El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 entrarà en una nova fase la setmana vinent. Començarà un procés de participació ciutadana sobre els fonaments establerts durant la primera part del projecte. Després de les aportacions del Fòrum Ciutadà, del territorial i de les dels tècnics municipals, la ciutadania en general podrà dir-hi la seva.

De fet no està limitat als veïns empadronats a Reus, sinó que es fa una crida també a qui treballa o fa vida a la ciutat d'alguna manera o altra. Aquesta nova fase participativa durarà del 16 de maig al 30 de juny i comptarà amb enquestes digitals, punts de participació presencials i sessions de debat. Totes les aportacions giraran al voltant de sis eixos temàtics que, alhora, es concretaran en una sèrie de «projectes motor» que encara no es coneixen.

Projectes motor dividits en eixos temàtics

Segons ha explicat Noemí Llauradó, vicealcaldessa de la ciutat, aquests projectes motor s'estan acabant d'establir a partir de les aportacions del fòrum i dels tècnics. La ciutadania, per tant, podrà opinar sobre els projectes motors que s'hagin establert durant la primera part de l'elaboració del Pla Estratègic. Aquests projectes es dividiran en eixos estratègics, és a dir, seran la manera d'aplicar el que s'hagi decidit que convé en cada àmbit.

Aquest dilluns s'han plantejat sis parcel·les diferents sobre les quals la ciutadania podrà dir la seva, una estructura pensada per «facilitar la participació». La primera és «la de les cures», que inclou «aquell conjunt de tasques que serveixen per mantenir una bona qualitat de vida física i emocional». D'aquesta manera l'ha definit Noemí Llauradó, que també ha explicat la resta.

El segon eix temàtic és el dels «hàbits saludables i benestar emocional». Engloba «aquelles rutines que tenen una incidència en el nostre benestar físic, mental i social». La tercera línia d'actuació és la de «la cultura i l'art», tant pel que fa a la seva creació com a l'oferta i l'accessibilitat.

El quart eix és «la ciutat en quinze minuts», que consisteix en la planificació urbana en si. Abordarà «de manera que garantim un accés ràpid i fàcil a tots els serveis i recursos». El penúltim àmbit és «la xarxa ciutadana; aquells espais i pràctiques que enforteixen les relacions comunitàries».

Finalment hi ha, també, «l'atracció d'emprenedoria i iniciatives econòmiques». Ha de servir per respondre «què podem fer perquè Reus sigui una ciutat on sorgeixin o s'instal·lin iniciatives empresarials innovadores i de qualitat». La ciutadania, però, no opinarà sobre aquests eixos estratègics, sinó que ho farà sobre un altre concepte, el dels «projectes motors».

Es tracta d'«iniciatives vertebradores i transformadores que requereixen un treball més constant en una mateixa direcció». Segons ha explicat la vicealcaldessa, també reclamen «un esforç transversal en àmbits que poden sobrepassar la gestió del dia a dia de l'Ajuntament». «Són projectes acceleradors d'aquest conjunt de línies estratègiques», ha resumit Llauradó.

Aquests «projectes motors» sorgeixen del fòrum ciutadà i de les aportacions dels tècnics municipals. El que permetrà la participació ciutadana és «acabar de definir de manera més concreta aquests projectes motor».

Enquestes, aportacions presencials i debats

La participació es podrà fer de dues maneres diferents i complementàries. Per una banda, les enquestes digitals, pensades per prioritzar la quantitat d'aportacions rebudes. En segon lloc hi haurà mecanismes presencials, que buscaran la qualitat de les propostes que s'hi facin.

Les enquestes es podran respondre a través del portal web de participació. Per permetre que tothom pugui prendre-hi part, s'habilitaran ordinadors públics als centres cívics i les biblioteques municipals. Per aquella ciutadania que vulgui participar a l'enquesta hi haurà dues opcions.

Per una banda es podran prioritzar les opcions proposades, i per l'altra també es podran fer noves aportacions. A banda de les enquestes, però, també s'habilitaran «punts d'interacció mòbil» segons ha detallat Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals. Se n'habilitaran 20 arreu de la ciutat entre el 19 de maig i el 28 de juny.

«Anem a buscar la ciutadania, amb la diversitat de llocs on viu, de les seves realitats, de les hores a les quals circulen pel carrer...», exposa. També es vol «poder arribar a edats que són menys representades al Fòrum Ciutadà». En la línia de la participació presencial encara s'abordarà una altra possibilitat, els espais de debat.

S'organitzaran quatre «sessions deliberatives i participatives» durant el mes de juny que es detallaran les pròximes setmanes. Finalment s'ha decidit obrir encara una altra línia de participació, específicament per als alumnes de sisè de primària i les seves famílies. La participació municipal es va establir, a Reus, als catorze anys, motiu pel qual es buscarà específicament aquesta edat.

El Pla Estratègic Reus Horitzó 32 encara la segona fase

«Creiem fermament que els i les adolescents d'aquesta ciutat no són els ciutadans del futur, són els ciutadans i ciutadanes del present», ha sentenciat Flores. Per motivar-los a participar en aquest procés, «hem elaborat un quadern de família adreçat als alumnes de sisè de primària». A través d'aquest llibret es vol «que l'alumne treballi amb la seva família per debatre i recollir les opinions en relació amb un projecte motor concret d'aquest pla estratègic».

Des del govern s'entén aquesta fase participativa com la manera «que el govern copsi la voluntat de la ciutadania per fer aquest pas endavant d'aquí a deu anys». Així ho explica l'alcalde, Carles Pellicer, que defensa que «el resultat ha de ser una proposta col·lectiva». La primera fase del Pla Estratègic era la diagnosi, feta a través del fòrum ciutadà, el territorial, i les aportacions dels tècnics municipals.

Aquesta primera part ha d'haver servit per tenir clar en quina situació es troba Reus en cadascun dels àmbits de treball. Amb la participació ciutadana s'entra a la segona fase, la prospectiva «cap on volem anar, quina ciutat volem ser el 2032», resumeix Llauradó. La darrera fase serà l'estratègica, que servirà per concretar de quina manera s'arriba a la ciutat del 2032.