebrar actes presencials, per aquest motiu, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha fet arribar la seva felicitació a tota la comunitat gitana a través d'un vídeo, on ha destacat "la gran aportació que el poble gitano fa a la nostra ciutat tant a nivell cultural com social" - i ha desitjat - "que tota la comunitat pugui celebrar enguany en família i d'una manera íntima i recollida aquesta data tan assenyalada".  

Aquesta diada commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d'abril de 1971, on es van consensuar, entre d'altres, la bandera, l'himne i el dia internacional del poble gitano. També es va parlar de l'Holocaust gitano durant el període nazi. De fet, l'himne gitano, el Gelem Gelem, parla sobre aquest episodi funest de la història.

En l'actualitat, aquest dia és motiu de celebració i difusió de la cultura gitana. A ciutats de tot el món, les persones gitanes s'organitzen i realitzen diferents actes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=t3uK-4n3lgI[/youtube]