Reus podria sumar 300 pisos al parc d'habitatge assequible durant els pròxims cinc anys. És un dels objectius que marca el Pla Local d'Habitatge que el ple aprovarà, previsiblement, aquest dijous. La regidora de l'àmbit, Teresa Pallarès, l'ha presentat aquest dimarts subratllant el potencial que suposa.

Ha deixat clar que, perquè es pugui desenvolupar, cal un mínim d'entre 600.000 i 700.000 euros anuals de pressupost durant els quatre anys de vigència. El text encara no s'ha fet públic, però marca els objectius que s'han d'assolir entre el 2022 i el 2027. Es començarà a desplegar l'any vinent i s'ha estructurat en quatre eixos.

Mas Iglesias, l'antiga Hispània i la Borsa de Lloguer Municipal entre les prioritats

Es vol garantir l'accés a l'habitatge, assegurar la permanència de les famílies on viuen, rehabilitar i millorar el parc actual i incrementar els recursos de l'àrea municipal. A grans trets, es proposen 29 accions de les quals quatre han de servir per sumar 300 pisos al parc d'habitatge amb perspectiva social. Segons ha detallat Pallarès, hi ha la previsió de construir 130 habitatges al barri de Mas Iglesias.

Es tracta d'una possible promoció en un solar molt proper a la Biblioteca Pere Anguera en el qual l'Ajuntament explotaria el dret de superfície. La regidora d'Habitatge confia poder licitar el projecte durant el mes de gener del 2023. Una segona línia és la incorporació de pisos de propietaris particulars a la borsa de lloguer municipal.

L'objectiu és obrir línies d'ajuts com les que es van anunciar la setmana passada per subvencionar part de les obres de reforma que hagin de fer els privats. A canvi d'aquests ajuts, el lloguer passa a gestionar-lo la borsa municipal i a fer-ho amb criteris d'habitatge protegir. Pallarès ha tornat a subratllar els avantatges que suposarà per als propietaris que s'hi sumin, com la garantia de cobrament del lloguer o les assegurances que s'inclouen.

Es tracta d'una mesura que ja es va posar en marxa amb una primera convocatòria l'octubre del 2020, amb resultats molt per sota dels que s'havien previst. L'objectiu és aconseguir incorporar més pisos que aleshores amb cada convocatòria d'ajuts. Al llarg dels pròxims cinc anys es confia sumar 80 habitatges a la borsa municipal.

Una altra pota per incrementar el parc és el projecte de l'antiga Hispània, una de les grans apostes del mandat del govern de Reus. El plenari d'aquest dijous ha d'aprovar, previsiblement, la licitació del projecte. El govern hi destinarà 1,2 milions d'euros dels 2.076.025 euros del pressupost reservat a habitatge per al 2023.

S'hi han de construir una seixantena de pisos de protecció oficial distribuïts en dos edificis. Una altra mesura prevista al Pla és l'adquisició de pisos buits de grans tenidors, com bancs o fons d'inversió a través de convenis i d'operacions de tempteig i retracte. Fa anys que es menciona com una línia estratègica que el govern de Reus vol obrir.

Ara, finalment, hi ha una partida pressupostària de 315.000 euros prevista per al 2023. Es confia que serveixi per adquirir una part dels 30 habitatges que preveu el Pla en aquest àmbit. Una altra porta que es vol obrir és la de les noves fórmules de tinença d'habitatge, com les cooperatives d'habitatge o la masoveria urbana.

En paral·lel al Pla Local d'Habitatge s'està redactant el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge. L'esborrany actual exposa que, a Reus, cal incorporar 602 pisos al parc d'habitatge protegit o amb perspectiva social. L'execució d'aquest segon pla, redactat des del punt de vista de la regió de Tarragona, dependrà del finançament de la Generalitat, de l'Estat i de fons europeus.

