"Benvinguts al Club Super 3, o tots blancs o tots negres". Aquestes paraules de Sonia Orts poc després d'iniciar la sessió podrien haver resumit perfectament el plenari de l'Ajuntament de Tarragona d'aquest divendres. La polarització entre govern i oposició s'ha intensificat després que En Comú Podem -amb la seva única representant Carla Aguilar- hagi decidit deixar l'executiu. La tensió s'ha fet notar al llarg de les gairebé 7 hores i ha tingut com a principals victòries o derrotes -en funció de quin sigui el bàndol que es triï- el bloqueig d'una banda del canvi de representants de Junts per Tarragona en diferents organismes i també la tirada enrere del projecte de Consells de Districte.

Aguilar ha fet valer el seu paper d'element clau en el que serà, tot apunta, una segona meitat de mandat complexa per a l'acabat d'estrenar equip de govern d'ERC, JxTgn, CUP i el regidor no adscrit Hermán Pinedo. A l'espera de resoldre jurídicament quin és l'estatus -trànsfuga o no- d'aquest darrer, el fet que continuï al seu càrrec com si res no hagués passat ha estat motiu de disputa política en diverses ocasions.

JxTgn no pot rellevar els seus representants en diferents organismes

Si bé el govern ja es podia ensumar un ple polèmic, els crits i les al·lusions personals no han trigat ni deu minuts en arribar. En un punt previ de les juntes generals -de l'EMDE-, el grup municipal encapçalat per Dídac Nadal ha vist com un dels seus -i perpetuador de les festes de Santa Tecla, tal com ha destacat el mateix Nadal posteriorment-, Josep Ramon Tules, no ha pogut ser nomenat com a representant al consell d'administració. Per 12 vots en contra i 11 a favor -i 3 abstencions-, el govern s'ha trobat amb la primera pedra al camí. En aquest cas, l'abstenció equivocada -segons ha dit la regidora Eva Miguel- de la CUP ha facilitat el triomf de l'oposició, però en un punt posterior Carla Aguilar ha canviat de parer i s'ha alineat amb el PSC, Ciutadans i PP per evitar un altre canvi de representació, en aquell cas a Ematsa i a Serfumt, entre Dídac Nadal i Elvira Vidal, tots dos de JxTgn.

Aquesta actuació ha requerit l'advertiment de l'alcalde Pau Ricomà, que ha demanat una "explicació" per un fet que ha qualificat de "raríssim" ja que habitualment els grups aproven sense impediment els canvis que cada grup considera fer en la representació dels organismes municipals. El motiu transmès per l'oposició ha estat que no estaven d'acord amb l'ampliació de govern i com s'havia fet i, per tant, es negarien a facilitar-lo restant responsabilitats menors a Dídac Nadal, qui a partir d'ara és el conseller de l'àrea de Comerç. També alguns adduïen la "sobre-representació" del grup de Nadal des del principi del mandat.

El Consells de Districte, de nou a debat

Un dels projectes que duia Esquerra Republicana al programa electoral de les eleccions municipals de 2019 era crear Consells de Districte. Tarragona, per la seva població, no hi està obligada per llei, però el govern defensa que pot ser una eina per fomentar la participació de les diferents zones de la ciutat. Xavier Puig, portaveu del grup municipal d'ERC, ha exposat que "a Catalunya no hi ha una altra ciutat on facin més falta els consells de districte que a Tarragona" a causa de la dispersió geogràfica entre barris i urbanitzacions.

El punt encara no s'havia començat a debatre quan Carla Aguilar (En Comú Podem) ha demanat votar el punt per separat: d'una banda la constitució dels Consells de Districte i, de l'altra, el seu reglament. Tal com ha confessat més tard, la seva intenció era votar a favor de la creació d'aquests districtes, però en contra del reglament, ja que "no genera prou consens". La seva abstenció ha estat clau perquè l'aprovació no tirés endavant, una aprovació que segons Ricomà sí que hauria estat possible tres dies abans, quan Aguilar encara formava part de l'executiu.

