Atenció als conductors que circulen per l'autopista perquè el radar de tram que hi ha instal·lat a l'AP-7 entre Amposta i Ulldecona ha captat en un any 44.011 infraccions per superar el límit de velocitat, fixat en 120 quilòmetres per hora en aquesta via. Aquest radar és, en la modalitat de tram, el que més infraccions ha detectat al conjunt país, recaptant un total de 2.432.175 euros. De fet, és l'únic radar de tram ubicat actualment en una autopista a Catalunya i per les xifres que presenta, ha resultat del tot eficient. Uns quants quilòmetres més al nord, a l'Ametlla de Mar, també a l'autopista, un altre radar, aquest de punt i no de tram, ha sancionat en un any 24.011 infractors, amb una recaptació per a l'administració d'1.121.700 euros.

Pel radar de tram entre Amposta i Ulldecona hi passen diàriament una mitjana de 14.522 vehicles, xifra que equival a 5,3 milions l'any. "És un dels que més infraccions de velocitat mitjana detecta de tota la xarxa perquè estem parlant d'una via per la qual circula un volum de tràfic molt elevat al llarg de l'any i també influeix el fet que es tracti d'una autopista, perquè precisament en aquest tipus de carreteres la gent condueix amb cert relaxament pel que fa a la velocitat i està molt estès, en general, el mal costum de superar en autopista els 120 quilòmetres per hora permesos", va explicar Òscar Llatje, del Servei Català de Trànsit. Influeix també la llargària del tram observat per les càmeres, perquè són només 18 els quilòmetres que controlen, entre els punts quilomètrics 325,1 i 343,1, en direcció a Tarragona. En ser tan extens el tram, "el conductor veu l'anunci que l'informa de la presència del radar de tram però després es relaxa i torna al mal costum", admet Llatje. I és que ateses les xifres, són molts els conductors que obliden, al llarg dels 18 quilòmetres d'abast, que estan sota la mirada atenta d'este radar de tram.

L'eficàcia d'un radar de tram, sostenen les autoritats, no es mesura en termes d'infraccions, sinó de reducció de la sinistralitat, i en este sentit, defensen la utilitat del sistema implantat en una via que presentava xifres elevades d'accidents amb morts o ferits greus: un 4,73 a l'any. Des que opera, la quantitat ha caigut en picat: 1,5 accidents –si ben precisament un d'ells, ja instal·lat el radar, ha estat un dels més importants de la història viària a Catalunya, ja que van perdre la vida en aquest tram 13 estudiants que viatjaven amb autobús en el terme municipal de Freginals. L'excés de velocitat, no obstant això, no es va apuntar com a causa principal del sinistre. En termes d'accidentalitat i no de víctimes, les xifres s'han reduït en un 68%, la qual cosa entra en els paràmetres esperables en un radar de tram. "L'efecte sobre la seguretat viària és brutal", defensa Oscar Llatje.

"Per a nosaltres no és la principal mesura que puga aplicar-se prendre's perquè, com és el cas, quan una carretera presenta alts registres de sinistralitat cal avaluar bé les causes, perquè podria ser que faltessin àrees de descans, com és el cas, o potser manca de manteniment en el ferm de la via o hagin de tenir-se en compte molts altres factors abans de fer recaure sempre la pressió sobre el conductor via sancions", lamenta Àngel Porres, portaveu del moviment veïnal "Per una AP-7 Gratuïta Ja".