La demarcació de Tarragona contradiu la mitjana estatal de creixement pel que fa a l'acollida de nous residents provinents de l'estranger. Concretament, en els sis primers mesos del 2021 segons el balanç facilitat pel Ministeri espanyol d'inclusió, seguretat social i migracions, la reducció és de prop de 3.000 persones, arribant al total actual de 90.184 estrangers residents.

Es tracta d'una reducció generalitzada i que s'explica per la crisi en diversos sectors econòmics clau com l'hosteleria i el turisme. Les reduccions més importants es produeixen en la comunitat italiana, que va passar d'una pujada constant des de 2016 amb escassos centenars de persones registrades fins als 2.356 a data 31 de desembre de 2020. En els darrers 6 mesos, però, aquesta xifra ha baixat a les 963. Una situació similar es produeix en els lituans, que passen de 1.731 al 2020 a 996 al juny de 2021.

Si bé en aquest 2021 la norma general és el decreixement o l'estabilització després d'anys de pujades constants (el balanç dels últims cinc anys és de prop de 12.000 nouvinguts més), sí que hi ha nacionalitats que continuen creixent. És el cas dels argentins, que en l'últim semestre en són 237 més (4.437) i el dels romanesos, que pugen en 201 (fins a 4.192). En tercer lloc es troben els veneçolans, que després d'una caiguda molt pronunciada al 2019 han tornat a pujar en 115 (993). El fet que l'economia argentina es trobi en un context econòmic difícil ha revifat l'interès per traslladar-se a viure a Europa, malgrat que al 2017 i 2018 havien baixat a la meitat. 

Tot i aquestes dades, la comunitat d'origen estranger més nombrosa a la demarcació continua sent la marroquina, que és de pràcticament la meitat del total, amb 39.384 (un 44%), i que es manté estable tot i una davallada de 18 persones. Per darrere seu hi ha l'argentina, la romanesa, la paquistanesa i la xinesa.

[h3]Es consolida la presència de britànics[/h3]
L'acord del Brexit per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea va obligar a molts britànics a registrar-se (fins llavors no els feia falta). Des de l'any 2019, l'increment ha estat de vora 700 persones més d'aquesta nacionalitat.

El creixement dels britànics reflecteix dos fenòmens simultanis, nous residents nouvinguts i l'aflorament als registres de ciutadans del Regne Unit que ja vivien a l'Estat però dels que no existia constància registral perquè no havien procedit a la seva inscripció al Registre Central d'Estrangers. El Brexit i el canvi en les regles que regulen la residència han propiciat que aquestes persones sol·licitessin una Targeta de Identificació d'Estranger (TIE) expedida a l'empara de l'Acord de Retirada. El semestre anterior, a tot l'Estat, es van expedir 16.457 TIES per a nacionals britànics i familiars que no figuraven prèviament inscrits al Registre Central d'Estrangers com a beneficiaris de la lliure circulació, i entre gener i juny de 2021 s'han expedit 20.310 TIES més per al mateix perfil.

[h3]Més homes que dones, majoritàriament en edat de treballar[/h3]
El total de 90.184 residents estrangers a Tarragona es divideix en 48.517 homes i 41.667 dones. Es tracta d'una diferència significativa, que és encara més pronunciada quan l'estadística es refereix a les edats. Així, doncs, hi ha 19.603 persones d'entre 0 i 15 anys, 66.237 d'entre 16 i 64 anys, per tant en edat de treballar, i de més de 65 només en són 4.344.

La major part tenen autorització de residència de llarga duració, un total de 73.806. Segons dades de l'Idescat, l'1 de gener de 2021 hi havia 821.404 persones empadronades a la demarcació de Tarragona. Amb aquesta xifra, es pot afirmar, doncs, que els residents estrangers representen aproximadament un 11% de la població tarragonina. 

[h3]Pujada del 2% a l'estat espanyol[/h3]
El nombre d'estrangers que residien al global de l'Estat el primer semestre de l'any se situa en 5.922.196 persones segons l'Observatori Permanent de la Immigració, integrat a la
subdirecció d'Anàlisi Migratòria del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta xifra suposa un augment del 2% (121.728 persones) als mesos transcorreguts de gener a juny de 2021, i posa de manifest una reactivació tímida dels fluxos després de l'impacte de la pandèmia i el tancament de fronteres.

L'edat mitjana dels estrangers residents és de 40 anys, i el 48% són dones. Entre les nacionalitats més nombroses es troben Romania, Marroc, Regne Unit i Itàlia. Quinze nacionalitats concentren gairebé el 75% del total de residents estrangers a Espanya i set corresponen a països de la Unió Europea, sent Romania, Itàlia i Bulgària els tres principals països d'origen dels residents estrangers amb origen a la UE. Entre els col·lectius més nombrosos de països de fora de la UE, es troben els nacionals del Marroc, Regne Unit, Xina, Veneçuela, Equador i Colòmbia, tots ells per sobre dels 140.000 residents.

Els nacionals de Colòmbia són els que han experimentat més gran creixement en el darrer semestre entre els de fora de la Unió Europea, juntament amb els britànics, tots dos amb un increment relatiu del 5%. Els veneçolans, en canvi, han minvat el ritme de creixement i el col·lectiu d'equatorians, com el semestre anterior, continua reduint-ne la quantitat.

El nombre d'estrangers residents subjectes al règim general de estrangeria i que disposen d'una autorització de residència se situa a 2.313.300. Els nacionals del Marroc, Xina, Equador i Veneçuela concentren més del 50% dels estrangers en aquest grup. El 80% dels estrangers amb autorització de residència en tenen una autorització de llarga durada. De la resta, la majoria tenen una autorització temporal expedida per motius laborals (34%) o per circumstàncies excepcionals (31%).

El nombre destrangers residents amb certificat de registre i subjectes al règim de lliure circulació UE se situa en 3.206.787 persones, un cop consumada la sortida del Regne Unit de la UE i per tant d'aquesta modalitat de residència. Les nacionalitats més nombroses són la romanesa i la italiana. Un 23% dels residents amb certificat de registre són nacionals de tercers estats familiars de ciutadans UE-AELC, és a dir, se'n beneficien del dit règim jurídic en virtut de la seva condició de familiars de ciutadans UE-AELC. Les nacionalitats més nombroses entre els familiars de tercers països són el Marroc, Colòmbia i Veneçuela.