El Pla preveu noves promocions i línies d'actuació

El document presentat aquest dimarts també planifica els sectors urbanístics que s'han de desenvolupar els pròxims anys. És a dir, a quins solars caldria construir les pròximes promocions urbanístiques, també de l'àmbit privat. Això implica l'actuació dels pròxims governs municipals per impulsar-ho o facilitar-ho.

Segons detalla el govern local, si es desenvolupés tot el planejament urbanístic previst, Reus guanyaria 13.710 habitatges. D'aquests, 9.939 serien de lliure mercat, i 3.771 de protecció oficial. Del total previst en la planificació actual, 2.164 habitatges podrien construir-se en els sectors que es troben en una fase més avançada.

És a dir, en aquelles zones que ja compten amb les condicions normatives i urbanístiques perquè s'hi construeixi. D'aquests, 450 habitatges tindrien algun règim de protecció, i 107 serien de tipologia dotacional. Es tracta d'una línia d'actuació que el govern ja va anunciar el maig del 2021 i que, fins ara, no s'ha dut a terme.

A la pràctica implica convertir equipaments municipals en habitatges per a perfils específics. «Tenen una funció més temporal», aclareix Pallarès, «són més petits i estan pensants per a estudiants o gent gran, per exemple». Pel que fa a les noves promocions d'habitatges, una de les que es podria desenvolupar pròximament és a l'avinguda de Marià Fortuny.

Es tracta del solar que ara ocupa l'aparcament de l'Institut Escola Pi del Burgar. És privat, la junta de compensació de la zona hauria demanat a l'Ajuntament poder-lo desenvolupar i la comissió sectorial ho hauria aprovat inicialment aquest mateix dilluns. Amb la normativa actual, les promocions d'habitatge privades han de reservar un 30% dels pisos per vendre'ls o llogar-los amb criteris socials.

El projecte del barri del Carme, «a punt» de tancar-se

Tot i això, per motius que Pallarès no ha volgut detallar, a l'espera que es concreti el projecte, en aquest cas la proporció podria arribar al 50%. Una altra zona que també es preveu desenvolupar és al barri del Carme. Es tracta de l'espai on ara hi ha un aparcament de zona blava entre els carrers de Sant Francesc, de Sant Benet i de Sant Jaume.

És la mateixa pastilla urbanística on la Generalitat ha de construir un CAP per desdoblar el de Sant Pere. El projecte es va anunciar durant la campanya electoral del 2019, però no s'ha fet cap avenç concret. Segons ha anunciat Pallarès, «estem a punt de tancar el conveni».

Ha preferit no donar-ne detalls perquè també implica altres regidories. Així doncs, tot sembla indicar que l'acord entre administracions contempla la part d'habitatge i també la del CAP. El Pla Local d'Habitatge també incorpora algunes mesures que ja es duen a terme, i el que es vol és mantenir-les o reforçar-les.

En altres casos es preveu fer estudis sobre el manteniment i la rehabilitació del parc d'habitatge, o una radiografia dels barris que tenen més dificultat d'accés a l'habitatge. El document s'ha d'aprovar al plenari municipal convocat per aquest dijous, 22 de desembre. Ha de convertir-se en el full de ruta de l'Ajuntament per al pròxim mandat, tot i que no és vinculant.

Serà el govern municipal que sorgeixi de les eleccions del mes de maig el que decidirà quina prioritat li atorga. Tot i això, la seva redacció s'ha treballat conjuntament amb els grups municipals i amb entitats socials. Pallarès ha concretat que, a la comissió prèvia al plenari, hi va haver dos grups que van abstenir-se i, per tant, no es preveu que dijous hi hagi vots en contra.

Amb tot, el govern no s'estalviarà crítiques per part de l'oposició. Quan es debaten qüestions relacionades amb aquesta temàtica es recorda, sovint, la promesa electoral d'incorporar mil pisos al parc d'habitatge protegit entre 2019 i 2023. El Pla que s'aprovarà ara marca xifres que, a priori, semblen més realistes, com els 300 pisos que es podrien incorporar al llarg dels pròxims cinc anys.