Aquest 8 de maig és el Dia Mundial del Càncer d'Ovari, la principal causa de mort per càncer ginecològic a Catalunya. La seva detecció no és fàcil, ja que no presenta gaires símptomes, i en la majoria d'ocasions es detecta en fases avançades. És per això que hi ha moltes investigacions centrades en aquest tipus de tumor desconegut, algunes de les quals són molt esperançadores.

La doctora Maria Masvidal, metgessa adjunta d'oncologia mèdica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus explica, amb la col·laboració de la Lliga Contra el Càncer de Tarragona i Terres de l'Ebre, quins són els factors de risc, com detectar-lo i tractar-lo.

- Quina és la situació actual del càncer d'ovari?

- El càncer d'ovari, ara mateix, és la principal causa de mort per càncer ginecològic. Per això, és el tumor ginecològic on es realitza més recerca. Els últims anys, el càncer d'ovari ha experimentat un canvi important en la seva evolució amb la incorporació de noves estratègies de tractament, que permeten, avui en dia, allargar la supervivència i tenir com a objectiu cronificar la malaltia.

- A qui acostuma a afectar més?

- El pic d'edat del diagnòstic acostuma a ser entre els 60 i els 70 anys. La majoria es diagnostiquen en fases avançades i això es deu a l'absència de símptomes específics a l'inici de la malaltia i a l'absència de mètodes de detecció precoç.

- Quins són els factors de risc que poden desenvolupar aquest càncer?

- El càncer d'ovari no té uns factors de risc ben definits. Es coneix la relació del càncer d'o-vari amb alguns factors hormonals i relacionats amb la reproducció: tenir fills, la lactància materna i la presa d'anticonceptius orals apunten a una disminució del risc, així com la pràctica d'activitat física. El tabac augmenta el risc d'un subtipus de càncer d'ovari poc freqüent: el mucinós.

Aproximadament el 20% dels càncers d'ovari són hereditaris, la majoria d'ells associats a mutacions en els gens BRCA 1 i BRCA 2.

- Què podem fer per evitar-lo?

- Donat que és un tumor sense uns factors de risc clarament establerts, és difícil prendre mesures preventives. En dones portadores de la mutació BRCA es recomanen exercicis dels ovaris i de les trompes de manera preventiva entorn dels 35 - 40 anys, reduint el risc de càncer d'ovari fins a un 80% en aquests casos.

- Amb quins símptomes ens hem de posar en alerta?

- Tal com hem comentat, els tumors d'ovari no solen presentar símptomes en etapes inici-als. Els símptomes solen aparèixer quan el tumor ja ha començat a entendre's per la cavitat abdominal podent causar dolor abdominal, augment del perímetre abdominal per acumulació de líquid a l'abdomen amb sensació de plenitud i molèsties, pèrdua d'apetit i/o cansament.

- Quins tractaments s'utilitzen per tractar la malaltia?

- Quan la malaltia està localitzada en l'àmbit de l'abdomen, s'intenta fer un tractament amb intenció curativa. La cirurgia reglada de càncer d'ovari és el pilar fonamental del tractament i el seu objectiu és poder ressecar tota la malaltia visible. D'entrada, moltes vegades no és viable una cirurgia completa i cal començar amb tractament de quimioteràpia per tal de poder reduir el volum de la malaltia. Després de la cirurgia, excepte tumors molt localitzats, es completa el tractament amb quimioteràpia de manera complementària.

- I amb els que no són operables?

En tumors no operables, l'estratègia és convertir-los en malalties cròniques combinant tractaments quimioteràpics amb nous fàrmacs que actuen interferint, en diferents punts, en el creixement de les cèl·lules tumorals com són: el antiangiogènics, els inhibidors de la PARP o els tractaments hormonals. També és molt important valorar sempre la possibilitat de realitzar tractament dins d'un assaig clínic.

- Hi ha algun programa de cribratge per al càncer d'ovari?

- Avui en dia no hi ha cap programa de cribratge pel càncer d'ovari que hagi demostrat impacte en la supervivència, per la qual cosa no n'hi ha cap d'establert.

- Com veus el futur més immediat respecte al càncer d'ovari?

- Estem en un moment molt esperançador pel que fa al futur del càncer d'ovari. En els últims anys s'han aprovat nous fàrmacs que estan donant molt bons resultats, altres estan en procés d'aprovació i també hi ha moltíssims assajos clínics en marxa, en cerca de noves estratègies de tractament. Estem vivint un canvi molt positiu pel que fa a l'evolució d'aquesta malaltia i les pacients cada vegada viuen més i amb més qualitat de vida.

- Amb què et quedes de la teva professió?

És una professió molt humana. Es viuen emocions molt intenses: moments de màxima alegria però també de màxima tristesa, que has d'aprendre a gestionar. Acompanyar a les pacients en malalties d'aquest tipus fa que s'estableixi un vincle molt proper i especial, fent que sigui una feina molt satisfactòria tant en l'àmbit personal com en l'emocional. Dia a dia aprens a viure i valorar les coses d'una altra manera. Em quedo amb l'agraïment i l'estima de totes les pacients, també amb les llàgrimes i la tristesa quant tenim una mala notícia, però, sobretot, amb els moments de màxima felicitat quan les coses van bé!

[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari] [noticiadiari]2/201853[/noticiadiari] [noticiadiari]2/201487[/noticiadiari] [noticiadiari]2/201411[/noticiadiari] [noticiadiari]2/201791[/noticiadiari] [noticiadiari]2/198469[/noticiadiari] [noticiadiari]2/197029[/noticiadiari] [noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]