Els historiadors Jaume Sobrequès, Josep Fontana i Eva Serra al Campus Catalunya de la URV. Foto: Tomàs Varga.La necessitat d’autodeterminació del poble català no és quelcom nou. Per aquest motiu i amb l’objectiu de reflexionar sobre la historicitat d’aquesta reivindicació, aquest dimarts s’ha dut a terme a la URV el seminari «La via catalana 1701-2014: la voluntat política d'un poble». L’acte ha tingut uns ponents de luxe que han fet un repàs d’aquells fets històrics que donen contingut a les manifestacions que estem vivint aquests dies.
Tal com s’avança al títol de la jornada, cal donar un cop d’ull als períodes previs a la Guerra de Successió, per veure el nivell de l’organització institucional de Catalunya. Eva Serra, experta de la Universitat de Barcelona, parla d'un alt grau de modernització tan en qüestions econòmiques com des del punt vista polític, «podríem destacar els municipis, el tribunal de contrafaccions, és a dir el tribunal de garanties constitucionals, que ja m’agradaria saber si existia quelcom similar a Europa, i les Corts, és a dir la vida parlamentaria. És una modernitat legislar a favor de les necessitats i no d’un decret reial especulatiu».
Serra destaca que els drets de l’època (el de reunió, la immunitat parlamentària, la llibertat de correspondència o el fet de poder tenir un judici just) demostren que «no és un rei el que està manant si no uns grups socials amb dificultats que els hi fan identificar quines són les necessitats legislatives».
En l’àmbit tarragoní, Serra explica que el poder municipal era més baix que a la resta de Catalunya. Així, tot i portar a Corts assumptes, la decisió requeia en la figura de l’arquebisbe. «A Tarragona, el braç reial recull a Corts les necessitats municipals però la decisió la pren el braç eclesiàstic. Amb tot tenim constància que passen els segles i les ciutats de Tarragona, Valls i Reus segueixen anant a Corts, per tant, podem deduir que alguna cosa en treien».
Avançant en el temps, l’historiador Josep Fontana ha fet balanç de les repressions patides pel poble català els segles XVIII i XIX i la intencionalitat de Felip V al «anular el sistema polític català perquè podria ser contagiós per la resta de la corona espanyola». Fontana valora la que reacció de la societat catalana d’aquest darrer any i escaig «té un element de llarga duració que és el sentit d’identitat ofès en diverses ocasions, però d’altra banda aquí s’hi ha sumat un malestar social profund respecte d’una situació insostenible. La gent que surt cridant independència ho fan perquè veuen que no es pot restablir el bon funcionament d’aquesta societat amb aquests mateixos poders i aquestes mateixes regles. Però això no vol dir que estiguessin conformes amb una política semblant administrada des de CiU per la Generalitat».
Jaume Sobrequès, historiador i polític que va participar en la redacció de l’Estatut de Sau de 1979, s’ha mostrat clar alhora de descartar qualsevol possible tercera via. «El federalisme és simplement una mentida. És una manera d’utilitzar un mot de tradició honorable per enganyar a la ciutadania. Quan és possible pensar en federalisme quan no hi ha ningú amb qui federar-se perquè cap partit espanyol ho vol?»
El seminari, realitzat aquest dimarts, ha estat organitzat pel grup de recerca de la URV Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC), la Societat Catalana d'Estudis Històrics (Institut d'Estudis Catalans, IEC) i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC).
