Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, ha destacat que el català és la llengua més utilitzada en la retolació comercial a Tarragona, amb un 49,5%, seguida del castellà (21,5%) i d'altres rètols ambivalents o de rètols sense contingut lingüístic (20,3%). Aquestes xifres però topen amb què el català està menys present en el conjunt d'aspectes observats que en altres ciutats com Lleida, Girona o Tortosa. Xirinachs ha comentat que Tarragona "té uns índexs més baixos" perquè, entre altres coses, la demografia marca molt l'ús d'una llengua o una altra. "Tarragona es comporta d'una manera molt semblant que Barcelona. La població de Tarragona ha nascut aquí en un 59%, a la resta de l'estat un 23% i un 17,3% és nascut a l'estranger".
A banda d'aquests resultats, Xirinachs ha volgut destacar que tots els índexs superen els 50 punts (sobre 100) a excepció de la llengua d'identificació oral, és a dir, de la llengua en què s'adreça el comerciant al client abans que aquest digui res, que és de 44 punts. Tarragona però ha obtingut 71 punts en l'adequació de la llengua. Aquest ítem es refereix a la llengua que usa el comerciant un cop coneix la llngua que usa el client.
Segons l'estudi OFERCAT, elaborat del 2001 al 2007, "vam detectar una davallada de l'ús del català però tenia una explicació", ha explicat Xirinachs, i aquesta era que hi havia una nova població, la que s'havia incorporat als nous comerços regentats per immigrants després del boom econòmic. La població immigrant va passar del 2,6% l'any 2000 al 18,6% el 2010. En aquest període, la retolació en català va patir una lleu davallada però entre el 2007 i el 2015, es torna a recuperar. "En el segon estudi, tornem a mirar amunt en ús i presència de la llengua, en uns sectors més que altres".
Presentació de l'estudi a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Foto: Jonathan Oca
Xirinachs ha explicat que on s'utilitza més el català en la retolació identificava són en empreses relacionades amb l'estètica, salut i finances i en canvi, en la restauració, hoteleria i tèxtil, és on menys presència té. Pel que fa a l'alimentació, és un sector que té bona oferta de retolació per ò no d'ús oral, que no arriba als 50 punts.
La distribució demogràfica del territori condiciona l'oferta del català a cada zona de la ciutat. Pel que fa a la identificació oral, en el centre l'índex és 55 i la perifèria de 21. En canvi, l'adequació de la llengua, en el centre passa a ser un 81 i a la perifèria un 50. "Les rutes que es fan en el centre hi ha més presència del català que en els barris", ha dit Xirinachs, qui ha explicat que els barris analitzats han estat Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Bonavista.
"Amb aquest estudi treballarem conjuntament amb el centre de Normalització Lingüística i a Tarragona i amb un programa adreçat al comerç, marcarem unes prioritats per veure com podem ajudar i contribuir a sensibilitzar el teixit comercial per donar eines i recursos per millorar aquests resultats", d'aquesta manera Xirinachs ha comentat quins són els objectius que es marquen després d'analitzar l'estudi.
