L'índex d'envelliment de la ciutat de Reus indica que per cada 100 joves, hi ha 104 persones grans. Xifres com aquestes, amb data del 2021 i incloses en el Pla d'Envelliment Actiu i Saludable, evidencien que la població reusenca està lleugerament menys envellida que la mitjana del Baix Camp i de la província de Tarragona, amb una proporció molt similar entre persones majors de 65 anys (18,07%) i joves (18,65%).
La mitjana d'edat el 2021 era de 41,61 anys, però l'evolució de la piràmide de població -respecte de l'any 2000- descriu un augment significatiu de les franges de mitjana edat en endavant. En general, "la població s'està fent gran i hem d'anar impulsant noves activitats perquè no totes les persones tenen les mateixes necessitats ni tothom envelleix a la mateixa velocitat", com bé apunta Maria del Mar Escoda, regidora de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Reus.
Amb la voluntat de visibilitzar aquest grup poblacional creixent, des de la regidoria es va impulsar el programa 'Setmana de les Persones Grans', per focalitzar en els diferents àmbits d'interès de la gent gran, i reivindicar la seva activitat en col·laboració amb diversos agents locals com la Biblioteca Xavier Amorós, El Círcol o la Fundació La Pedrera.
Espai en comunitat
Una de les realitats dels últims temps és que no totes les persones grans se senten identificades amb les propostes que fins ara s'oferien als casals de Gent Gran. Així, s'està treballant en noves activitats que 'aprofitin' l'encaix de programacions de diferents regidories en un mateix espai com els Centres Cívics.
"Sovint les propostes es tracten d'una forma molt llunyana envers les persones amb diversitat funcional o problemes mentals i tothom ha de tenir cabuda, també, tinguin l'edat que tinguin", exposa Maria del Mar Escoda. Per aquest motiu, s'apostarà per programes més transversals que englobin des de l'activitat física a la salut mental, passant per la cultura, l'oci, el medi ambient o el patrimoni, entre d'altres.
I, a més, la regidora de Relacions Ciutadanes avança que, a principis del 2024, "es començaran a anunciar diferents convenis amb associacions i entitats potents de la ciutat", per establir sinergies amb les àrees de Joventut, Benestar, Salut i Esports, etc. L'objectiu és treballar des de diferents vessants i "treure l'estigma que les persones grans només s'han de relacionar amb persones grans", afegeix.
Visibles i actius dins la ciutat
La soledat i la salut mental són, precisament, dos aspectes bàsics del Pla d'Envelliment i que preocupen molt a gran part de la ciutadania, com va quedar palès a la Jornada organitzada per SeniorLab aquest dimarts 17 d'octubre. Una setantena de persones van assistir a la sessió per debatre sobre les causes de la soledat no desitjada i com abordar-la, a més d'unir atenció sanitària i social per copsar la longevitat des d'una perspectiva àmplia.
Inauguració de la Jornada sobre la soledat no desitjada, organitzada per SeniorLab, al Centre Cívic del Carme de Reus Foto: Cedida
Més enllà de la xarxa de relació i de suport que proporcionen els equipaments municipals, el col·lectiu de gent gran de Reus 'reclama' el seu espai dins la societat. Escoda descriu que "les persones grans volen demostrar a la ciutat que són persones actives, que no es queden a casa i que interactuen interrelacionadament".
Destaca, per tant, la predisposició, de la població reusenca major de 60 anys, un grup molt heterogeni que té coneixements i experiències en múltiples oficis i vivències, que poden aportar a la resta de ciutadans i ciutadanes. "No volen que se'ls relegui a un racó, són encara molt vàlids per ajudar i ensenyar; i tornen a reclamar el seu lloc perquè són vius i estan aquí", reivindica Maria del Mar Escoda.
Línies d'acció i de futur
En aquest sentit, el nou Pla d'Acció Municipal dels pròxims 4 anys contempla crear accions específiques per lluitar contra la soledat no desitjada en les persones grans, així com comunitats als barris que fomentin la socialització entre els veïns i que permetin, alhora, l'empoderament del col·lectiu de gent gran de Reus.
En concret, el PAM proposa dinamitzar i dotar de més eines al Consell Municipal de la Gent Gran per incorporar noves persones i noves accions que donin resposta a la nova realitat de la gent gran a la ciutat i com a òrgan on es tractin tots els temes de ciutat; crear eines de suport a les federacions i entitats representatives de les persones grans, reforçant el servei i treball comunitari; i crear una línia de promoció i ajuts per l’acció «viure i conviure» amb projectes de connexió intergeneracional.
Imatge d'arxiu de la Festa de la Gent Gran de Reus Foto: Ajuntament de Reus
Consell Municipal de la Gent Gran
Una de les 'eines' clares de treball és el Consell Municipal de la Gent Gran. Segons explica Escoda, "el Consell aviat passarà pel Ple de l'Ajuntament per algunes modificacions que s'han de fer i es tornarà a engegar, es començarà a treballar amb totes les persones que formen part dels casals i que hi vulguin ser, perquè tenen un gran protagonisme a l’hora d’acabar de definir la nostra tasca".
A més, com a novetat, es crearan els Consells de Centres Cívics, que permetran una mena de procés participatiu en què les persones interessades podran aportar propostes que, posteriorment, es convertiran en accions. Maria del Mar Escoda afegeix que "hi haurà una dinàmica de grup per treballar idees noves, a més de les sessions prèvies que ja s'han fet des de la regidoria amb els presidents dels Casals Municipals".
L'escolta activa als barris serà, també, clau en aquest treball transversal a la ciutat perquè les associacions veïnals són qui millor detecta les necessitats i la soledat de les persones grans. “Venim a treballar per les persones perquè se sentin vives, acompanyades i vinculades amb altres col·lectius perquè tothom ha de ser visible”, conclou la regidora.