En el procés participatiu del Pla Estratègic Reus Horitzó 32 hi han pres part 2.395 persones. És el balanç quantitatiu que el govern local ha anunciat aquest dimecres, i que ha acompanyat d'un balanç qualitatiu que també consideren positiu. Un dels aspectes més destacats és la participació, proporcionalment notable, de la franja d'edat entre els 15 i els 19 anys.

Com ha aclarit la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, es va fer una campanya específica als instituts de la ciutat. Els joves hi van respondre, però no s'han implicat tant en aquells canals que no anaven destinats concretament a ells. El conjunt de persones que han participat en aquest procés es divideix, a grans trets, en dos grups.

Per una banda, les 1.244 persones que han respost les enquestes, majoritàriament telemàtiques. Es tracta de veïns de Reus, però també de gent que hi fa vida, sigui per feina, per lligams socials o per lleure. També hi havia l'opció de fer aportacions lliures, fora de les preguntes i reflexions plantejades a l'enquesta.

Aquesta opció l'han aprofitat 664 persones segons les dades del govern. Les enquestes es podien contestar totalment o parcialment, centrant-se en alguns àmbits. La majoria dels participants han optat per aquesta segona opció.

El govern fa un balanç positiu del procés participatiu del Pla Estratègic

El capítol amb més participació ha sigut el de «La ciutat en 15 minuts», que ha rebut 518 participacions. La resta han registrat entre les 317 aportacions de «La xarxa ciutadana» i les 490 de «La xarxa d'hàbits saludables i benestar emocional». El segon grup de participants s'hi ha implicat a través dels quaderns familiars que es van distribuir als alumnes de sisè de vint escoles.

Els 338 que s'han recollit han comptat amb la implicació de 1.140 persones en total. Es tractava d'un exercici que no anava destinat només a l'alumne, sinó a la participació familiar. Per últim també hi ha hagut onze persones que han participat en el procés a través dels tallers de debat.

Altres eines han quedat fora d'aquest còmput, com les taules rodones organitzades al Castell del Cambrer. A més de fer difícil comptabilitzar-les, tampoc implicaven una participació directa i clara com les enquestes. «Els objectius s'han assolit», ha sentenciat l'alcalde, Carles Pellicer.

«Creiem fermament i aquest govern ho ha demostrat, que la participació no és una moda», ha afegit Montserrat Flores, regidora de Participació. Ha conclòs que «és una forma de prendre decisions i una manera de fomentar una cultura democràtica de qualitat». Per altra banda, també ha fet autocrítica a l'hora de valorar les mancances que encara s'han detectat durant el procés participatiu.

Un exemple és la poca motivació ciutadana per participar en debats deliberatius. «És més fàcil que la ciutadania digui una cosa que falta o que sigui necessària», explica. Per contra, «encara ens falta debatre i escoltar per arribar a consensos», ha detallat.

També considera que cal millorar la fase informativa prèvia al procés participatiu. A partir d'ara, aquests resultats passaran pels tècnics municipals, que seran els encarregats d'acabar redactant el pla estratègic. El document ha d'estar enllestit, segons les previsions del govern, abans de finals d'any.

La ciutadania demana més espais públics per fer-hi vida

El pla estratègic s'està dissenyant dividit en tres fases i, alhora, en sis àmbits d'actuació. La primera fase va ser la de diagnosi, plantejant la situació actual de la ciutat i les seves mancances i fortaleses. La segona fase consistia en apuntar on es vol haver arribat l'any 2032, i la tercera ha de concretar com fer-ho.

Pel que fa als àmbits d'actuació, el que més aportacions ha rebut és el de «La ciutat dels 15 minuts». L'objectiu és garantir que qualsevol veí pot fer vida de manera plena en aquest radi de temps. Es busca que hi hagi els serveis necessaris perquè no calgui desplaçar-se, de manera habitual, a altres zones de la ciutat.

Llauradó ha exposat les principals demandes de cada àmbit, començant per aquest. «Una de les demandes que apareix més reiteradament és poder comptar amb més espais lliures, zones verdes, places i parcs». Una línia d'actuació que també es va repetir molt entre els infants que van respondre els quaderns de participació familiar.

Aquests alumnes demanen «més parcs i places per jugar i per passar l'estona». Amb aquesta filosofia de la ciutat en 15 minuts es reclama que els trajectes a peu siguin més còmodes. S'aposta, per exemple, per voreres més amples, ombres, bancs o fonts.

Un segon àmbit és el dels hàbits saludables i la salut mental. Llauradó apunta que «hi ha una preocupació evident per l'aïllament social». Per combatre-ho, les propostes recollides van en la línia de «fomentar les relacions socials perquè les persones no se sentin soles».

Impulsar serveis sanitaris i culturals i atraure empreses

De manera més concreta es planteja la creació de serveis d'atenció a la salut mental i al benestar emocional. Pel que fa a l'apartat cultural, «destaca la necessitat de disposar d'equipaments de creació cultural i artística, accessibles i a l'abast de tothom». Una segona idea és que es promogui «una programació cultural més diversa i atractiva».

L'àmbit de la xarxa de cures ha evidenciat «la necessitat de disposar de més suport a la llar per a les persones dependents». Alhora es reclamen mesures que facilitin la conciliació familiar i de suport a les persones cuidadores. En l'apartat de la xarxa ciutadana, les aportacions fetes reclamen «més espais públics que siguin còmodes per reforçar es relacions personals i programar activitats».

També es considera necessari agilitzar i reduir els tràmits administratius en tots els àmbits. En clau econòmica «es considera imprescindible que Reus disposi de serveis de qualitat». Un reclam que fa referència a l'àmbit educatiu, sanitari i comercial.

L'objectiu és que serveixi de pol d'atracció per a treballadors i empreses. És pel mateix motiu que es demana que la ciutat sigui «còmode i amable, amb varietat d'espais públics d'oci i de transport».