Aquest 2022 haurà sigut, a Reus, el de la planificació de la pròxima gran reforma de la ciutat. S'han executat algunes obres que haurien de marcar el rumb dels pròxims anys, però el protagonisme principal se l'han endut projectes que es troben encara en fases prèvies. Tot i alguns entrebancs notables, bona part dels projectes estrella de l'Ajuntament han quedat presentats o anunciats perquè es desenvolupin a partir de l'any vinent.

 

El teló de fons és el pla estratègic Reus Horitzó 32, que ha de servir per dibuixar els canvis que hauria de viure la ciutat durant la pròxima dècada. És l'estendard principal del govern, que sense executar les grans obres anunciades, sí que n'ha plantejat els projectes.

 

La planificació urbanística, protagonista del 2022

L'àmbit urbanístic és un dels exemples més clars d'aquesta dinàmica, amb projectes com la gran reforma anunciada a la zona del Carrilet. Com en tantes altres apostes de Junts, ERC i Ara Reus, l'oposició municipal considera que el govern no pot treure pit tenint en compte com s'ha dut a terme fins ara. Un dels punts de discòrdia és el futur del Mercat del Carrilet, que després d'haver-se anunciat el seu tancament, ara s'ha de traslladar a l'avinguda principal del barri.

 

Al capítol dels projectes que sí que s'han executat hi ha el Parc de Lliscament, inaugurat aquest mes d'octubre. Al mateix apartat hi figura la reforma del pont del barri Gaudí. Després del col·lapse provocat pel tall de trànsit, el canvi a la fesomia de la infraestructura ha sigut notable.

 

Els primers episodis de pluges posteriors a la reforma, però, han evidenciat que es mantenen les afectacions que ja patia abans de les obres. A l'apartat d'obres anunciades o planificades hi destaca el projecte de l'antiga Hispània, on s'han de construir pisos de protecció oficial i un aparcament soterrani. La iniciativa ha aixecat polèmica per la contaminació detectada al sol, que el govern de Reus no va fer pública quan els informes del 2020 la van evidenciar.

 

Finalment serà l'Agència de Residus de Catalunya qui supervisarà les obres d'un aparcament que costarà més del doble del que s'havia anunciat. També s'ha presentat com serà el futur Centre Cívic Gregal, i un pas per darrere hi ha la reforma del Parc de Sant Jordi,  que té l'estudi previ. A l'altre cantó de la balança hi ha el Centre Aquàtic i de Fitness, que finalment ha quedat descartada pel mateix consistori.

 

Mobilitat i sostenibilitat com a objectius per al futur immediat

Tampoc ha culminat la implantació a Reus d'un centre logístic d'Amazon de 80.000 metres quadrats. L'empresa va fer marxa enrere al seu pla d'expansió per al qual l'Ajuntament havia reparcel·lat un dels polígons de la ciutat. La conversió del Mercat Central en un «gastromercat» ha quedat descartada dues vegades pels fons europeus Next Generation.

 

En canvi, i tot i patir entrebancs, el projecte de bicicleta pública compartida sí que ha acabat avançant i s'ha adjudicat després de licitar-se fins a tres vegades. La mobilitat, de fet, s'ha plantejat com una de les grans línies de treball per als pròxims anys. S'ha començat a desplegar el mapa de carrils bici que ha de relligar la ciutat, i s'han anunciat altres actuacions en matèria de mobilitat sostenible.

 

Encara sense cap plasmació concreta, des del govern s'han anunciat les primeres mesures per implantar la Zona de Baixes Emissions. Ha avançat, també, la reforma del raval de Santa Anna cap a la seva vianalització.

 

Una línia similar que la que ha seguit l'anunciada reforma del carrer Ample, que es va adjudicar a principis d'any i que hauria de començar per la plaça del Víctor. Fora de l'àmbit municipal també hi ha hagut anuncis, com el de la construcció de l'estació de Bellissens. La crisi energètica ha fet guanyar protagonisme a algunes iniciatives mediambientals.

 

Des de la implantació de nous models de contenidors fins als anuncis de més canvis en aquest àmbit. L'àmbit energètic també ha protagonitzat alguns dels titulars informatius del 2022, com la creació de Reus Energia.

 

L'Ajuntament ha fet els primers passos cap a la primera comunitat energètica publicoprivada de la ciutat, mentre s'ha ampliat la capacitat de generació elèctrica de la ciutat. Un camí que ja ha recorregut el barri de la Mineta convertint-se en la primera comunitat energètica de la ciutat.

 

 

 

Comença la cursa electoral

En clau política, la notícia d'aquest 2022 és l'anunci de l'alcalde, Carles Pellicer, que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals. Una decisió que ja permetia apuntar que la llista electoral de Junts l'encapçalaria Teresa Pallarès. Una proclamació que no va estar exemta de polèmica i es va haver de repetir.

 

Malgrat abandonar la política municipal quan acabi el mandat, Pellicer encara ha protagonitzat una segona notícia d'impacte electoral, la seva sortida del PDECat. Amb les eleccions municipals previstes per al 28 de maig, gairebé tots els partits han anunciat qui n'encapçalarà la llista. El primer a fer-ho va ser ERC, ratificant Noemí Llauradó com a futura alcaldable.

