La Mesa del Parlament ha fet marxa enrere, ha acordat deixar sense efecte la modificació que va fer de la llicència d'edat el passat desembre i obrirà una negociació amb els treballadors de la cambra per a tancar un nou pacte que impedeixi que hi hagi treballadors que cobrin sense anar a treballar els últims anys abans de jubilar-se.
Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ACN, la reunió de la Mesa d'aquest dimarts vol així posar fi a la llicència d'edat que tanta polèmica ha aixecat, després que el diari Ara destapés la seva existència i el cost que suposa per mantenir treballadors que no trepitgen el Parlament.
Ara, però, faltarà poder arribar a un nou acord amb els empleats per poder desfer del tot l'anterior pacte.
El Parlament paga 1,7 MEUR
L'esclat de la informació ha causat un gran rebombori a Catalunya. El diari ARA publicava que hi ha 21 treballadors acollits al règim que s'anomena «llicència per edat». Un règim que feia que el Parlament pagués 1,7 milions d'euros anuals a funcionaris que no hi treballen i tenen més de 60 anys.
Una figura que existeix des de l'any 2008 quan Ernest Benach (ERC) era president del Parlament. Un fet que permetia que els funcionaris que porten més de 15 anys treballant-hi i tinguin més de 60 anys, cobrin durant 5 anys sense treballar, fins arribar a la jubilació.
Segons explicava l’ARA arran d’una petició de transparència, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals.
La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues —uixers auxiliars o telefonistes— fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels exsecretaris generals o excaps de departament. O el que és el mateix: entre 56.000 i 140.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys.
