L'1 de desembre de 1981 es va detectar a San Francisco, als Estats Units, el primer cas de sida. Set anys després, l'OMS va reservar aquest dia per a la commemoració de la lluita contra una epidèmia que s'ha endut des de fa quaranta anys desenes de milions de vides humanes arreu del planeta.

Gràcies a la recerca científica, les morts s'han reduït dràsticament, però no així els contagis. D'uns tractaments que malmetien fortament els organismes s'ha passat als actuals, menys lesius. Els grups investigadors fa anys que busquen des de diferents perspectives acabar amb la malaltia, però el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) es resisteix a totes les estratègies, tret dels tractaments anti-retrovirals.

El primer cas de l'estat espanyol es va detectar a Barcelona, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, el mes d'octubre de 1981. Des de llavors, no s'ha trobat cap vacuna que pugui prevenir els ciutadans, ja sigui per les dificultats del sistema immunològic dels éssers humans com també per l'alta capacitat de mutació que té el VIH.

Hi ha, però, diversos fenotips que aconsegueixen conviure-hi sense desenvolupar la sida i aquest és precisament el tema d'estudi del Grup de Recerca en Infecció i Immunitat (INIM). La doctora en bioquímica Anna Rull, una de les responsables del grup, explica que van trobar que hi havia persones amb una "capacitat extraordinària de controlar el VIH sense tractament retroviral" i van iniciar la recerca per trobar les claus que podrien conduir a una "cura" de la malaltia.

Alhora, també hi ha un altre perfil de pacients que tenen el virus i als que els tractaments no els funcionen satisfactòriament. Segons Rull, mitjançant l'estudi de dos fenotips extrems es podria seleccionar millor els tractaments. El seguiment posterior de cadascun d'ells podria "ajudar-los en el seu recorregut del tractament, que és de per vida".

Aquest grup participa aquesta setmana del 12è congrés nacional dels grups d'estudi sobre la sida (GESIDA), a Màlaga. En aquest espai de trobada els experts d'arreu de l'estat espanyol analitzen no tan sols la vessant del tractament individualitzat, que és la que lidera el grup tarragoní (INIM) que col·labora amb l'Hospital Joan XXIII, la URV, l'Hospital Santa Tecla i l'Institut Pere Virgili. També hi ha qui analitza el paper del virus quan es troba en estat de latència o de reservori, és a dir, quan no es reprodueix.

Els tractaments anti-retrovirals no ataquen el VIH en aquest estat, així que una de les estratègies és eliminar-lo de l'organisme de manera completa. D'altra banda, també la vacuna és motiu de debat entre els investigadors, que fa anys que busquen com abordar una necessitat que es va detectar des d'un principi.

El grup de recerca que integra Anna Rull es va formar als anys vuitanta davant l'arribada de l'epidèmia al Camp de Tarragona. Des de llavors hi han participat persones lligades a diferents disciplines científiques, per tal d'aportar el seu coneixement per combatre el virus.

[h3]Una vacuna de Janssen[/h3]
La farmacèutica Janssen és coneguda recentment al nostre país per la vacuna d'una sola dosi contra la Covid-19. Alhora, però, també està investigant els efectes d'una vacuna contra el VIH. Després de nombrosos fracassos, el laboratori de Johnson&Johnson ha apostat des del 2019 per l'estudi Mosaic, que analitza el compost en 3.800 persones transgènere i homes que tenen sexe amb homes tant d'Amèrica com d'Europa.

Si bé els assajos clínics anteriors havien topat amb un mur, l'estudi de la primera vacuna en arribar a la fase 3 d'experimentació continua dempeus i s'esperen nous resultats a partir de meitats de 2022.