 

Al capdavant del PSC s'hi presentarà Sandra Guaita, tot i que el partit va arribar a anunciar Andreu Martín com a candidat. Finalment serà la diputada al Congrés qui liderarà la llista electoral. On sí que hi haurà la mateixa cap de llista serà a Ciutadans, amb Débora García com a futura alcaldable.

 

El darrer partit del plenari que ha confirmat qui ocuparà el primer lloc de la candidatura ha sigut Ara Reus, ratificant Daniel Rubio. Del plenari reusenc només resta la CUP sense haver-se pronunciat sobre les eleccions municipals que se celebraran d'aquí a cinc mesos. Tot plegat en un any en el qual, abans d'entrar en aquesta dinàmica, Montserrat Vilella va deixar el ple de Reus.

 

Va renunciar-hi per centrar-se en el càrrec de directora general de l'Autonomia Personal i Discapacitat de la Generalitat de Catalunya. El seu lloc a l'Ajuntament el va ocupar Pere Aluja, que va convertir-se, lamentablement, en protagonista informatiu després de patir un greu atropellament poc després d'haver assumit el càrrec.

 

Sanitat i civisme, preocupacions de la ciutadania

En clau social, la notícia més destacada d'aquest 2022 ha sigut l'expulsió de Mohamed Said Badaoui. La Policia Nacional l'acusa de ser una persona radicalitzada i un perill per la seguretat nacional. La notícia es va fer pública a l'agost i va desencadenar mesos de mobilitzacions i mostres de suport per part d'entitats socials i administracions públiques.

 

En un altre capítol de l'àmbit social, enguany ha culminat l'obertura del Centre Social El Roser, que ha començat a oferir servei d'allotjament d'urgència. Fora de l'administració, la tasca social de particulars i entitats de la zona ha arribat fins a l'altra punta del continent. L'esclat de la guerra d'Ucraïna va motivar l'organització de xarxes de solidaritat per portar-hi material i tornar amb famílies refugiades.

 

Tornant a la ciutat de Reus, l'any també acaba amb anuncis d'àmbit social i sanitari de cara al 2023. Per una banda, el de la reobertura del dispensari del barri Gaudí. En segon lloc, l'anunci d'un acord imminent entre l'Ajuntament i la Generalitat per desdoblar el CAP Sant Pere construint-ne un de nou al barri del Carme.

 

Sense deixar la sanitat, el Centre Mèdic Quirúrgic ha tornat a ocupar titulars a causa de la seva situació econòmica. El pla de reequilibri econòmic que s'ha dissenyat des de l'equipament no evitarà que torni a tancar l'any amb un dèficit milionari. Equipaments sanitaris com aquests són una reivindicació recurrent per part de les entitats veïnals.

 

Com reclamen, també, mesures per acabar amb els episodis de talls de subministrament elèctric. Endesa assegurava, el mes de febrer, que ja no se'n patirien més. Una afirmació que, al mes de setembre, va resultar no ser certa.

 

Una altra de les reivindicacions més repetides és la de mesures contra l'incivisme, que el govern també ha pres com un dels seus cavalls de batalla. La Guàrdia Urbana ha intensificat els dispositius específics per al sector de l'oci nocturn. Els veïns d'algunes d'aquestes zones recorden les greus situacions que s'han viscut, i que han portat a la clausura d'algun local.

 

Per combatre aquestes situacions i, sobretot, la sensació d'inseguretat ciutadana, l'Ajuntament ha posat en marxa una nova campanya de cartelleria. Una mesura que també s'ha adoptat en la lluita contra l'incivisme d'alguns usuaris de patinets elèctrics. La mateixa línia que s'ha seguit en el cas dels amos d'animals de companyia.

 

L'Any Ferrater, el del retorn a la normalitat

L'àmbit cultural del 2022 ha tingut un segell principal, el de l'Any Ferrater. Pel que fa a les cites fixades al calendari reusenc, les programacions d'enguany han tingut una característica comuna, el retorn a la normalitat. L'excepció va ser Carnaval, on encara no van retornar les rues.

 

Durant els mesos següents es van anar deixant enrere, progressivament, les restriccions per la pandèmia, i Setmana Santa en va ser el primer exemple. A finals de març, Reus Cultura va confirmar que la Festa Major de Sant Pere també recuperaria la normalitat. I va anar més enllà, amb un programa que incorporava dues Tronades més que les que s'avien cada any.

 

Va ser la manera de recuperar, simbòlicament, els dos anys en els quals no se n'han encès. Entre les sis Tronades d'aquest 2022 va destacar, també pel simbolisme, un dels responsables de fer-les petar, el convidat d'honor d'enguany, l'alcalde de Tarragona Pau Ricomà. El mateix camí va seguir el festival Trapezi, que va veure tornar els espectacles de carrer, però mantenint el protagonisme en els espectacles de pagament.

 

L'àmbit cultural també ha rebut algun revés, com el de l'edifici del teatre Bravium, per al qual es va anunciar un conveni entre l'Ajuntament, la Diputació i la Prioral. Principalment l'Ajuntament havia d'assumir la rehabilitació de l'immoble a canvi de gestionar-lo com a equipament municipal.

 

L'acord es va anunciar pendent d'algun tràmit que es donava per fet, però encara no s'ha signat. Segons ha transcendit, l'autorització de l'operació per part del Vaticà, que es donava per feta, s'ha acabat convertint en l'entrebanc principal.