Mentre encara està obert el conflicte competencial amb l'Estat per la fixació d'horaris comercials als establiments, el Govern ha aprovat el seu projecte d'una nova llei de comerç, serveis i fires. L'ha presentat aquest dimarts el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha assegurat que pretén consolidar el model de comerç català, "un model competitiu, sostenible i equilibrat". La norma pretén unificar les diverses lleis i regulacions existents, així com simplificar-les, i una de les novetats més destacables que incorpora és que dóna llibertat perquè cada comerciant decideixi el moment en què vol fer rebaixes.

La llei segueix recomanant que aquestes tinguin lloc en la temporada habitual d'hivern i estiu, però hi haurà llibertat per fer-les quan es cregui. Tot i això, les condicions de les rebaixes seguiran essent les mateixes i, per exemple, s'haurà de tractar d'estocs propis, posats a la venta anteriorment en aquell establiment, no poden ser defectuosos o deteriorats, i tampoc no podran haver estat fabricats especialment per ser venuts en rebaixes.

Així mateix, Baiget ha explicat que la norma prohibeix que es puguin seguir fent les molestes trucades telefòniques comercials o visites a domicili de manera indiscriminada per vendre productes. Aquest tipus de vendes -també a través de missatges- només podran realitzar-se si han estat prèviament sol·licitades o acceptades pels titulars del telèfon o els residents, fet que caldrà acreditar-se documentalment per part de l'empresa.

S'eleva el màxim d'hores en què es pot obrir el comerç

Igualment, la nova llei permetrà als establiments obrir 75 hores setmanals, en lloc de les 72 actuals, de dilluns a dissabte. Pel que fa als festius, se seguirà podent obrir en deu, vuit dels quals determinats per la Generalitat i dos per les administracions locals. Tot i això, des d'ara, els comerços de menys de 150 metres quadrats en municipis de 5.000 habitants que no pertanyin a grans cadenes de distribució podran obrir els festius (fins ara només podien aquells que eren botigues de conveniència o en municipis en què l'ajuntament ho havia demanat).

Altres novetats de la llei són que es regulen les condicions en què un municipi pot demanar ser considerat turístic (quan té un bé declarat patrimoni de la humanitat, quan acull un gran esdeveniment esportiu o cultural, o quan disposa d'una àrea comercial amb assistència acreditada de nombrosos visitants de l'exterior, d'una zona portuària amb creuers turístics amb més de 4.000 passatgers o amb hotels amb 600.000 pernoctacions l'any), per un termini que passa de vuit a quatre anys; es regulen les àrees de degustació, per tal que els comerços d'alimentació puguin situar una àrea de degustació a l'establiment (però amb un límit del 33% del total de la superfície); es regulen plans de foment del comerç urbà; es redueixen càrregues administratives (es passa de l'autorització a la declaració responsable en determinats tràmits);es clarifiquen conceptes en punts conflictius; i s'incorporen determinats serveis en l'àmbit de l'aplicació de la llei (bugaderies, tintoreries, locutoris, bars i restaurants, perruqueries, estètica...).

Segueix obert el conflicte al TC pels horaris comercials

El Tribunal Constitucional va anul·lar el 19 de desembre alguns articles de la llei d'horaris comercials del 2012, la qual ja no estava vigent, i manté suspesa la llei posterior, davant el conflicte competencial per la potestat d'imposar horaris màxims d'obertura setmanal -l'executiu central dóna més llibertat-. Com que la nova norma també ho fa, té molts números de ser recorreguda, tot i que Baiget ha remarcat que "la voluntat del Govern és exercir les competències plenament, i en comerç són exclusives", i ha subratllat que el text s'ha elaborat "pensant més en comerciants i consumidors que en si hi ha recurs del govern espanyol". "Veurem si apliquen aquesta operació diàleg en el món del comerç", ha ironitzat i, davant l'èxit de cada model comercial, ha afegit que "potser s'hauria de replantejar més el model és l'Estat", i no la Generalitat.