La Sala Social del Tribunal Suprem reunida en ple ha rectificat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar la raó a una dona de Tarragona que reclamava la seva pensió de viduïtat tot i estar divorciada. La dona va al·legar que havia sofert violència de gènere durant el matrimoni i després de la separació, extrem que s'ha donat per provat encara que va presentar la declaració d'un testimoni i una denúncia interposada que no va generar expedient sancionador.

El recurs de cassació, presentat per l'advocada del Col·lectiu Ronda, Àngels Homedes, es basava en el fet que la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) estableix que les víctimes de violència de gènere tenen dret "en tot cas" a percebre la pensió de viduïtat encara que estiguin legalment separades o divorciades i encara que no siguin beneficiàries d'una pensió compensatòria per part del cònjuge en el moment de la seva mort.

La mateixa llei exigeix que la condició de víctima de violència de gènere quedi acreditada i per això, en aquest cas, l'Institut Nacional de la Seguretat Social va denegar la sol·licitud de pensió de viduïtat presentada per aquesta ciutadana de Tarragona el 9 d'agost del 2012 després de la defunció de qui va ser el seu marit entre 1977 i 1995.

Va recórrer als tribunals i va obtenir una sentència favorable del Jutjat Social número 1 de Tarragona. El jutge va considerar suficients les proves d'haver patit "amenaces i abusos mentre va estar vigent la relació marital així com després del cessament de la convivència conjugal" que va aportar la dona: Una denúncia per danys en el seu vehicle particular interposada després de la separació i el testimoniatge d'una persona "de qui es pot presumir --segons deia la sentència-- plena objectivitat".

El tribunal tarragoní va establir el dret de la víctima a percebre una pensió de viduïtat per un import de 171,12 euros tal com la LGSS estableix en el cas de les persones que han sofert abusos i violència dins la seva relació matrimonial.

No obstant això, l'INSS va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i li van donar la raó en entendre aquesta instància que la violència de gènere no havia "quedat acreditada" i que les proves aportades per la dona eren "insuficients". Li van treure la prestació.

Homedes, representant legal de la víctima, va acudir al Suprem, que ara dona la raó a la vídua perquè tal com explica el Col·lectiu Ronda, "considera perfectament vàlid com a indicis probatoris el testimoniatge, al qual es va donar 'plena credibilitat', i la interposició d'una denúncia encara que aquesta no derivés en l'obertura de cap expedient ni en la imposició de cap tipus de sanció".

Segons la Sala Social del Suprem, no hi ha cap raó per anteposar el mateix criteri al del titular del Jutjat Social 1 de Tarragona ni qüestionar el fet que la declaració d'un testimoni pugui ser argument suficient per considerar provada l'existència de violència de gènere.

"La resolució resulta d'enorme transcendència per a nombroses víctimes que sofreixen dificultats per acreditar els maltractaments soferts, especialment quan ha transcorregut cert temps des de la seva materialització", assenyalen des del Col·lectiu Ronda, per incidir que el Suprem ha reforçat amb aquesta sentència "la potestat dels tribunals per realitzar interpretacions àmplies de la normativa amb voluntat de protegir els interessos de la part més feble, la víctima, enfront de situacions de violència".