Nascut el 1992, treballa d'arquitecte i d'il·lustrador. Arran de col·laborar amb diverses associacions de la ciutat, va començar a fer diversos dissenys i cada any que passa més tarragonins coneixen el seu art, ja sigui a través de cartells, samarretes, contes i altres. L'exposició, amb explicacions de cadascuna de les propostes, es pot visitar fins al 21 d'agost al Mercat de Torreforta i del 24 d'agost al 25 de setembre al Mercat Central de Tarragona.
- Què et va motivar a començar a dibuixar?
- A la làmina inicial hi explico com faig el procés de dibuixar en foli sense cap motiu concret i el que em venia de gust, a quan em començo a implicar en entitats -Tarragona Decideix, l'Assemblea de Joves i després la Colla Jove. Veig que puc posar al servei de l'entitat els dibuixos i llavors aquí és quan comença a aparèixer això d'intentar donar informació o que el dibuix en si ja comuniqui.
- Alguns dels cartells exposats van representar un repte a l'hora de comunicar allò que et proposaves?
- Comunicar d'una forma gràfica té el seu què, tot ha de ser més senzill. Alguns cops sí que he tingut la idea molt clara i altres cops hi he hagut de donar molts tombs i habitualment com més tombs hi he donat pitjor ha sortit el resultat. A l'exposició, que hi hagi donat molts tombs, no n'hi ha gaires. Per exemple, el cartell amb què comença, un Sant Magí de 2014, és una perspectiva zenital de la plaça de les Cols i el concepte estava clar des del començament.
- Un dels cartells que comuniquen més és el de Sant Magí de l'any passat, en què la colla no va poder actuar.
- Realment era molt complicat. Em vaig estar plantejant moltes maneres diferents. Era una diada que no s'anava a fer, per tant, de cartell no en calia, però la colla volia donar un missatge de "què hi farem". També hi havia hagut castellers que s'havien mort durant els primers mesos de pandèmia i això marcava molt el present de la colla. Era difícil el concepte de com encarar una cosa tan estranya com una diada suspesa per una pandèmia. I ja tenia pensat aquest joc de perspectiva i al final crec que el recurs de l'ombra amb el balcó i el penó va anar sortint a mesura que anava fent l'esbós. Sense ser un missatge massa nostàlgic, va quedar una cosa prou franca.
- Has col·laborat tres cops amb la imatge gràfica de les festes de Sant Magí i Santa Tecla i sembla que hagis esdevingut un dels cartellistes més coneguts de la ciutat. Com es viu, això?
- Per una banda, a mi m'agrada molt, perquè m'agrada ser partícip de la festa i la cultura popular. Per l'altra, hi ha el fet que és un calendari tancat i que s'ha d'afrontar el mateix calendari any rere any. No sempre faig el de Santa Tecla, però el de Sant Roc sempre hi és, els de la Jove sempre hi són... Sí que és una mica cíclic, però això afegit a què Tarragona és la ciutat de la meva vida de vegades sí que fa una mica saturació. És veritat que he intentat sortir de l'entorn tarragoní i no me n'he sortit gaire, enviant portfolis, intentant donant-me a conèixer en altres entorns, enviant il·lustracions a revistes de públic més general. Però a la il·lustració et mous molt a base de contactes, a Tarragona tinc el contacte fet i en altres llocs és molt difícil entrar.
L'exposició es pot veure fins al 21 d'agost al Mercat de Torreforta. Foto: Josep M. Llauradó
- Com va anar l'experiència de fer un conte com el de l'Esperidió? Tens en ment altres projectes semblants en el futur, que vagin més enllà d'un cartell?
- Sí, tinc el projecte no només d'il·lustrar un conte sinó ser jo mateix el que guionitzi. Això m'agradaria molt, perquè ja puc orientar el guió cap al que vull transmetre dibuixant, no tant haver de dibuixar el que un word em diu.
- Quina és la intenció de fer ara una exposició?
- Un cartell té una vida molt curta i el públic general no té per què associar aquest cartell i aquell altre, que han passat mesos entre uns i altres, que són del mateix autor. La intenció de l'exposició és mostrar el fil conductor d'aquests cartells dels últims anys i que vegin qui n'és l'autor. Vull presentar-me davant d'un públic que no em coneix encara.
- L'exposició s'acaba en unes làmines de vistes zenitals i de perspectiva de la ciutat de Tarragona.
- Aquest és l'únic projecte de l'exposició que no és un encàrrec. L'incloc perquè s'emmarca dins de Tarragona, però volia ensenyar altres facetes. Una il·lustració o un conte m'arrossega més cap a un estil més infantil, que m'agrada fer-la, però també m'agrada una visió més madura, arquitectònica, i a més són il·lustracions que estan a la venda així que també vull intentar capitalitzar una mica l'exposició, que els plafons són bastant cars.
- Com veus la situació de la professió d'il·lustrador?
- Jo em dedico més temps a il·lustracions que a fer d'arquitecte. Allà hi ha com 10 anys de cartells, més o menys, però trobo que tot just ara estic madurant el tema de fer d'això una feina, amb tot el que comporta: impostos, cobrar dignament... A poc a poc, vaig refinant una mica el que em compensa fer i el que no. Hi ha de tot, per exemple el concurs de logos de l'empresa de mercats de Tarragona. M'hi vaig presentar i no vaig guanyar, però els tres primers teníem un premi. Els concursos estan molt bé si guanyes, si no guanyes serà un munt de feina invertida per a no res. Això de premiar els tres primers indica que hi ha una mica de comprensió cap a la feina que hi ha darrere. Hi ha entitats que no tenen un duro però que valoren molt la teva feina i que intentaran pagar-te tot el que puguin, i en canvi també m'he trobat amb grans empreses que et volen regatejar fins a l'últim euro. Al final, t'has de preguntar a qui li vols fer un favor, jo fer-li un favor a una gran empresa que no m'aportarà res personalment, o em pagues justament o no ho fas. Per això al començament costa molt dir que no, o ara també costa molt dir que no si tens poca feina. Val més fer molta feina per pocs calés que no estar de braços creuats, però sí que hi ha aquest joc.
- En aquest temps, com creus que ha canviat el teu estil?
- Crec que ha madurat bastant a nivell gràfic, és a dir, quant a recursos gràfics, maneres de fer durant el procés. Al principi els feia tots iguals perquè no tenia recursos a l'hora d'intentar fer un dibuix que tinc al cap. Ara ja puc decidir si jugo amb una gama de colors, si ho faig amb aquest programa, o amb aquell, en funció del resultat que jo vulgui. Si jugo amb taques de colors, amb contorns, amb perspectiva, amb dibuix molt clar... Crec que tinc molta més adaptabilitat. El que em cou una mica és que no he fet tant una maduració de concepte, m'agradaria transmetre més del que transmeten. Potser és molt complicat amb una festa major.
- Tots els cartells van dirigits a un públic familiar, m'atreviria a dir que infantil. Aquí poc es pot madurar, oi?
- Al final, l'exposició només és d'això, però he tingut projectes que he pogut tirar cap a altres bandes. En termes generals crec que em falta replantejar els dibuixos per transmetre més el que vull explicar. Crec que ho puc explicar i que no ho estic transmetent del tot, i això sí que em frustra una mica. Quan em van dir de fer l'exposició aquesta, vaig comptar quants anys feia que faig cartells, en són uns 10, i clar, potser és un bon moment per fer un punt d'inflexió i treballar de cap i no tant tirar de recursos ja adquirits. Que no vull abandonar el tema familiar o infantil, però crec que es pot abordar de maneres una mica més madures.