"Aquests seran els resultats que tindran a partir d'ara perquè no escolten a l'oposició", ha dit la regidora no adscrita Sonia Orts. Els altres grups de l'oposició consideren que "no era una prioritat" crear aquesta nova estructura administrativa. José Luis Martín (PP) lamentava que "les noves mans del govern no sé si sumen o resten". Aquí és quan ha arribat el primer retret de la CUP a En Comú Podem. Eva Miguel ha llençat un dard a Aguilar dient que "sigui coherent amb les seves votacions". Aquesta ha respost que al projecte dels districtes "li falta consens per sobreviure als canvis de mandat" i ha reiterat que el govern local "és avui més dèbil que fa una setmana".

El greuge entre els regidors que no militen al partit que els va posar en una llista

Que Pinedo optés per romandre al govern municipal un cop En Comú Podem va marxar-ne ha estat motiu d'ampli debat al plenari. Els actuals regidors no adscrits Sonia Orts i José Luis Calderón han denunciat estar discriminats respecte a la situació de què gaudeix Pinedo, que conserva les seves responsabilitats de govern -tret d'Habitatge- després de l'ampliació de l'executiu, així com el sou i altres condicions.

En el cas d'Orts, quan Ricomà li va aplicar el pacte antitransfuguisme es va quedar sense despatx i va passar de cobrar el sou de dedicació exclusiva a fer-ho per assistències, retirant-li a més la representació als consells d'administració (era en sis d'ells). Pel que fa a Calderón, va perdre el despatx. Més endavant, l'han pogut recuperar.

En aquest mandat diversos consellers han renunciat a la militància que els va dur a participar d'una llista electoral. És el cas de Dídac Nadal, que va marxar del PDECat quan aquest es va separar de Junts, de Cristina Guzmán, que va fer el mateix fins i tot abans, de Jordi Fortuny, que va abandonar el Moviment d'Esquerres (MES), d'Orts i Calderón, que van trencar el carnet de Ciutadans just abans de les eleccions autonòmiques del 14-F, o del mateix Hermán Pinedo, qui va ser primer suspès de Podem i més tard -quan ja s'havia afiliat a Tarragona en Comú- ha decidit deixar la coalició per continuar al govern. A més a més, Begoña Floria i Josep Fèlix Ballesteros han estat suspesos de militància del PSC per la seva imputació en el cas Inipro.

En tots aquests casos, Ricomà només ha decidit aplicar el pacte antitransfuguisme a Orts i Calderón. En el cas més recent de Pinedo, que també és regidor no adscrit, l'alcalde considera que com que "no s'ha mogut de lloc" i "no surt guanyant amb més sou i més competències" s'estaria complint la llei.

En Comú Podem havia presentat per al ple d'aquest divendres una moció d'urgència perquè l'Ajuntament s'adherís al pacte per l'estabilitat institucional i concretament sobre el transfuguisme. El text, que demanava declarar a Pinedo com a trànsfuga per haver "traït la coalició que el va presentar, ha estat expulsat i s'ha apartat del criteri fixat pels seus òrgans competents" i que el cessessin de "totes les seves responsabilitats de govern", va ser retirat a última hora d'aquest dijous per tal d'abordar "aspectes jurídics" i presentar-lo de nou al ple del juliol.

Punts aprovats

El ple també ha servit per aprovar diferents punts que s'han pogut estalviar de passar pel tràngol de la batalla partidista. Ha estat el cas de declarar el 14 d'abril el Dia dels valors republicans -que ha comptat només amb les abstencions de Ciutadans, Partit Popular, Sonia Orts i José Luis Calderón. També, de la mutació demanial d'uns terrenys per ampliar el CAP La Granja, o de denegar l'aprovació inicial del pla urbanístic de la Budellera.

En aquesta mena de punts, qui ha estat protagonista ha estat la regidora del PSC Begoña Floria, que ha assegurat en diverses ocasions que "la CUP és qui marca les polítiques". Els enfrontaments dialèctics entre Floria i Ricomà, als quals també s'hi ha afegit Sonia Orts, han estat la tònica habitual i fins i tot l'alcalde ha estat acusat de mostrar-se "més autoritari que mai".

El ple ha continuat amb les mocions. Totes s'han aprovat: la que donava suport a la llei trans estatal, la que demanava polítiques de reactivació del comerç, la del suport al poble palestí i la presentada per l'associació Tecletes en favor de donar continuïtat a les activitats al Parc de la Ciutat. A més, ja es presentava com a declaració institucional la que versava al voltant de la participació de Tarragona en la conferència sobre el futur d'Europa.