Un dels canvis més destacats és la desaparició de la figura de l'Encarregat General, és a dir, el que popularment es coneix com a sepulturer. De fet, aquesta figura fa ja més de 30 anys, segons fonts de la Xarxa Santa Tecla, que no existeix. L'home que exercia aquesta funció es va jubilar i en comptes de contractar una altra persona van repartir les tasques en diferents treballadors.
La figura de l'Encarregat General permetia al Cementiri disposar d'una persona vigilant l'espai les 24 hores. El reglament de 1993 indica que aquest treballador no podia estar-se més de vuit hores fora del Cementiri sense permís.
Entre d'altres coses, s'encarregava dels morts del dipòsit judicial -també en horari nocturn-, un fet que quan ja es va construir el nou tanatori de la ciutat, el 1993, es va passar a fer allà. Per tant, tot plegat és tan sols la formalització d'un fet que ja existia: la desaparició de la persona resident, una figura ja "obsoleta".
El cementiri de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
Prendre imatges
Una de les novetats del reglament de 2020 és que es posa per escrit que no es poden prendre imatges de l'interior sense permís exprés de la propietat. Concretament, especifica que s'hi aplica la protecció de dades i els drets d'imatge de tot allò que es fotografiï o s'enregistri dins del cementiri. Fins i tot la Fundació pot sotmetre a condicions aquesta presa d'imatges.
Conservació del patrimoni històric
El Cementiri de Tarragona té l'origen el 1464 i és propietat de la Fundació des del 1825. És per això que la nova reglamentació busca destacar el valor històric i patrimonial d'aquest espai, incorporant novetats legislatives i actualitzacions en la gestió.
Entre d'altres aspectes, inclou a la nomenclatura el concepte "històric": Cementiri Històric de Tarragona. Alhora, parla de la preservació i difusió del Patrimoni Històric, destacant la part artística del conjunt, els personatges il·lustres que hi estan enterrats i la memòria històrica -entre d'altres, hi ha diverses fosses comunes de la Guerra Civil.
Llibertat religiosa
A diferència del de 1993, l'actualització d'enguany destaca la universalitat, seguretat jurídica, respecte a l'honor, a la intimitat, a la pròpia imatge, a la llibertat religiosa i a la dignitat de les persones. La llibertat religiosa no es recollia en la darrera normativa, que d'aquesta manera s'actualitza a les noves circumstàncies socials.
